• 11 nov. 2013
  • La Vanguardia (Català)
  • Enric Juliana

L’enquesta de Tezanos

Eclipsat pel CIS, un exhaustiu sondeig de la revista ‘Temas’ dóna una altra foto: el PP té aluminosi

Cal llegir l’enquesta que publica l’última edició de Temas, la revista mensual que dirigeix el veterà sociòleg José Félix Tezanos. Vaticina que a Espanya s’estan donant les condicions per a un potencial gir a l’esquerra, com a conseqüència de la crisi econòmica i el desgast de les principals institucions. És un treball molt extens, del qual importa més la minuciosa descripció del paisatge social, que el vaticini electoral. Els autors del sondeig, el Grupo de Estudios sobre Tendencias Sociales, dirigit pel mateix Tezanos, atorguen al PSOE un potencial avantatge d’entre sis i nou punts. Potencial gir, potencial avantatge. El matís és important.

EFEPérez Rubalcaba amb González i Rodríguez Zapatero, ahir

Tant als titulars com al text, la revista insisteix a utilitzar el condicional, ja que la dada més substantiva del sondeig –elaborat a partir d’una mostra de 1.726 entrevistes personals– és la caiguda de 15 punts en el suport al Partit Popular. Una forta caiguda que podria afavorir l’esquerra, sobre un paviment molt relliscós. Tots els quadres de l’enquesta demostren que avui a Espanya ningú no es fia de ningú. Dit a la manera antiga: s’estan donant les condicions objectives per a un gir, però no és del tot clar que el Partit Socialista Obrer Espanyol estigui en condicions de capitanejar aquest possible canvi de tendència.

A primera vista pot semblar una enquesta d’encàrrec, ja que la revista pertany a la Fundació Sistema, antic laboratori d’idees del sector guerrista del PSOE. Alfredo Pérez Rubalcaba va tenir notícia del sondeig després de rebre una trucada d’Alfonso Guerra, deu dies abans de la conferència del partit. Evidentment, Temas va voler que la seva publicació coincidís amb el conclave socialista, però les investigacions sociològiques d’aquesta revista tenen fama de solvents. Tezanos és un professional seriós, amb àmplia experiència acadèmica. No estem parlant d’un pamflet, ni d’un agitador al servei de la conjuntura. L’octubre del 2011, una enquesta de Temas la va encertar de ple en assenyalar que el Partit Popular obtindria la majoria absoluta en els comicis generals del 20 de novembre. Llavors no li van fer cap favor a Rubalcaba.

El secretari general va comentar l’existència d’aquest sondeig a alguns periodistes de Madrid i en van fer notícia alguns mitjans digitals. Abans que l’enquesta de Temas arribés a un cert apogeu mediàtic, el Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS), dependent del Govern espanyol, va fer públic el seu baròmetre d’octubre, amb pèssimes notícies per al Partit Socialista. Patacada. Patacada forta.

Després de la davallada dels mesos de juliol i agost, com a conseqüència directa del cas Bárcenas, el Partit Popular tornaria a estar per davant i en aquests moments disposaria d’un avantatge de set punts sobre el PSOE. Canonada a la línia de flotació, ja que els grans mitjans de comunicació solen fer molta atenció als estudis del CIS. En termes mediàtics, el CIS és un cuirassat i la revista

Temas, una petita patrullera. Dues fotografies que no encaixen. Evidentment, una diferència de més de catorze punts en l’estimació de vot és insostenible. Un dels dos sondejos s’equivoca. Els socialistes creuen que aquesta vegada el Govern ha intervingut de manera grollera en la cuina del CIS, però Rubalcaba no s’ha atrevit a esgrimir l’altra enquesta des de la tribuna de la conferència del PSOE.

Les conclusions són contradictòries, però és molt probable que no ho siguin tant les dades que en els dos treballs de camp descriuen el fons social. Hipòtesis electorals diferents sobre un mateix paisatge. El Govern Rajoy està molt desgastat, l’oposició no agrada, desconfiança enorme en les institucions i molta boira respecte a l’influx polític de la millora macroeconòmica que comencen a pronosticar els grans indicadors, sense incidència apreciable –encara– en la vida quotidiana de la gent. El paviment és relliscós, molt relliscós, i ens apropem a un cicle electoral de dos anys. Un cicle electoral llarguíssim.

Sobre superfície lliscant i amb un índex de desconfiança cap a la seva persona del 91% al baròmetre del CIS, Alfredo Pérez Rubalcaba ha tornat a salvar el coll, demostrant ser el polític espanyol amb més tenacitat i capacitat de resistència. El seu discurs d’ahir, una hora a ritme trepidant, indica alguna cosa més que una fusta molt forta. Rubalcaba sobreviu, el nou grup dirigent sevillà es reforça, i el català Pere Navarro és molt aplaudit. El Partit Socialista continua existint.