• 11 nov. 2013
  • La Vanguardia (Català)
  • Enric Sierra

Mossos i societat

A qui pot beneficiar que els Mossos d’Esquadra passin per una crisi de respecte social i d’autoestima?

Qui surt beneficiat que els Mossos d’Esquadra estiguin en hores baixes? Qui treu profit que pateixin un greu problema de falta de respecte social? Qui hi guanya en vista de l’actual recel i excés de prevenció amb què molts agents estan afrontant diàriament les seves actuacions? Qui rep el rèdit del nou i enèsim enfrontament entre la policia estatal i la catalana? Els beneficiaris són pocs, però rellevants. Entre ells hi ha tots els llicenciats en l’exercici del crim que aprenen ràpid com han de debilitar els seus enemics policies per sortir-se amb la seva i continuar rient a la nostra cara. Però també hi ha interessos polítics espuris, aquí i allà i a dreta i esquerra, que irresponsablement i sense pensar en l’immens mal que suposa un descrèdit generalitzat de la Policia, es dediquen a utilitzar una institució fonamental en un Estat de dret només per respondre les seves batalles de curta volada.

A l’altre costat, la societat en conjunt és la que més hi perd davant la crítica situació generada després de les circumstàncies poc clares de la lamentable mort del veí del Raval i de la pèssima gestió policial, judicial i política que ha deixat tot el cos de la policia de Catalunya a les potes dels cavalls. De la mateixa manera que no es pot generalitzar, és necessari que davant un incident com el del carrer Aurora de Ciutat Vella s’ofereixin les explicacions més detallades possibles i es depurin les responsabilitats amb celeritat, si se’n deriven.

Tal com estem veient aquest dies, és molt perillosa la tècnica corporativa d’intentar tapar les vergonyes, de dir veritats a mitges o de derivar aquests assumptes difícils cap a camins polítics. Ho afirmava la mosso d’esquadra Olga Maeso a LaVanguardia.com dijous passat: “Dins de les grans empreses no és or tot el que lluu, però tendim a generalitzar”. Maeso és un exemple que rebat un dels comentaris més estesos en els últims dies en relació amb la presumpta poca formació dels mossos. Aquesta teoria busca donar resposta a casos de presumpta mala praxi com el del Raval. Té 32 anys i Maeso ja ha patrullat els carrers, ha format part de la també polèmica unitat d’assalts (ARRO) i ara és a la unitat de tir. És diplomada en Ciències Empresarials, llicenciada en Administració i Direcció d’Empreses i acaba de publicar el llibre

Confesiones de una policía. Aquesta agent recorda que a l’escola policial impartien assignatures com drets humans i autocontrol i assegura: “Els que ho fem bé entenem que si algú fa alguna cosa fora de la legalitat ha de passar pel mateix judici que els que no són policies”.

La societat ha de ser prou madura com per discernir entre el que és particular i el que és general. A la vegada, ha de ser exigent davant les injustícies i excessos. Però també ha de ser justa i agraïda amb qui dedica la seva feina als altres. En aquest cas, la barreja tampoc no és bona.