•  
  • 12 nov. 2013
  • La Vanguardia (Català)
  • Isabel Garcia Pagan igarcia@lavanguardia.es

Barrejat, no agitat

Els partits polítics van rebre 316 milions d'euros el 2011 de les arques públiques, mantenien deutes de més de 275 milions i fins a 17 formacions es trobaven en situació de fallida tècnica. A les últimes dades del Tribunal de Comptes s'hi suma l'escassa consideració ciutadana cap als polítics, assenyalats com el quart problema dels ciutadans, segons el baròmetre del CIS, només per darrere de l'atur, els problemes econòmics i la corrupció. El diagnòstic de qualsevol principiant en la matèria s'aproximaria més a un intent de suïcidi que a la mort natural. L'autotractament per rebaixar la prima de risc s'imposa entre les formacions polítiques, amb riscos i efectes secundaris.

El PSOE opta en la seva conferència política pel barrejat, no agitat, del Martini amb vodka de James Bond. I encara que els estrategs del carrer Ferraz estan lluny de ser l'MI6, amb Susana Díaz els socialistes segueixen el sistema de matriarcat de la millor M cinematogràfica. Identificada i neutralitzada sense danys col·laterals l'amenaça al lideratge establert, Alfredo Pérez Rubalcaba proclama que el PSOE ha tornat, convençut que marcant la ratlla a l'esquerra també ho faran els esquius votants que van propiciar la pitjor derrota electoral socialista fa gairebé dos anys. S'afegeix al còctel l'ovació propiciada pel mateix Rubalcaba per al PSC i un "us necessitem, també en la discrepància", de la nova propietària de les claus, com una mena de cures pal·liatives per a un socialisme català en decadència electoral. Això sí, el tractament de xoc de la conferència política del cap de setmana té data de caducitat. Com l'emoció de Pere Navarro. El comitè federal de final d'any tornarà a donar llum verda a les hostilitats fixant el calendari socialista per elegir candidat electoral i el PSC, desmarcant-se de la consulta a Catalunya, eliminarà moltes de les ànimes, avui anticossos, que en un moment de la seva història li donaven esplendor.

El PSOE no és l'únic que marca el rumb del retorn als seus orígens ideològics. A Catalunya, Josep Antoni Duran Lleida vol que Unió canviï hàbits i actituds, que recuperi l'ànima social del seu manifest humanista fundacional per afrontar el canvi al mapa polític català que ell mateix augura. Duran veu futur per a Unió al nou escenari i demana als seus que s'articulin com a alternativa viable en un escenari polític malaltís al marge de la contribució dels seus socis majoritaris a CiU.

Las enquestes situen ERC per davant de l'aliança de Convergència i Unió a compte del desgast pels successius plans de retallades i del procés sobiranista. I a mesura que s'escurcen terminis per definir la data i la pregunta per a una consulta a Catalunya, la relació entre els socialcristians i els seus socis convergents és un còctel, no barrejat, sinó cada vegada més agitat.