• 12 nov. 2013
  • La Vanguardia (Català)
  • Miquel Roca Junyent

El camí de la reflexió

Sempre valdrà més debatre i discutir des de la força de les idees que des de la pobresa dels tòpics

El Partit Socialista Obrer Espanyol s’ha reunit aquest cap de setmana, a Madrid, per redefinir ideològicament el seu projecte. En una línia semblant, també els representants del Partit Popular han volgut debatre sobre els aspectes més rellevants del seu propi projecte, per oferir una imatge cohesionada davant els seus electors. I, a Catalunya, Unió Democràtica ha celebrat també una convenció que, allunyada de la conjuntura, ha reforçat les bases ideològiques del seu programa socialcristià. Tot plegat, bones notícies.

És bo que els partits que tenen vocació i responsabilitats de govern es preguntin sobre l’actualització dels seus programes respectius per adaptar-los a una societat que, a cops d’una crisis de llarg i profund abast, està canviant la realitat de les coses. El canvi que no arriba als projectes polítics els envelleix de tal manera que ja no resulten ni útils ni atractius.

Per tant, els esforços que els partits fan per allunyar-se de les batusses puntuals i superficials a fi d’introduir-se en una reflexió serena sobre ells mateixos s’ha de rebre com un pas positiu. L’autocrítica és una gran companyia per apropar-se a una societat distant de l’acció política.

És bo que el Partit Socialista i el Partit Popular hagin debatut sobre aquestes qüestions. I també ho és que hagin definit línies clares de discrepància, ja que el pluralisme ha de ser alguna cosa més que un exercici de crítica personal, estripada i sense respecte. El que seria absurd seria limitar el camp de la discrepància als aspectes més irrellevants o tenir por de coincidir pel temor de defraudar les visceralitats partidistes.

Hem anat massa lluny en l’erosió i fóra bo que un aire de renovació inspirés la vida política a partir d’ara. Sempre serà millor debatre i discutir des de la força de les idees que no des de la pobresa dels tòpics. La fortalesa ideològica obre les portes del coratge polític; i ara, per a tots, el coratge resultarà imprescindible.

Tot està massa tens per deixar la solució en mans de la falta d’idees. Més val buscar-les que rebutjar-les.