El Punt Avui

Risc de ruptura

La qüestió del dret a decidir està tensant al màxim les costures del socialisme català, i la possibilitat que el xoc intern esclati no s'ha aturat amb l'arribada de Navarro al lideratge

Els sectors crítics Avancem i Agrupament Socialista i exdirigents veterans com Nadal, Castells i Tura demanen un canvi radical en el discurs i les propostes del partit

12/11/13 02:00 BARCELONA - SERGI PICAZO
Notícies relacionades

El PSC, el partit que fa només tres anys controlava el poder a la Generalitat, les diputacions catalanes, l'alcaldia de Barcelona i les principals ciutats del país, i tenia ministres a Madrid, és el paradigma d'un partit en crisi. Avui ja no li queda gairebé res d'aquell poder. El xoc de trens intern, per l'eix nacional però també, tot i que sovint s'oblidi, per l'eix esquerra-dreta, ha dut a l'UVI un partit clau en la governabilitat del país des del 1977. La divisió, des del nucli dur fins als sectors crítics, passant pels exdirigents veterans propers al sobiranisme fins als capitans encara fidels al PSOE, podria convertir el PSC en un partit tipus catch all –que obté votants de totes les ideologies–, en un partit amb fugues de votants cap a tots els partits de l'arc parlamentari, des de Ciutadans fins a ICV.

Quan parlem de dret a decidir, doncs, qui és qui avui al PSC? Pere Navarro, que va treballar braç a braç amb l'alcalde de Cornellà i secretari d'acció política del partit, Antonio Balmón, aposta per una reforma federal de l'Estat i, després, fer una consulta “legal i acordada” per conèixer l'opinió del poble català. Navarro es va presentar a les últimes eleccions amb el lema No a la independència, no al centralisme amb una llista que incloïa com a números dos i tres joves lloctinents fidels com l'economista liberal Maurici Lucena i l'alcaldessa de Santa Coloma i valor en alça Núria Parlon. El nucli dur tenia veterans com Daniel Fernández –que es va retirar a una segona fila després de la seva imputació en una derivada del cas Mercuri– i té encara Miquel Iceta com a president de la Fundació Campalans. El veterà dirigent socialista, que no és membre de l'executiva malgrat que Avancem ha demanat que hi sigui, és el principal ideòleg de l'estratègia i la posició federalista actual de l'equip de Navarro. En canvi, l'expresident i ara senador José Montilla no formaria part del pinyol de Nicaragua: curiosament, en les seves últimes aparicions ha donat un suport nítid al dret a decidir.

El líder del PSC, després de guanyar l'últim congrés per una clara majoria, però amb rivals que van plantar cara com ara Àngel Ros i Joan Ignasi Elena, va optar per una executiva de consens incloent-hi la majoria de veus crítiques. Això ha provocat que cada reunió de la direcció s'acabi convertint en un debat a fons, trifulgues polítiques i declaracions a la premsa sobretot a l'entorn del sobiranisme. Fins i tot exdirigents com Joaquim Nadal, Antoni Castells i Montserrat Tura, que històricament no havien pres posició a favor d'un referèndum sobre la independència, avui estan fent passes d'acostament a les tesis independentistes. Tots tres, precisament, van participar en la Via Catalana per la Independència.

Els sectors crítics, qualificats de catalanistes o directament sobiranistes, estan dividits en dos blocs, però sovint tenen estratègies conjuntes. Són Agrupament Socialista, que uneix els grups catalanistes més moderats, amb Ros, Marina Geli, Pia Bosch i Daniel Font, i Avancem, un corrent no oficial amb un perfil més esquerranós impulsat per Elena, Jordi del Río i Fabián Mohedano. També es troben còmodes amb els sectors crítics la diputada Rocío Martínez-Sampere i l'exdiputada Laia Bonet: les dues s'estan plantejant a hores d'ara oferir-se per a les primàries de Barcelona.

785.000 vots
El 2008, el PSC va obtenir el seu millor resultat en unes eleccions, amb Carme Chacón de candidata en plena eufòria zapaterista: 1.309.171 vots a Catalunya, un 47,5%. El 2012, va aconseguir el pitjor resultat en unes eleccions: 523.333 vots, un 14%, amb Pere Navarro de cap de llista socialista.