• 13 nov. 2013
  • La Vanguardia (Català)
  • Pilar Rahola

Fatxenderia

A més de mala educació, descortesia i fatxenderia, aquest espectacle és un pur judici paral·lel

Fa gràcia. Al cap i a la fi, qui no té un revolucionari de butxaca amagat en algun racó de l’ànima? A més, poder dir-li quatre fresques als banquers és un anhel al qual aspira qualsevol mortal en aquests temps de bankias, preferents i altres misèries comptables. I si això es fa amb un look súper de l’estil passo-de-les-convencions, el pack és complet. Fins i tot sembla valent i, sens dubte, està assegurat un espai etern a l’APM, el programa més influent de la televisió. Sumats, doncs, els moments de glòria de l’informatiu de torn, ni que sigui per la visualitat i altivesa del gest, i els moments de més glòria dels espais d’humor, es pot dir que l’espectacle té un enorme rèdit polític per a qui el perpetra.

Deu ser per això que David Fernàndez, tenaç expert en l’art de l’impacte, s’ha especialitzat a insultar tot déu que passegi per la seva comissió parlamentària. Després de demanar amb to inquisidor als pèrfids banquers que el mirin a la cara o es mirin al mirall, i brandant sabates de ressò iraquià, assegura que els trobarà a l’infern, és evident que és el rei del mambo. I, entre el seu vessant simpàtic i el superrevolucionari, qui gosava bufarli? Tanmateix, i a risc que em caigui a sobre la marabunta internàutica, puc dir que aquest histrionisme sobreactuat és d’una fatxenderia prou insuportable? D’acord que el senyor Rato ens caigui fatal, i que Serra i Todó tinguin molt a explicar, però qui és aquest diputat per esdevenir el jutge i el sentenciador, condemnar-los al foc etern i, pel camí, insultar-los grollerament? Sap que alguns dels seus atacs poden ser calúmnies, Codi Penal en mà? I ho dic coincidint amb part de les seves crítiques i des d’una absoluta llunyania amb els personatges, però no és acceptable que el Parlament català es converteixi en una mena d’inquisició on el primer que vulgui notorietat pública li tiri cops de martell a l’heretge. El Parlament és l’espai de la política, és a dir, del pacte, la crítica, la gestió, la decisió, fins i tot és l’espai de les utopies i els somnis, però no sé on posa que és el lloc on convoquen la gent per poder insultar-la.

Pot ser que aquest “fins després, gàngster” dedicat a Rato, o allò de “saben el que és la màfia?, mirin-se al mirall” dedicat a d’altres, sigui molt ocurrent, molt populista i molt alternatiu, però és un capteniment de pinxo de barri que degrada el Parlament de tots. I a més, fins i tot els dolents tenen dret que els jutgin amb les lleis a la mà, i no aprofitant la loquacitat estratègica d’una acta de diputat. Perquè a més de mala educació, descortesia i fatxenderia, aquest espectacle és un pur judici paral·lel, on el senyor Fernàndez es converteix en jutge de tots. A qui més insultarà en seu parlamentària?

I, el que és més important, fins quan el Parlament li riurà les gràcies i no li demanarà mesura? Perquè, perdonin, però sembla que li tinguin por.