• 14 nov. 2013
  • La Vanguardia (Català)
  • Pilar Rahola

Viatge d’Estat

Per bé que la política és l’art de destruir el contrari i rarament es troben gràcies al govern de torn, aquesta vegada ho tenen difícil per criticar el viatge a Israel. A diferència del temps de les corones d’espines, aquest viatge ha estat un èxit indiscutible, tant des de la perspectiva diplomàtica com de l’econòmica. Deu ser per això, per la seva incontestabilitat, que Pere Navarro ha demanat al president que viatgi més per Espanya i menys a l’estranger, no se sap si perquè també li raspallin l’esquena a Artur Mas, com li han fet a ell, o perquè li tirin pebrots. Però més enllà d’aquestes reaccions per sortir del pas, el cert és que ha estat un viatge d’Estat, en el sentit d’ambició política i econòmica que tal terme representa, i els resultats no poden ser més exitosos.

Primer: èxit polític. Malgrat les pressions de l’Estat –que són per terra, mar i aire, fins a límits impensables–, malgrat els subterfugis, malgrat no ser altra cosa que una “autonomia” amb aspiracions i etcètera, el president de la Generalitat ha estat rebut pel vicepresident del Govern –i un dels líders polítics amb més valoració popular– i pel president Shimon Peres, i en ambdós casos amb la púrpura pública que comporta una reunió d’alt nivell. No cal dir que, pels que creiem que Israel representa la defensa dels valors que ens signifiquen com a civilització, les bones relacions polítiques que s’han mostrat són una excel·lent notícia. I pel que fa al procés endegat a Catalunya, no cal dir la importància que tenen. I si l’èxit polític és difícilment qüestionable, passa el mateix amb l’èxit econòmic que l’ha acompanyat, amb un reguitzell de contactes, contractes i lligams empresarials de tota mena que consoliden el ja conegut interès que tenen els israelians per Barcelona –d’aquí la necessitat que Xavier Trias hi fos present– i cada vegada més per Catalunya. Difícilment podia sortir un viatge millor amb les condicions de recel i entrebancs que posa l’Estat, al bell mig d’un conflicte polític de gran dimensió, i amb els recursos limitats de “l’autonomia” catalana. Però és que hem passat de la possibilitat d’un bon viatge, a la realitat d’un viatge d’Estat. Kola kavod, que diuen en hebreu.

Però encara hi ha un tercer èxit, el de posar en la picota pública l’ús pervers que fan determinats líders del soroll anticatalà, del nazisme. Ho va dir el president a Jerusalem en forma de consell: alguns haurien de visitar el Museu de l’Holocaust per fer-se una idea de com arriba a ser de pervers, malvat, perillós i míser usar el nazisme per criticar el moviment pacífic català. Dir-ho des de Catalunya té força política. Dir-ho a les portes del Yad Vashem té una immensa força moral. Per tot, pels acords econòmics, per les relacions polítiques i per la lliçó moral, un viatge de relleu que podem sumar a les poques bones notícies d’aquests temps esquerps.

Aplaudiments!