• 15 nov. 2013
  • La Vanguardia (Català)
  • Manel Pérez Barcelona

Linde defensa que una Catalunya independent estaria fora de l’euro

El governador explica la seva posició en un sopar amb la junta del Cercle d’Economia

El directiu del regulador va definir un escenari de fallida en cas de secessió La ruptura “implicaria danys per a tothom, tindria efectes negatius en totes dues parts”

El vistós menjador del modernista hotel Casa Fuster, allà on s’acaba el passeig de Gràcia, va ser la nit de dimecres passat testimoni mut de les primeres opinions que es coneixen del governador del Banc d’Espanya, Luis María Linde, sobre les possibles conseqüències monetàries i financeres d’una hipotètica independència de Catalunya.

ÀLEX GARCIAEl governador del Banc d’Espanya durant la conferència al Cercle, abans del sopar amb la junta

Tot i que, mantenint la fidelitat al que ha passat, cal dir que aquestes paraules, independència i Catalunya, no es van arribar a pronunciar encadenades ni una sola vegada, ni per part de Linde ni per part dels directius del Cercle d’Economia que li van preguntar sobre l’afer durant el sopar d’agraïment després de la conferència que el governador havia pronunciat una estona abans a la seu del fòrum d’opinió barceloní. Una peculiar barreja de cortesia catalana i pudor va evitar que la bèstia fos esmentada pel seu nom durant tot l’àpat.

Entre els presents, Anton Costas, que assumirà la presidència del Cercle d’Economia el pròxim dia 25, Salvador Alemany (Abertis), Josep Oliu (Banc Sabadell), Carles Tusquets (Mediolanum), Emilio Cuatrecasas (Cuatrecasas), Luis Conde (Seeliger y Conde), Antoni Zabalza (Ercros), Pau Guardans (Unico Hotels), Marta Lacambra (Fundació La Pedrera), Jordi Mercader (Miquel i Costas), Jordi Cornet (Zona Franca) o José Ramón Sanromà (ICF).

Utilitzant una mena de neollenguatge, com ho va definir un dels assistents, els empresaris van preguntar al cap del Banc d’Espanya què pensava que passaria en cas que una “part petita d’un país decidís separar-se unilateralment de l’altra”. Linde, segons un altre dels presents, va respondre primer de amb cautela: “S’han fet moltes hipòtesis sobre la possibilitat que un Estat o part d’un Estat membre de la Unió Econòmica, pogués continuar utilitzant l’euro. Algunes d’aquestes hipòtesis no tenen rigor i no s’ajusten a les regles de funcionament de la unió monetària”, l’acord que formula i regula el funcionament de la divisa única europea.

Els membres del Cercle van insistir sobre quines conseqüències tindria això per a l’economia de la part escindida. “Davant aquesta eventual hipòtesi, automàticament cap crèdit o actiu financer d’aquest territori de qualsevol banc o empresa que hi opera no podria utilitzar aquestes garanties com a col·lateral davant el BCE per obtenir liquiditat o finançament”.

Un altre dels presents destaca que durant la conversa no es va entrar en consideracions polítiques estrictes, negociacions, terceres vies –si s’obvia, esclar, que l’assumpte ho és en si mateix– ni qüestions sentimentals. “Va ser absolutament tècnica, anàlisi monetària i financera”, conclou.

El governador, persona discreta i reservada, va prosseguir el seu raonament fins a arribar a la conclusió que tal secessió “provocaria la fallida total de la part secessionada”. Per què?

Una vegada s’accepta que el tractat exclou un territori que ha optat per la independència, aquest es queda sense “accés a la liquiditat de l’eurosistema. Només els bancs centrals de l’eurosistema poden crear diners en euros”.

Què significa quedar-se sense euros? En opinió de Luis María Linde, que la hipotètica Catalunya independent (sense cometes) hauria de crear la seva moneda, amb una taxa de canvi diferent de la de l’euro, cosa que implicaria que “pràcticament no es podrien valorar ni els actius ni els passius, que els deutes estarien referenciats en una moneda aliena (en aquest cas l’euro, i probablement molt més cara que la nova divisa) i que els actius per fer-los front valdrien menys”.

En fi, el governador va dibuixar davant el seu auditori, bastant predisposat, un ombrívol escenari de patiment i declivi econòmic. Encara que no només per a un costat: “Si una part petita se’n va, també la gran patiria. hi haurà danys per a tothom, tindria efectes negatius en totes dues parts”, va concloure Linde entre aplaudiments.

Els presents, homes d’empresa, financers i del món acadèmic, van embocar cap a la sortida al passeig de Gràcia, una gran part reafirmats en una convicció que en bona mesura ja portaven al cap abans del sopar. Però ara havien rebut la confirmació d’una de les institucions bàsiques de l’Estat, l’antic institut emissor de moneda, ara integrat en l’ens creador d’euros, el sistema de bancs centrals de l’eurozona.