El Punt Avui.

VUITS I NOUS

El país que volem

17/11/13 02:00 MANUEL CUYÀS
Altres articles de l'autor

Dijous, en el seu editorial reflexiu de cada setmana, Jordi Pujol es preguntava –i contestava– “Quin país volem?” Abans de llegir-lo, jo m'havia formulat aquell matí la mateixa pregunta, i igualment me l'havia a la meva manera contestada per negació. Jo no vull un país on un diputat amenaci un banquer o qui sigui amb una sandàlia a la mà al Parlament; on un altre diputat, cap de l'oposició i a la vegada soci del govern, cridi a paralitzar econòmicament el país durant una setmana sencera i on un escamot de mossos d'esquadra vagin camuflats al jutjat per “protegir” uns companys encausats i impressionar el públic. Sóc un gran defensor dels mossos, però demano que no m'ho posin tan difícil, per favor. Ja està bé.

El que passa és que tampoc no vull estar a la mercè d'uns banquers que són ells mateixos uns sabatots i, alguns, pitjor que això: uns estafadors ben estipendiats que ens han dut a la misèria i que mereixen que ens espolsem la pols de les sandàlies davant el camí per on circulen. Com tampoc no vull ser víctima d'un tracte fiscal contra el qual hem articulat tantes negociacions que no han servit per res que potser sí que calen iniciatives més expeditives, sense arribar a la paralització econòmica que ens empobriria. Finalment: si no vull una policia a qui se li morin els detinguts, tampoc em fa el pes que aquest fet sigui usat per desprestigiar tot el cos amb una insistència i un detallisme que en altres policies que es troben en casos semblants o pitjors no exercim.

Ens trobem ficats en un carreró de molt difícil sortida, en un “congost”, com diu Jordi Pujol: reclamem una consulta que no ens permetran celebrar; alguns opten per una “declaració unilateral d'independència” que no ens reconeixeria ningú; uns altres esgrimeixen “terceres vies” que no són acceptades per una majoria dels “nostres” ni tampoc pels “adversaris”... i, per altra banda, mantenir-se en la situació actual és inviable. Què hem de fer? Com hem de sortir del trencacolls? Jo no ho sé per molt que em grati el cap. El que sí que sé és que no cal que agreugem la situació amb accions i paraules que espanten alguns dels “nostres”, que serveixen combustible a l'adversari i que no són pròpies d'un país que vol ser comptat entre els estats del món.

Darrera actualització ( Diumenge, 17 de novembre del 2013 02:00 )