El Punt Avui

El bumerang català

L'impulsor de les signatures contra l'Estatut ha entomat un esclat independentista sense precedents

Rajoy ha envaït competències i ha fet que es disparés la factura dels deutes amb Catalunya

18/11/13 02:00 BARCELONA - ODEI A.-ETXEARTE
Mas i al Palau de Pedralbes, el mes passat. El Parlament aprova la declaració de sobirania, que acaba a la seu del TC Foto: JUANMA RAMOS / ORIOL DURAN / ACN.
Notícies relacionades

Mariano Rajoy va entrar fa dos anys a La Moncloa amb la creu de l'anticatalanisme. “Tots tenim el dret a opinar.” Era la primavera del 2006 i mentre a Catalunya es coïa a foc lent el concepte del dret a decidir, Mariano Rajoy, des de l'oposició, recollia més de quatre milions de signatures a tot l'Estat perquè l'Estatut català, aleshores en el tràmit final del Senat, passés el filtre d'un referèndum en què votessin tots els ciutadans espanyols. Després vindria el recurs en contra del PP al Tribunal Constitucional, la determinació dels magistrats de dilapidar la carta catalana el 2010 i els carrers de Barcelona desbordats per un milió i mig de catalans nacionalment indignats. L'episodi estatutari va ser el seu bumerang presidencial. Començaven 24 llargs mesos amb un punt d'inflexió: l'estiu en què milers de ciutadans van instal·lar l'estelada al balcó.

L'escalada nacional

La tardor del 2011 Rajoy havia heretat la frustració ciutadana pel fracàs de l'Estatut que havia contribuït a retallar. Artur Mas esperava el nou inquilí de La Moncloa amb el pacte constitucional de la transició caducat i el pacte fiscal a la nevera, com a darrera proposta d'encaix de Catalunya dins Espanya.

Un any de gràcia. Al Palau de la Generalitat havien administrat el calendari del primer mandat de Mas amb precisió. El 2012 havia de ser un any de tempteig mentre els partits catalans concretaven una proposta de finançament en la línia del concert econòmic al Parlament. Però ni Mas ni Rajoy comptaven amb l'Onze de Setembre. Aquells primers mesos d'entesa amb el compromís per l'austeritat (amb l'aval nacionalista a la llei d'estabilitat pressupostària i l'execució de les segones retallades a Catalunya) es van complicar per una manifestació convocada per l'Assemblea Nacional Catalana que va sacsejar inesperadament la política catalana. Fa un any, el president de la Generalitat va convocar eleccions anticipades per provar d'administrar l'èxit d'una protesta independentista en què ningú confiava abans de l'estiu. Rajoy havia pronunciat el no definitiu al pacte fiscal en aquell 20 de setembre a La Moncloa. El procés sobiranista havia començat.

¿Va perdre Rajoy una oportunitat històrica per frenar l'ascens meteòric de l'independentisme? L'endemà de la Diada, per CiU i la majoria dels partits catalans la reclamació del pacte fiscal havia quedat curta. Sota la vigilància del carrer, la majoria dels partits catalans van apujar el llistó nacional amb la reclamació de la consulta als respectius programes. La davallada electoral de CiU i el PSC i l'ascens d'ERC el 25-N van perfilar un canvi de tendència electoral amarat per la crisi i pel procés que ara les enquestes completen amb una fragmentació sense precedents al Parlament; amb els republicans com a possible primera força i Ciutadans com a tercera. Aleshores, la caiguda de la federació nacionalista va forçar Mas a tancar un pacte estable de governabilitat amb Oriol Junqueras. Era el pitjor dels escenaris per a Rajoy.

El govern espanyol es va tancar a la trinxera de la Constitució per intentar evitar el referèndum. Tot i que inicialment va optar per menystenir la primera passa formal al Parlament, finalment va impugnar la declaració de sobirania del gener. Segons l'advocat de l'Estat, la declaració és un “desafiament obert contra la Constitució”. Durant els mesos següents, es va constituir el Consell Assessor per a la Transició Nacional i la comissió parlamentària d'estudi del dret a decidir. Els dos governs mantenien, en paral·lel, un intent de diàleg soterrat i encara encallat per la consulta.

Després de mesos de sòlida entesa entre els convergents i els republicans, la Diada d'enguany va acabar de reforçar el procés. Josep Antoni Duran i Lleida va llançar llavors l'alternativa de la tercera via, un retorn al tradicional pactisme autonòmic que aprofundia en les esquerdes internes de la federació. Rajoy, no obstant això, dóna l'esquena als anomenats “moderats”. Així espera, també, la concreció de la via legal, de la pregunta i de la data de la consulta en què treballen els partits catalans. Malgrat tot, el gabinet del president espanyol ja comparteix amb el PSOE que el procés català és un problema d'estat que n'amenaça l'estabilitat. Mentre Alfredo Pérez Rubalcaba planteja una reforma federal de la Constitució que manté el rebuig al dret a decidir, Rajoy manté l'immobilisme i ni tan sols accepta la proposta d'un finançament singular per a Catalunya plantejat per Alícia Sánchez-Camacho.

La culpa de les retallades

El govern de Rajoy, però, no només ha xocat amb el de Mas pel procés sobiranista. El repartiment dels objectius de dèficit va obrir un altre front de discrepància a partir del juliol del 2012. L'Estat no va mantenir a partir d'aleshores el terç de l'esforç per a les comunitats autònomes. La batalla s'ha agreujat durant aquest any amb les revisions de Brussel·les als objectius globals espanyols. El govern de Mas no només va denunciar que l'administració central s'apropiava els marges addicionals sinó que es va negar a elaborar els pressupostos. Tampoc ERC volia coresponsabilitzar-se d'uns comptes severs amb què s'haurà de limitar el dèficit a l'1,58% a finals d'aquest any. És així com es va consolidar la pròrroga dels comptes del 2012. La federació i els republicans han fet tàndem per culpar Rajoy de les retallades.

Invasions i deslleialtats

El president espanyol ha mantingut tancada la comissió bilateral. Com a president de la part catalana, Josep Antoni Duran i Lleida encara no s'ha reunit amb Soraya Sáenz de Santamaría per abordar els traspassos encallats o els cada cop més sovintejats conflictes de competències. La Generalitat persevera en la denúncia de l'efecte “recentralitzador” de Rajoy: 17 de les 25 normes espanyoles que estan en tràmit a les Corts espanyoles (com ara la paradigmàtica llei Wert o la reforma de l'administració local) envaeixen potestats catalanes. Segons el govern de Mas, el president espanyol també ha apujat la factura dels deutes. Emprenent mesures que minen els ingressos de la Generalitat, que l'obliguen a assumir noves despeses, o amb el menysteniment de la disposició addicional tercera de l'Estatut sobre les infraestructures, el forat dels impagaments és ja un esvoranc de 9.375 milions.

2
reunions oficials
han tingut Rajoy i Mas d'ençà que el líder del PP és el president del govern espanyol.
Darrera actualització ( Dilluns, 18 de novembre del 2013 02:00 )