• 18 nov. 2013
  • La Vanguardia (Català)

El desmarcatge del PSC

Desde la página 2 AMB una contundència no per esperada menys sorprenent, el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) ha decidit amb el 83,5% dels vots del seu consell nacional rebutjar la proposta que el Parlament de Catalunya sol·liciti del Congrés el traspàs de la competència en la celebració de consultes per tal d’exercir el dret a decidir. Una votació que aclareix la posició dels socialistes catalans, que, segons el document aprovat ahir, es decanta per “votar en contra de qualsevol proposta o iniciativa legislativa relacionada amb la consulta que no hagi estat prèviament negociada i acordada amb el Govern d’Espanya”. Un desmarcatge evident, atesa la gairebé nul·la possibilitat d’aquesta negociació ni d’un acord.

Enfortit pel suport rebut en l’última reunió del PSOE el cap de setmana anterior, així com per l’aposta federal del socialisme espanyol, el líder del PSC, Pere Navarro, va reunir el consell nacional, màxim òrgan del partit entre congressos, per aclarir la posició pel que fa al dret a decidir i acabar amb les divisions que la consulta provoca en el partit i les tensions amb el PSOE. Navarro ha amenaçat els crítics, que, en cas de votar al Parlament en contra de la resolució presa ahir, podrien fins i tot ser expulsats al grup mixt, votació que no es descarta segons declaracions dels líders del sector minoritari, Joan Ignasi Elena i Àngel Ros. La proposta d’aquest sector només va aconseguir ahir el 13,5% dels suports al consell nacional, encara que les enquestes assenyalen que els electors del PSC estan dividits respecte de la consulta.

Aclarida la posició socialista, queda per veure què passarà en el futur al partit. Encara que ningú no parla de ruptura ni de possibles escissions, el cert és que el PSC mai no ha viscut una tensió similar fins ara. La qüestió de fons és com afectarà aquest desmarcatge del socialisme català respecte al dret a decidir, d’una banda, i com evitarà Navarro que se’ls identifiqui amb el bloc de PP i Ciutadans, de l’altra. També cal preguntar-se com reaccionarà la cúpula del partit quan hi hagi desobediència de vot al Parlament i quina serà la posició dels crítics. I si el PSC, amb unes expectatives electorals a la baixa de manera alarmant i allunyat de la centralitat, tal com se li augura des de l’exterior i fins i tot des de l’interior del partit, serà capaç d’oferir a la societat catalana una alternativa federal creïble o si, al contrari, aquesta decisió enfonsa encara més a les enquestes.

El PSC ha estat, i continua sent, un partit central en la política catalana i, en especial, per a la cohesió de la societat. El seu catalanisme innegable s’ha vist tensat pel debat del dret a decidir fins al punt que aquelles dues ànimes de les quals sempre es va parlar s’enfronten avui sobre el fons i la forma d’assumir o no aquest dret que reclama un ampli sector dels ciutadans de Catalunya. El desmarcatge del PSC, també obligat per les fortes crítiques que se li han dirigit des del socialisme espanyol, i la seva fins ara poc argumentada aposta federalista, són decisions transcendentals per al seu futur electoral, però també per al futur de la societat catalana en el seu conjunt.

Pere Navarro i el PSC s’han decidit per una via intermèdia: ni l’independentisme, ni l’statu quo actual. En moments d’alta polarització com el present, el fet de decidir-se pel camí del mig exigeix desplegar una enorme capacitat política per no ser arrossegat a la marginació i abandonat pels electors.