• 19 nov. 2013
  • La Vanguardia (Català)
  • Lluís Foix

Els riscos de la discrepància

Per molt que ho intentin els partidaris de la causa sobiranista, la unitat política catalana no s’assolirà si no s’arriba a una certa seguretat que el projecte no va directament contra Espanya ni té l’aprovació d’Europa. Ni en el procés per fer un referèndum d’independència ni en altres grans causes impulsades per partits. Per la senzilla raó que Catalunya és una societat plural, com es demostra en totes les eleccions democràtiques des de fa molts anys. Hi ha causes que podrien suscitar una gran unanimitat. Em refereixo a la cultura, a la llengua o a l’arrabassament per part de l’Estat del control de les institucions vigents en l’actual Estatut retallat severament i maliciosament pel Constitucional el 2010.

El procés cap a l’anomenat dret a decidir, Estat propi, independència o com es vulgui presentar, és una il·lusió compartida per moltíssims catalans. El conseller Andreu Mas-Colell va dir ahir a Madrid que Catalunya tindrà un Estat propi en aquesta o en la següent generació. Un vaticini a molt llarg termini.

La pressió política i mediàtica que s’ha exercit perquè Pere Navarro s’unís a les forces que demanen la petició que l’Estat atorgui al Parlament la capacitat de gestionar un referèndum ha estat molt considerable. Van ser els anomenats dissidents que van demanar de votar en secret. Així es va fer i van aconseguir el 13,3% dels vots, mentre que l’oficialisme de Navarro va aconseguir el 83,5%. Els perdedors van ser presentats ahir a molts fòrums com herois que poden votar en contra al Parlament. Són ben lliures.

És normal en tots els partits socialdemòcrates europeus que s’exhibeixin divisions sobre temes importants. En aquests moments hi ha divisions en el laborisme anglès, en el socialisme francès i en l’alemany. És propi de l’esquerra tenir mirades diferenciades sobre els temes de fons.

Aquí es demanen unanimitats oficials encara que no hi siguin en la realitat. Si el PSC s’ha equivocat ja li passaran comptes les urnes. Se li ha negat en aquestes últimes hores la seva catalanitat i el seu sentit democràtic. Res de nou. Durant els llargs anys del lideratge d’Obiols els deien simplement botiflers.

Fins que no es respecti el dret a discrepar, serem un país de bons i mals catalans i no una societat en la qual no hi ha una única manera d’enfocar els grans problemes a què ens enfrontem. Tenim un problema amb la llibertat.