• 19 nov. 2013
  • La Vanguardia (Català)
  • Germà Bel

Discussions civilitzades

Amb una Espanya emancipada de Catalunya, la negociació del sistema de finançament seria civilitzada

Portem temps discutint, entre hipòtesis més o menys realistes i incerteses inevitables, com funcionaria Catalunya sense Espanya. Però s’ha reflexionat ben poc sobre el funcionament d’Espanya sense Catalunya. Estic seguint atentament la discussió sobre la reforma del sistema de finançament autonòmic en les darreres setmanes, i crec que això ens n’ofereix una bona pista. No és que sigui interessant per les aportacions fetes des de Catalunya, perquè el conseller Mas-Colell ja va dir fa uns mesos que els catalans ens hem quedat sense model per Espanya, per la qual cosa ja ens diran què ens toca quan ho hagin decidit.

Així doncs, les institucions catalanes no participen aquesta vegada en la discussió. És cert, Alicia Sánchez-Camacho va fer una proposta en el marc del PP, però vam veure que va acabar com el rosari de l’aurora en el mateix moment de ser plantejada.

Per ara, les propostes més concretes i més punyents han estat le realitzades pel president de la comunitat autònoma de Madrid, qui creu que la seva regió aporta molt més del que rep i que les regions pobres reben massa, i ho considera injust i perjudicial pels habitants de Madrid. Per això, ha proposat millorar el finançament de la regió, amb mesures com la consideració de la població real de les regions, enlloc del concepte de població ajustada, que truca amb paràmetres territorials que afavoreixen les regions amb menys densitat de població. Per cert, si apliquen les propostes de Madrid milloraria el finançament de Catalunya. La setmana passada proposava el president de la Generalitat Valenciana, el senyor Fabra, que el govern central assumeixi tot el deute autonòmic, i que es torni a comenár des de zero. Per cert, si es fes això Catalunya també en sortiria molt beneficiada. I el president de les Illes Balears també ha demanat millor finançament, perquè aporta més del que rep, i no vol rebre menys que Catalunya. La petició és curiosa, perquè potser el senyor José Ramón Bauzá no sap que les Balears reben més diners per habitant que Catalunya amb el sistema vigent.

Ara, per un moment, imaginin què hagués passat si aquestes propostes haguessin sortit des de Catalunya. O si es digués l’obvietat que a les regions amb nivell de preus més alts la prestació del mateix servei costa més (o amb recursos semblants es presten menys serveis). Segur que ja els han xiulat les orelles: de garrepes, incompetents i insolidaris cap amunt...i els dirigents de les tres regions mencionades darrera les romegueres, esperant els canvis que també els beneficiarien. El que passava sempre, vaja. En resposta a les propostes esmentades, les regions més ben tractades pel finançament es coordinen i Aragó, Astúries Castella i Lleó i Galícia ja han constituït un lobby per defensar els seus interessos. Però no s’ha sentit una paraula i una altre i una altre contra madrilenys ni valencians. No sé si el nou sistema de finançament canviarà res de substantiu; de fet, crec que no. Però la discussió es fa en termes civilitzats. Així funcionaria Espanya emancipada de Catalunya.