• 19 nov. 2013
  • La Vanguardia (Català)
  • David González

Els últims del PSC

Hi va haver un temps en què el PSC es va reivindicar com el partit més semblant a la societat catalana: complex, contradictori, somiador, tenaç. Si no ho era, l’autoretrat s’hi acostava molt. Sens dubte, al PSC hi tenien cabuda la mantilla i la barretina, el piano de Narcís Serra i fins i tot el crit de La Banda Trapera del Río, passant per Freddie Mercury i la Caballé. Barcelona, els Jocs, Maragall i Samaranch. Amics per sempre: el socialisme de Sant Gervasi, els andalusos de Jaén, el foc de camp i la Feria de Abril de Santa Coloma de Gramenet. Però tot va començar a anar-se’n en orris en temps del tripartit, quan la Juani va ensenyar el tanga i la Meritxell es va fer nòvia d’un de la CUP. Tot i que el pitjor encara havia d’arribar.

“Te queremos, José Luis, pero aún queremos más a Catalunya” (el president José Montilla al president José Luis Rodríguez Zapatero a la Pineda de Gavà, el 20/IV/2009).

Aquest 3 de novembre deia una enquesta d’un diari de Madrid molt llegit al PSC que el 34% dels votants del partit consideren que Catalunya té tot el dret a decidir (fins i tot) unilateralment si continua formant part d’Espanya. La qual cosa dóna peu a plantejar-se la pregunta següent: de debò el 83,5% dels electors i els militants del PSC, com el 83,5% del seu consell nacional, estan en contra que el Parlament sol·liciti a l’Estat la competència per convocar la consulta per l’article 150.2 de la Constitució? Per acabar-ho d’adobar, el que demana el 65% restant a l’enquesta és justament el que demanarà la Cambra: que el dret de Catalunya a decidir si continua formant part d’Espanya s’exerciti amb el seu permís. Per ferho no hi ha cap més camí que sol·licitar la conformitat per les vies legalment establertes, per descomptat.

Ergo si el que diu el PSC és que cal demanar permís fins i tot per demanar permís, com estableix la resolució del consell nacional, fóra millor estalviar-se el tràmit, el Parlament, i ja de passada el mateix PSC. Que és el que sembla que han decidit Navarro i Balmón contra els últims de les Filipines però de conformitat amb el que s’ha acordat allà on sempre s’acorda el que convé o no convé al PSC.

I mentrestant, la Juani es va fer de Ciutadans (“yo soy muy catalana”) i la Meritxell, dels Catarres.