El Punt Avui

Aznar empresonaria Mas si convoqués el referèndum

marcatge L'expresident espanyol burxa Rajoy perquè repesqui la pena de cinc anys per la convocatòria de consultes il·legals, que Zapatero va anul·lar el 2005 rebuig Els grups catalans denuncien la deriva ultradretana que vol fixar el popular

20/11/13 02:00 MADRID/BARCELONA - M. OLIVA/S. PICAZO

El president català critica un discurs “tronat i passat de moda”


L'exlíder del PP 
es va inventar el delicte el 2003 per collar Ibarretxe


Des de la seva talaia d'expresident espanyol, des d'on mou els tentacles de la resistència interna, José María Aznar insistia ahir a marcar el camí a Mariano Rajoy sobre què hauria de fer per parar els peus a Artur Mas: recuperar l'article del Codi Penal que castigava la convocatòria de referèndums il·legals i que en el seu dia es va fer a mida de l'exlehendakari Juan José Ibarretxe. De fet, Aznar semblava fins i tot dolgut que, amb gairebé dos anys de mandat, el seu successor no hagi estat capaç de reintroduir el delicte pel qual es castigava amb una pena d'entre tres i cinc anys de presó i deu d'inhabilitació la convocatòria d'una consulta no autoritzada. Si continués vigent, l'exdirigent popular no té cap dubte que aplicaria la llei “amb totes les conseqüències”.

Al final del seu mandat, i quan semblava que res no havia de tòrcer l'arribada de Rajoy a La Moncloa, l'antic cap del PP es va inventar un delicte amb nom i cognoms per frenar la deriva “sobiranista” que s'atribuïa al pla Ibarretxe i que ara Aznar veu reproduïda en l'actuació del govern de la Generalitat. Gairebé d'amagat, el novembre del 2003 el PP va introduir una esmena al Senat per perseguir penalment el lehendakari. L'article 506 bis va durar poc temps. El juny del 2005, José Luis Rodríguez Zapatero el va derogar. Desapareixia així part del llegat d'Aznar en el seu setge al govern basc, que s'havia intensificat a partir del 1999 quan, progressivament, es va anar allunyant del PNB amb el pretext de la firma de l'acord de Lizarra. L'any 2000, el PP volia repetir a La Moncloa amb majoria absoluta i, a més de vantar-se de la seva política econòmica, llavors també li convenia exhibir duresa amb els governs basc i català per demanar a l'electorat no haver de tornar a dependre ni de CiU ni del PNB.

Imbuït de l'esperit d'un període de govern que el mateix Aznar qualifica de model “d'èxits”, i que s'entesta a posar d'exemple a seguir per Rajoy dia sí dia també, el president d'honor del PP va deixar de banda el vendaval basc i va dir que, quan ell era a La Moncloa, segons quines coses a Catalunya no passaven.

“Espanya, més forta”

De fet, en una entrevista a Onda Cero, el record que té de la seva etapa de govern és que va deixar una “Espanya més forta, amb més llibertat i un estat més sòlid” i, en contra dels que l'acusen d'haver atiat el sobiranisme, Aznar reblava que el que ell va fer va ser blindar l'Estat per evitar, precisament, que s'arribés a situacions com l'actual. També va defensar els acords a què va arribar amb l'executiu de Jordi Pujol –període en el qual es va usar l'article 150.2 de la Constitució–, tot subratllant que es van fer en el marc d'una “vida política normalitzada” i no en l'actual context “d'amenaça de secessió”.

La direcció del PP, una vegada més, va intentar no polemitzar amb Aznar i va evitar discutir sobre si convé o no recuperar la pena de presó per a Mas. El que sí que van deixar clar a l'expresident espanyol és que no ha de patir gens ni mica: “Vull traslladar una certesa: a Espanya no hi haurà un referèndum il·legal”, proclamava el portaveu parlamentari, Alfonso Alonso, tot recordant que l'Estat té mecanismes suficients per impedir-ho.

Mentrestant, els partits catalans van posar el crit al cel després de sentir la proposta d'Aznar. Amb l'excepció del PP, que ho va criticar només amb la boca petita. Els populars catalans van respondre a l'expresident recordant-li que ja existeixen les “eines adequades” per evitar il·legalitats i, en paraules del portaveu, Santi Rodríguez, remarcant que “ara no cal parlar d'una llei que no és vigent”.

El president, Artur Mas, destinatari de la invectiva d'Aznar, va qualificar el discurs “d'antic, passat de moda i tronat”. Abans, el conseller de Presidència, Francesc Homs, havia comparar la polèmica petició de presó amb el franquisme i va demanar que, oficialment, el govern espanyol reprovi les declaracions de l'expresident. Pel contrari, el portaveu de CiU al Congrés, Josep Antoni Duran i Lleida, va considerar que la millor resposta a Aznar seria “ignorar-lo” del tot.

El PSC, inclòs el PSOE, ERC, ICV-EUiA i la CUP van condemnar al 100% l'enèsim atac d'Aznar contra el sobiranisme. Fins i tot la portaveu socialista al Congrés, Soraya Rodríguez, va assegurar que el conflicte amb Catalunya no se solucionarà amb l'ús del dret penal i l'amenaça de presó, sinó facilitant el diàleg i la recerca d'alternatives “viables”. Més contundents van ser des d'ERC i des d'ICV-EUiA. El republicà Alfred Bosch va assegurar que Aznar té “urticària a les urnes” i va titllar de “surrealista” que “es pugui demanar presó pel fet de convocar la gent a votar” quan “el normal en democràcia” seria “demanar presó per als que volen impedir que la gent voti”. Joan Herrera hi va afegir que les intencions de l'ala dura del PP “són una demostració més de com utilitzen el Codi Penal a la seva total conveniència” i hi afegia que el govern espanyol, davant la qüestió nacional però també contra les protestes socials, “intenta impedir que la ciutadania es pugui expressar”.

És una demostració més de com el PP utilitza el Codi Penal a la seva conveniència. Intenta impedir que la ciutadania s'expressi
Joan Herrera
COORDINADOR D'INICIATIVA
És més que d'una altra època, és d'un altre règim. El discurs d'Aznar no el pot comprar ningú en
ple segle XXI
Francesc Homs
CONSELLER DE PRESIDÈNCIA
És sorprenent que algú vulgui penalitzar la gent que vol votar. El lògic seria penalitzar els que volen impedir el vot
Alfred Bosch
PORTAVEU D'ERC AL CONGRÉS
Hi ha molt de llenguatge antic
i desfasat d'aquells 
que volen lleis per empresonar presidents
Artur Mas
PRESIDENT DE LA GENERALITAT
Darrera actualització ( Dimecres, 20 de novembre del 2013 02:00 )