• 20 nov. 2013
  • La Vanguardia (Català)
  • RAFAEL RAMOS Dundee. Corresponsal

Una Escòcia independent “crearia ocupació i seria més productiva”

Els nacionalistes presenten els arguments econòmics per a la sobirania

PROS La independència permetria dissenyar polítiques fiscals i econòmiques pròpies CONTRES Una població que envelleix de pressa hauria de finançar les pensions

Mentre a Catalunya encara es debat si hi haurà referèndum o eleccions plebiscitàries, i quins partits donen suport al dret a decidir, a Escòcia –quan falta menys d’un any per a la consulta– ja es discuteixen els pros i contres econòmics de la independència. Mentre a Catalunya no hi ha ni pregunta ni data, a Escòcia es calcula l’impacte de les dues opcions enla creació d’ocupació, el creixement i el nivell impositiu.

JEFF J. MITCHELL / GETTY IMAGESEl premier escocès, Alex Salmond (dreta), i el seu ministre de Finances, a la Universitat de Dundee

“És una pena que el referèndum escocès se celebrarà abans que el català –comenta a Dundee un dirigent de l’SNP, partit nacionalista que ostenta el poder a Edimburg–. Si el català se celebrés abans, hi ha moltes possibilitats que guanyés el sí i creés un impuls sobiranista que arrossegaria Escòcia. En canvi, a Escòcia probablement guanyarà el no, i llançarà una galleda d’aigua freda a Catalunya...”.

Encara que clarament a remolc en les enquestes, els independentistes escocesos no perden la moral i centren la seva campanya a persuadir els indecisos, que són un de cada quatre. Si convencen la majoria dels qui no votaran amb el cor, sinó amb el cap i la butxaca –pensen–, no es pot descartar una sorpresa, i encara queda temps per aconseguir-ho.

Mentre Londres i el bloc partidari de la unió no deixen d’enviar missatges catastrofistes sobre la inviabilitat d’una Escòcia independent, el bloc nacionalista respon que només cal mirar el mapa del món per trobar nombrosos exemples de països de mida i riquesa similar o fins i tot inferior a les d’Escòcia, que, amb una bona administració dels seus recursos, es defensen sense cap problema en la Premier League de les finances globals.

La campanya proindependència ha presentat a la ciutat de Dundee (nord-est del país) un document de 200 pàgines que esbossa el que seria la política econòmica, laboral, fiscal i industrial d’una Escòcia sobirana, entorn de la idea central que polítiques adequades als seus interessos i necessitats concretes (i no, com és el cas ara, als del conjunt de la Gran Bretanya) produirien importants beneficis, i es traduirien en un creixement addicional de l’1%, i en la creació de gairebé 200.000 llocs de treball.

Segons els unionistes, això és fer volar coloms. Segons els independentistes, és una obvietat: Escòcia seria més productiva si s’aprofités la seva tradicional base industrial i manufacturera, si s’adaptessin les lleis laborals a la captació d’immigrants (el país necessita mà d’obra) en comptes de la seva expulsió com passa a Anglaterra, si s’oferissin incentius fiscals als inversors estrangers, si es reduïssin els impostos corporatius al nivell d’Irlanda, i si es potenciessin el turisme i l’exportació de whisky.

El Govern escocès calcula amb optimisme un creixement econòmic mínim del 9% d’aquí a l’any 2037, un increment de la productivitat de l’1%, ingressos addicionals de 6.000 milions d’euros al sector turístic, i la incorporació a llarg termini de 180.000 treballadors qualificats (la immensa majoria, joves i immigrants) a la força laboral, que ajudarien a mantenir els jubilats.

“Els números no surten –respon Alistair Darling, exministre de Finances laborista britànic i líder de la campanya del no–. A tot arreu hi ha un problema per pagar les pensions, i en una Escòcia independent els diners haurien de sortir de les butxaques de 5 milions d’habitants, en comptes de 60 milions”.

L’Institut d’Estudis Fiscals (IFS), en aquesta mateixa línia, pronostica que una Escòcia sobirana ingressaria en impostos gairebé un 2% menys del que gastaria, i ràpidament desenvoluparia un dèficit insostenible que afectaria el seu crèdit global i la capacitat per atreure diners i inversions. El descens de les reserves de petroli del mar del Nord, unit a una població que envelleix més de pressa que el conjunt de la britànica, obligarien Edimburg a apujar els impostos en comptes d’abaixar-los.

El problema per als que encara estan indecisos és que tots aquests arguments només són una qüestió de fe.