El Punt Avui

Una economia feta a mida

optimisme

L'SNP augura un fort creixement econòmic i més ocupació en cas d'independència

Descarta solucions màgiques i preveu que el reequilibri “necessitarà temps”

20/11/13 02:00 LONDRES - QUIM ARANDA
Alex Salmond parla sobre el referèndum escocès Foto: AFP.

L'SNP assegura als electors que viuran millor fora del Regne Unit


Escòcia pactaria amb Londres la unió monetària formal de la lliura


Un creixement econòmic més gran i la multiplicació dels llocs de treball són alguns dels efectes que preveu el govern escocès en cas de victòria del sí en el referèndum d'independència del mes de setembre de l'any vinent, d'acord amb un informe fet públic ahir, a la ciutat de Dundee, pel primer ministre, Alex Salmond, i pel seu conseller d'Economia, John Swenny. En la seva al·locució, Salmond va destacar que “la independència ens donarà l'oportunitat de construir una economia que aprofiti les fortaleses i la grandària d'Escòcia per aconseguir-ne una de més justa i resistent, i augmentar els ingressos i crear milers de llocs de treball”.

La clau d'aquest escenari optimista, molt diferent del que pinta Londres i del que preveuen alguns think tanks establerts a la capital del Regne Unit, és el fet que la plena sobirania permetria el disseny d'una economia a la mida de les necessitats d'Escòcia, ad hoc, a partir de l'ús de totes les eines que un estat independent té al seu abast. Entre d'altres, per exemple, la reducció de l'impost de societats, que “pot ajudar a augmentar la producció i l'ocupació”, s'hi indica. En aquest cas concret, fins a 27.000 llocs de feina es podrien crear si, a partir d'una relaxació impositiva, Escòcia, i ciutats com ara Glasgow, Edimburg i Aberdeen, especialment, esdevinguessin focus d'atracció de grans corporacions internacionals que trobessin més facilitats i millors condicions per establir-s'hi que no pas a Londres. Edimburg seguiria, en aquest cas, un model que ja posa en pràctica Dublín.

L'informe difós ahir és l'últim treball que presenta el govern de l'independentista Partit Nacional Escocès (SNP) abans de la publicació, la setmana vinent, del Llibre Blanc sobre la independència, document que ha d'aclarir encara punts fonamentals del procés i de la futura visió del país.

Més oportunitats

L'economia, de fet, és la batalla clau del referèndum, potser l'única possibilitat que tenen els independentistes de capgirar l'adversitat d'unes enquestes que, per ara, suggereixen una victòria del no per un marge d'entre 15 i 20 punts, segons l'empresa demoscòpica que faci la consulta.

Si el govern de l'SNP és capaç de convèncer els escocesos que viuran millor fora del Regne Unit que no pas a dins, encara hi pot haver partit. De fet, algunes enquestes indiquen que els partidaris del sí augmentarien fins a gairebé arribar al 45%, molt a prop ja del 50.01% per aconseguir la victòria, sempre que la independència els garantís una millora objectivable de 500 lliures. Per contra, si la independència els aboqués a un empitjorament d'igual quantia econòmica, el percentatge dels votants del sí es reduiria a poc més del 25 per cent.

Conscient de la importància d'aquests arguments, Salmond es va esforçar ahir a incidir en els beneficis econòmics de la independència: “Escòcia es pot permetre ser un país independent reeixit, amb una economia pròspera i d'oportunitats per a tothom. Tenim gran quantitat de recursos naturals i un enorme talent humà. Però aquests avantatges han estat ofegats per haver tingut la nostra política econòmica a les mans de Westminster. Un patró econòmic únic com a política de Westminster ha fracassat i continua fallant per al poble d'Escòcia. Si es fa un simple cop d'ull a molts altres països europeus d'una grandària similar a la nostra, alguns dels quals sense els nostres avantatges naturals, es veu que hem anat a la saga de les seves taxes de creixement durant dècades.”

Quant a aquest punt concret, i segons el conseller de finances, “si l'economia escocesa hagués crescut al mateix ritme que les d'altres països petits entre el 1977 i la recessió del 2007, el producte interior brut (PIB) per càpita seria ara 3,8 punts més alt que l'actual”. El conseller va valorar aquesta diferència en 900 lliures, uns 1.080 euros.

El treball, tanmateix, mostra les opcions i oportunitats disponibles en una Escòcia independent. Oportunitats que, en teoria, haurien de permetre reequilibrar l'economia del país donant suport a la reindustrialització a través de la innovació, la diversificació i la promoció de les exportacions.

Malgrat l'optimisme de l'SNP, que recull el que s'esbossa en l'informe, també s'hi adverteix, però, que “no hi ha solucions miraculoses”. I s'hi afegeix, tanmateix, que “el reequilibri de l'economia, l'augment del rendiment econòmic i la lluita contra les desigualtats socials de llarga durada necessitarà temps. Però només podrem començar aquest viatge amb els poders de la independència”.

Política monetària

El dossier indica un aspecte clau, sobre el qual, fins ara, el govern d'Edimburg ha mostrat una certa ambigüitat, que l'unionisme ha aprofitat per obrir una via d'aigua en el projecte independentista. Es tracta de la decisió sobre quina moneda faria servir el nou estat independent. Així, i segons es llegeix en l'informe, “el grup de treball de la comissió fiscal [que n'és l'autor] ha proposat, i el govern escocès hi està d'acord, que Escòcia introdueixi una unió monetària formal amb el Regne Unit. En virtut d'aquest pacte, la política monetària l'establiria el Banc d'Anglaterra a partir de les condicions econòmiques de l'àrea de la lliura esterlina”.

Tot i això, Londres ha posat de manifest en més d'una ocasió que un acord semblant seria “molt difícil” de dur a terme amb el nou estat veí. El grup de treball de la comissió fiscal, però, considera que l'establiment de l'àrea de la lliura esterlina seria beneficiosa no només per a Escòcia, sinó també per al nou Regne Unit, format hipotèticament només per Anglaterra, Gal·les i Irlanda del Nord.

La publicació de l'informe del govern d'Edimburg té lloc l'endemà que l'Institut d'Estudis Fiscals, un think tank amb seu a Londres, advertís, en un altre document, que l'Escòcia independent hauria de fer front a una dura tria entre la rebaixa dels serveis socials o l'augment dels impostos. La base sobre la qual se sustenta aquesta afirmació és la previsió d'un descens de la producció del petroli del mar del Nord els pròxims anys.

1.080
euros
de PIB per càpita més tindria Escòcia si hagués dirigit la seva economia des del 1977.
27.000
llocs
de treball es crearien de manera immediata amb la reducció de l'impost de societats.
Darrera actualització ( Dimecres, 20 de novembre del 2013 02:00 )