El Punt Avui

Els esculls del procés

La pregunta, el trasllat de la consulta al Congrés o les europees dificulten l'entesa sobiranista

ERC amenaça de despenjar-se del tràmit a Madrid

22/11/13 02:00 BARCELONA - M. BATALLER / E. ANSOLA
Mas, Junqueras i Herrera, durant l'aprovació de la Declaració de Sobirania, el gener passat al Parlament.Foto: ANDREU PUIG.
Notícies relacionades

Els partits ja han tingut alguns tímids contactes per la pregunta


La via del 150.2
es podria debatre
en l'últim
ple de l'any


El resultat de les negociacions polítiques d'aquí a final d'any marcarà el futur del procés català. La definició de la pregunta i la data de la consulta és el repte més transcendental i el més complex, perquè hi ha diversitat d'opinions. Les posicions de CiU, ERC i ICV-EUiA estan força allunyades però aquest no és l'únic escull. El trasllat de la petició del referèndum al Congrés o la llista unitària a les europees també provoquen friccions. Fins i tot Junqueras alerta que es despenjarà del camí per portar la consulta a Madrid si la fórmula no és prou ràpida. Unes variables que enterboleixen l'escenari polític i que obligaran els implicats a esmerçar-s'hi de valent per trobar-ne el desllorigador.

Camí cap a Madrid

La negociació que ara mateix centra els esforços dels grups és la manera de dur el debat de la consulta al Congrés, però tot plegat s'està enrocant de tal manera que ERC amenaça de despenjar-se'n. El bloc sobiranista divergeix a l'hora de decidir quina figura és la més eficient per fer el tràmit, i les converses s'allarguen més del previst. Els republicans consideren que ICV i alguns sectors de CiU volen dilatar el procés, i per això estan disposats a baixar del carro.

CiU, ERC, ICV i la CUP estan d'acord a demanar a l'Estat que traspassi les competències en matèria de referèndum a través de l'article 150.2 de la Constitució, i ja han mig pactat un esborrany en què manifesten que la convocatòria d'una consulta s'ha de “considerar un escenari normal i homologable amb països amb tradició i naturalesa democràtica”. El problema se centra en com s'ha de plasmar l'acord a Madrid, i en els dos extrems hi ha ERC i ICV. Els de Junqueras defensen que s'ha d'aprovar una proposta de resolució al Parlament, que assumirien els grups a les Corts. Així, el debat es realitzaria en el primer trimestre del 2014 a Madrid.

Els ecosocialistes aposten perquè es redacti una proposició de llei i que sigui la cambra catalana la que intercedeixi al Congrés. Aquesta mesura dota de més protagonisme el Parlament. “Les coses s'han de fer bé”, diuen fonts d'ICV. Però ERC interpreta que el camí és molt lent, ja que la mesa del Congrés ho podria bloquejar. “Hi ha cua fins al novembre del 2014”, destaquen des d'ERC. En aquest sentit, els de Joan Herrera recorden que el pla Ibarretxe es va tramitar de seguida, però plantegen una alternativa si realment el projecte català queda tancat en un calaix. Un cop passat un temps raonable, les formacions catalanes a Madrid presentarien la seva resolució. Aquest panorama tampoc no convenç ERC, perquè creu que seria marejar massa la perdiu i desorientar la ciutadania.

I CiU? En quin punt està? En una de les últimes reunions de la comissió del dret a decidir es va alinear amb ERC i la CUP, i va advocar per la proposta de resolució. Però ara veu més factible una doble via com la d'ICV, perquè també pretén donar-hi més solemnitat. “Si pacten, nosaltres no tenim cap problema a quedar-nos fora”, indiquen des d'ERC. Però el malestar que hi ha dins el grup parlamentari dels republicans és recíproc al de CiU. “Ja no sé què vol ERC”, remarca un dirigent convergent.

La pregunta

Les formacions ja han tingut alguns tímids contactes per parlar de l'enunciat de la pregunta del referèndum, però encara no hi han entrat a fons. ERC és la que s'hi ha pronunciat més clarament: “Vostè vol la independència de Catalunya?” o “Vostè creu que Catalunya hauria ser un estat independent?” són algunes de les qüestions que ha exposat. Una tesi que també sustenta la CUP.

Per la seva part, CiU es mostra molt més cautelosa, conscient que ha d'equilibrar les balances internes entre CDC i UDC i la tercera via de Josep Antoni Duran i Lleida. El cap de setmana passat, el president de la Generalitat, Artur Mas, va ressaltar que s'havia d'elaborar una pregunta “clara” i “inclusiva”, i va alertar que tothom haurà de fer esforços per poder arribar al consens. Un dels xocs que hi haurà amb ERC és si s'ha de fer referència a la independència en la formulació final. El 2012, Mas sí que va concretar una possible pregunta en una entrevista a La Vanguardia –“Desitgeu que Catalunya esdevingui un nou estat de la Unió Europea?”–, però des de llavors s'ha imposat la llei del silenci i totes les opcions estan obertes.

ICV jugarà un paper destacat en aquest sudoku, tenint en compte que el PSC s'ha despenjat i que CiU i ERC no volen perdre més companys de viatge. Els ecosocialistes tampoc no han definit quina és la seva aposta, però sí que han deixat clar que ha d'aixoplugar independentistes i federalistes.

Algun diputat, en l'últim ple, fins i tot plantejava que es preguntés si “Catalunya vol ser un estat?”. Una hipòtesi que podria ser del gust de tothom. I, un cop guanyés el sí, es podria fer una segona volta per decidir quin tipus d'estat és el més convenient per als catalans.

Les europees

Aquesta setmana, Bildu s'ha reunit amb representants d'ERC i la CUP per negociar una hipotètica coalició amb vista a les eleccions europees; però no s'ha tancat res en ferm, perquè a l'horitzó continua planant la llista unitària que propugna CDC. Els convergents pretenen convertir aquests comicis en un assaig del referèndum i intenten seduir ERC per anar plegats, encara que Unió s'hi oposi –Duran defensa tornar a compartir candidatura amb el PNB–. També seria una manera d'evitar una possible davallada electoral de CiU. Els dos partits ja han mantingut reunions per debatre aquest aspecte, però de moment ERC prefereix mantenir-se en un segon pla. Els republicans destaquen que a hores d'ara el més important és concretar la data i la pregunta de la consulta, i que ja hi haurà temps de pensar en els comicis a l'eurocambra. Aquest panorama podria variar substancialment si acaben entrant al govern, una situació que des de fa mesos reclama CiU perquè vol que ERC s'impliqui en el dia a dia. La condició que posen és que hi hagi una data pròxima i una qüestió clara. Precisament la data ha provocat una topada entre ERC i Joana Ortega. Governació va anunciar que la consulta es podria retardar fins a l'octubre per qüestions tècniques, mentre que els republicans volen que se celebri el 14 de setembre, abans del referèndum escocès.

17.12.13
Ple al Parlament en què es podria fer el debat sobre la via del 150.2.
04.07.13
Es constitueix
la comissió del dret a decidir, que encapçala Núria de Gispert.

Ortega assegura que la consulta és “irreversible”

La vicepresidenta del govern, Joana Ortega, va afirmar ahir que el camí de Catalunya cap a la seva autodeterminació és “un procés absolutament irreversible”, i va defensar el dret a decidir com un plantejament estrictament democràtic. La dirigent va respondre així a una interpel·lació al Parlament del líder de Ciutadans, Albert Rivera, que va instar la cambra catalana a rebutjar una consulta no acordada amb l'Estat i a respectar la Constitució.

Per la també dirigent d'UDC, Ciutadans nega a Catalunya els seus drets, i la reivindicació és plenament vàlida perquè té l'aval del 80% de la ciutadania partidària d'una consulta.”La llibertat es basa a deixar i permetre decidir, i la nostra obligació és lluitar amb tota la passió, fermesa i responsabilitat” perquè tots els catalans puguin dir com volen que siguin les seves relacions amb la resta de l'Estat espanyol mitjançant una consulta, va insistir. La vicepresidenta també va destacar que des de Catalunya no es proposa res que no estigui en l'ordenament jurídic espanyol. Rivera, d'altra banda, va destacar que les paraules de la vicepresidenta posen de manifest que el govern català viu “a Màtrix”.

Darrera actualització ( Divendres, 22 de novembre del 2013 02:00 )