• 23 nov. 2013
  • La Vanguardia (Català)
  • Francesc de Carreras

Adoctrinar a l’escola

La política s’introdueix a les aules i l’educació no és, com hauria de ser, neutral, sinó partidista

Al juliol passat, després d’una denúncia de C’s, alguns col·legis públics de Navàs, Vic i Gurb, a la província de Barcelona, van ser obligats per la Conselleria d’Ensenyament a retirar banderes estelades dels seus edificis. La raó era que no s’ajustaven a la legalitat vigent atès que l’estelada no és l’ensenya institucional de Catalunya sinó el símbol de la ideologia independentista. No obstant això, l’ordre de la conselleria es va incomplir de manera reiterada en aquests i en altres col·legis de Catalunya.

A l’octubre, i a la vista d’aquests continus incompliments, la conselleria que dirigeix la senyora Irene Rigau va decidir rectificar el criteri que mantenia quatre mesos abans i mostrar-se comprensiva amb aquestes actuacions contràries a la llei. Així, a preguntes del grup parlamentari del PP, va respondre que “hi ha centres que es mostren més sensibles a determinades realitats” i, per tant, fan demostracions públiques de les seves “posicions”. Naturalment, les realitats i les posicions són estar a favor de la independència de Catalunya.

Aquesta mateixa setmana la diputada del PP senyora García Cuevas ha tornat a insistir en el tema i ha mostrat al Parlament fotografies de centres que llueixen banderes estelades a la façana. En aquest cas, la resposta de la consellera ha estat entre irònica i despectiva: “Si això els fa mal als ulls, Déu meu senyor, no hi ha res més a dir”. El mateix que al juliol considerava il·legal ara ho considera normal.

No sorprèn aquesta posició de la senyora Rigau. Ella mateixa s’ha declarat insubmisa davant sentències del Tribunal Constitucional i del Tribunal Suprem i ha afirmat que no està disposada a aplicar la nova llei d’Educació. La consellera sembla que només accepta les decisions legislatives i judicials amb les que està d’acord, la qual cosa mostra el poc respecte que té per la democràcia i l’Estat de dret. No estranya, doncs, que les escoles segueixin el seu exemple, no acatin la llei i ella no tingui autoritat, ni jurídica, ni política, ni moral, per obligar-les a complir-la.

Però, a més, tot i ser això ja molt greu, cal també fer consideracions d’un caràcter diferent. Això que tant es diu, i tant es nega, que bona part de les escoles catalanes estan polititzades sembla ser veritat: la política s’introdueix a les aules i l’ensenyament no és, com hauria de ser, neutral, sinó partidista, és a dir, en lloc de subministrar coneixements s’adoctrina en una determinada direcció. En una direcció oposada, però en el fons similar, a la de temps passats i no democràtics.

Ho troba bé la senyora consellera? Estaria disposada, per exemple, que les aules de certes escoles públiques fossin presidides per un crucifix com a mostra de sensibilitat “a determinades realitats”? En una societat democràtica i plural, l’escola ha d’ensenyar i no ha d’adoctrinar.