• 23 nov. 2013
  • La Vanguardia (Català)
  • SEVILLA Redacció

Andalusos per la consulta

L’exministra socialista Carmen Calvo defensa a Sevilla el dret a decidir, en una jornada de Diplocat amb acadèmics

Després de París i Londres, Sevilla. Diplocat, la xarxa diplomàtica de la Generalitat, va celebrar ahir a la capital andalusa la primera jornada sobre el dret a decidir que organitza en una ciutat espanyola. L’objectiu era fer pedagogia i traslladar a l’opinió pública una visió de la consulta sobiranista diferent a la que ofereixen els dos grans partits. I per a aquest primer debat Diplocat va comptar amb la col·laboració de la Universitat de Sevilla, al recinte de la qual es van celebrar dues taules rodones, amb experts acadèmics i membres de la societat civil andalusa i catalana. Entre ells, l’exministra socialista de Cultura Carmen Calvo, que es va mostrar favorable que Catalunya pugui celebrar una consulta, si es respecta el marc legal. No és l’opinió del PSOE, que s’oposa frontalment a la possibilitat que els catalans decideixin el seu futur, però Calvo, que va ser ministra amb Zapatero del 2004 al 2007, va ser clara: “La meva posició: Catalunya té dret, al marc legal, de fer la seva consulta”. I va afegir, ja d’acord amb el PSOE, que “el futur d’Espanya potser passa per un model federal que impliqui més diversitat a escala autonòmica”. Calvo, vicepresidenta executiva de la Fundació Alfonso Perales, també es va mostrar a favor de reformar la Constitució i va demanar claredat a tots els actors implicats en el debat català.

En les jornades van participar els catedràtics de Dret Constitucional Javier Pérez Royo (Universitat de Sevilla) i Enoch Albertí (Universitat de Barcelona), així com el doctor en Ciències Polítiques Jean-Baptiste Harguindéguy (Universitat Pablo de Olavide), entre d’altres. Pérez Royo també va defensar la consulta: “Els catalans tenen dret a decidir el que vulguin, i això hauria de poder cabre a la Constitució”. I va assegurar: “Si a Catalunya hi ha una majoria inequívoca i compacta això no hi ha qui ho aturi, però veig molta ambigüitat”. Enoch Albertí va considerar que en el marc jurídic espanyol sí que es pot celebrar una consulta, però va advertir que preguntar per la independència “no és constitucional”; segons el seu parer, la pregunta ha de plantejar-se “en termes de mandat del poble de Catalunya cap a les institucions catalanes perquè iniciïn un procés de negociació amb l’Estat per arribar a un escenari determinat”. Harguindéguy va valorar que si una unitat territorial pretén modificar el seu marc està en el seu dret, i va apuntar com a possible solució a la situació catalana un escenari intermedi entre l’statu quo i la independència.