El Punt Avui

Salmond mostra les cartes

El primer ministre escocès farà públic dimarts un document que ha de respondre els interrogants sobre el projecte independentista

La proposta econòmica pot marcar les expectatives de triomf de l'SNP en el referèndum

24/11/13 02:00 LONDRES - QUIM ARANDA
George Osborne, ministre d'Economia britànic a Downing Street Foto: AFP.

El llibre blanc ha de respondre com se sostindria una Escòcia sobirana


Un part de l'independentisme escocès es va donar cita ahir a Glasgow, on va tenir lloc la segona conferència Campanya Radical per la Independència (RIC, en les sigles en anglès) amb l'eslògan Una altra Escòcia és possible. El fòrum és un més dels que fan agitació política i intel·lectual en favor de la creació d'un nou estat a Europa. L'aposta del RIC és oferir una alternativa a l'actual model d'estat, amb el rebuig al neoliberalisme i la voluntat de posar la igualtat i la justícia social en el centre de la possible nova Escòcia.

Per fer viable la utopia, però, el primer que cal és que els escocesos votin majoritàriament “sí” en el referèndum del 18 de setembre del 2014. I com a prèvia, la presentació de les cartes del govern escocès i la idea que els nacionalistes tenen sobre el futur del país.

En aquest context, demà passat, el primer ministre escocès, Alex Salmond, farà públic l'esperat Llibre blanc de la independència, un document de 500 pàgines que hauria de respondre bona part dels dubtes que encara pesen sobre el projecte nacionalista, especialment pel que fa al capítol monetari i financer, que afecta l'estat de benestar, la futura administració i la representació internacional.

En essència, són els mateixos que assenyalava dimecres passat, durant una trobada a la Cambra dels Comuns amb la premsa internacional, el tot just nomenat ministre britànic per a Escòcia, el demòcrata liberal Alistair Carmichael.

Sobre la moneda, Carmichael i tot l'establishment unionista ja s'ha pronunciat. La preferència de l'SNP de Salmond és pactar amb Londres la creació d'una zona lliura esterlina amb el Banc d'Anglaterra jugant el paper d'àrbitre de la política monetària, fixant les taxes d'interès i actuant com a prestador d'última instància. A hores d'ara, però, tant el ministre d'Economia britànic com el responsable econòmic de l'oposició, George Osborne i Ed Balls (conservador i laborista, respectivament) han refusat la possibilitat que aquesta idea es pogués dur a terme. També Carmichael: “És molt i molt difícil que això ho accepti el govern britànic.” Al cor de negatives s'ha sumat també el primer ministre del País del Gal·les, Carwyn Jones (laborista), que dijous va assegurar que “vetaria” aquesta possibilitat.

Estat del benestar

Com respondrà el llibre blanc al problema de l'envelliment de la població? Escòcia (5,4 milions d'habitants) té una molt baixa taxa de natalitat i les projeccions futures no permetrien garantir, d'entrada, si no s'hi actua, els sosteniment i l'aprofundiment de l'estat de benestar, peça clau en l'argument de Salmond, que sosté que una Escòcia independent en seria el darrer bastió, davant del desmantellament que n'han fet conservadors i demòcrates liberals des que governen.

Una altra gran pregunta és quin és el cost de posar en marxa un nou estat, havent de crear les equivalents agències governamentals que, ara com ara, té el Regne Unit. N'hi haurà prou amb el petroli del mar del Nord per pagar les despeses? Londres diu que no i Edimburg diu que crearan un fons sobirà com ha fet Noruega.

Tenen Alex Salmond i els independentistes capacitat de resposta? El joc comença a embrutir-se. Carmichael, per exemple, va dir que si Escòcia “tria ser un país estranger, el tractarem com un país estranger”. En conseqüència, va recordar, el contracte tot just atorgat a les drassanes de Glasgow per construir 26 fragates de guerra i tres vaixells tancs petroliers per a l'armada, es podria perdre. Una forma de xantatge? Sens dubte.

I el ministre va anar encara més enllà quan, en abordar la qüestió internacional, en especial l'europea, va afirmar que una “Escòcia independent hauria de renegociar l'adhesió a la Unió”. Carmichael va insinuar, fins i tot, que altres dels 28 socis, immersos en debats territorials semblants, podrien vetar l'ingrés d'Escòcia com a mesura de pressió sobre els seus propis territoris. No en va fer esment explícit, però el conflicte territorial a l'Estat espanyol hi era present. El gran repte de Salmond és contrapesar tots aquests arguments. La cita, dimarts a Glasgow.

LA XIFRA

5,4
milions
d'habitants té Escòcia i una baixa natalitat que cal valorar a l'hora de mantenir l'estat del benestar.

LA DATA

18.09.14
Els escocesos
votaran en referèndum si volen ser independents o prefereixen seguir com fins ara.

LA FRASE

Si Escòcia tria ser un país estranger, el tractarem com un país estranger
Alistair Carmichael
MINISTRE BRITÀNIC PER A ESCÒCIA
Darrera actualització ( Diumenge, 24 de novembre del 2013 02:00 )