Presència

COR AGRE

La família catalana

24/11/13 02:00 -
Imagineu que tots els diners que guanyeu us els roba en una cantonada fosca el mateix que us els ha pagat

Carles Ribera / cribera@presencia.cat


ots els que formem part de famílies catalanes que van curtes d'armilla (segons les estadístiques, la gran majoria dels que esteu llegint aquest article i si no és així, joiosos vosaltres, ja em disculpareu), si som previsors aviat farem una mica de pressupost domèstic per encarar l'any vinent sabent, si més no, del mal que econòmicament haurem de morir, o de patir.

Com a despeses imputarem el lloguer o la hipoteca del pis, l'aigua, el gas, la llum, el cotxe, potser una plaça de pàrquing; les activitats extraescolars per a la mainada; colònies; alguna sortida de vacances, si es pot; roba, menjar i aquella provisió per a imprevistos que sempre cal fer. Podeu afegir-hi les variables que us semblin. A la banda de les entrades hi ha el vostre salari, els que tinguem la sort de tenir feina, o els diners que ingresseu com a autònoms o empresaris. Fins aquí el calaix previst, laborioses formiguetes de la Catalunya treballadora.

Ara imagineu que cada mes, després de cobrar, el director de l'empresa on treballeu, o els clients que us paguen, us esperen a la cantonada i us roben una part dels diners. Imagineu-vos que, per intimidar-vos, us amenacen de tallar-vos la llengua. Més i tot: us fan uns quants talls maldestres per la banda de ponent i del sud i de llevant. Imagineu, també, que després de pidolar molt, l'amo us promet que us en tornarà una part. Passen els dies i no arriba res. Passen els mesos i no arriba res. Passen els anys i arriba una quantitat que no és la pactada ni s'hi acosta. Mentrestant, les factures van caient i un mes deixeu de pagar la hipoteca, l'altre retorneu la lletra de la nevera i més enllà pacteu un ajornament d'algun o altre deute, despistant el qui badi més i cedint als que es presenten amb pancartes davant de casa vostra perquè es pensen que els barruts i els que no compliu sou vosaltres. Imagineu, per últim, que voleu plegar d'aquesta empresa i buscar-vos la vida, perquè us sentiu valents i capaços i curulls d'idees i projectes per fer la vostra, però l'empresari no us deixa marxar i us amenaça de posar-vos a la presó i fer-vos fora del continent.

Ara tornem a la realitat: aquesta situació imaginada és la que aquesta setmana han començat a afrontar al Parlament els representants de la gran família catalana. Fer que surtin els comptes. Els últims abans del cop de porta a l'amo tirà. Sort.

Darrera actualització ( Diumenge, 24 de novembre del 2013 02:00 )