El Punt Avui

De la Via Catalana a la ‘Via Basca'

Una plataforma independentista basca organitza per al 8 de juny una cadena humana entre Pamplona i Durango

Han agafat com a model la històrica mobilització de l'última Diada a Catalunya

26/11/13 02:00 BILBAO - ALBERT BRETCHA
Participants en la Via Catalana a Arenys de Mar, fotografiats l'onze de setembre passat Foto: TERESA MÀRQUEZ / ARXIU.
Gure Esku Dagopreveu que caldran unes 50.000 persones per fer la cadena entre Pamplona i Durango

El procés sobiranista català no només arrela a Catalunya. Des del País Basc fa temps que s'observen amb atenció tots els esdeveniments que es van succeint al Principat. Després de molts anys durant els quals l'independentisme basc ha estat el referent més admirat per molts catalans, l'escenari sorgit en els darrers temps ha girat la truita i ara són els ciutadans d'Euskal Herria els que s'emmirallen –amb les seves pròpies particularitats– en el procés sobiranista del nostre país.

L'últim exemple d'aquest emmirallament és l'organització a Euskal Herria d'una cadena humana a imatge i semblança de la històrica i multitudinària Via Catalana de la Diada passada. La plataforma independentista Gure Esku Dago (‘és a les nostres mans') és al darrere d'aquesta iniciativa, que es durà a terme el dia 8 de juny. Amb el lema Som una nació, tenim el dret a decidir, és el moment de la ciutadania, els organitzadors d'aquesta Via Bascapretenen que la cadena humana uneixi els 123 quilòmetres que separen les ciutats de Pamplona (Navarra) i de Durango (Biscaia), passant, entre altres localitats, per Irurtzun, Uharte-Arakil, Beasain, Urretxu, Arrasate i Elorrio.

Gure Esku Dago, que fa poc més d'una setmana que ha obert el període d'inscripcions per registrar-se en aquesta iniciativa, preveu que caldran prop de 50.000 persones disposades a unir les seves mans per completar amb èxit la cadena humana, l'objectiu de la qual és reivindicar el dret a decidir. Per aconseguir-ho, aquesta plataforma independentista basca ha fet una crida a la ciutadania d'Euskal Herria perquè la mobilització sigui com més “àmplia, plural i transversal” millor. En aquest cas, també es vol donar el protagonisme a la societat, i no a les forces polítiques, per tal de reunir un ventall de sensibilitats tan ampli com sigui possible. “És el moment dels ciutadans”, asseguren els promotors de la iniciativa, que contemplen amb un sentiment d'admiració i sana enveja l'èxit aconseguit per la mobilització de la Diada passada als Països Catalans, que els ha servit d'inspiració.

L'elecció de la data, el 8 de juny de l'any que ve, no és casual. Des de Gure Esku Dago assenyalen la importància que el 2014 pot tenir per a nacions sense estat com ara Escòcia, que el 18 de setembre exercirà el seu dret a decidir mitjançant un referèndum, i Catalunya, on també hi ha la voluntat de donar la paraula al poble. En aquest sentit, els impulsors de la plataforma independentista basca pretenen amb aquesta cadena humana que també Euskal Herria es “capbussi en aquesta salsa” al voltant de la reivindicació del dret a decidir. A banda d'importar a terres basques el model de la Via Catalana, els responsables de Gure Esku Dago també han anunciat que han comprat 60.000 euros en participacions del sorteig de la loteria catalana, que ara posaran a la venda a Euskal Herria.

Darrera actualització ( Dimarts, 26 de novembre del 2013 02:00 )