• 26 nov. 2013
  • La Vanguardia (Català)
  • Lluís Foix

Ara fa un any

Desde la página 2 Hi ha moltes maneres de celebrar el primer aniversari d’una victòria electoral. Ahir es va complir un any de les eleccions anticipades per Artur Mas després de la celebració de la gran manifestació de l’Onze de Setembre del 2012 i després de rebre una negativa de Mariano Rajoy a l’elaboració d’un nou pacte fiscal amb Catalunya. Aquestes dues raons es van exposar per justificar l’avançament inesperat de les eleccions.

Artur Mas va demanar una majoria excepcional i va passar de 62 diputats a 50. Oriol Junqueras va aconseguir un resultat espectacular, en aconseguir 21 escons, un més del doble dels obtinguts el 2010. Vaig escriure al cap de dos dies de les eleccions de fa un any que sortíem de la legislatura més curta de la democràcia i entràvem en la que seria igualment breu. Ja es veurà.

La posició del president Mas és delicadíssima. Des del primer moment va optar per un pacte de legislatura amb Esquerra Republicana i a partir d’aquell moment estaria en mans d’Oriol Junqueras, que es convertiria en el puntal del Govern i, alhora, en cap de l’oposició. Un esquema molt infreqüent a l’Europa democràtica. Una de les clàusules del pacte entre Mas i Junqueras era la celebració d’una consulta sobre el dret a decidir al llarg de l’any 2014.

Aquest objectiu continua vigent i ha ocupat la centralitat del debat polític al país, que passa una crisi social i econòmica que preocupa i afecta centenars de milers de catalans. Mas no es va adonar que va perdre les eleccions de fa un any encara que obtingués el millor resultat en comparació amb la resta de formacions.

Va empunyar el timó i va començar a navegar amb Oriol Junqueras amb el comandament a distància marcant-li l’itinerari. La gran manifestació de la Via Catalana de l’últim Onze de Setembre el va pressionar més en la mateixa direcció fins al punt que l’Assemblea Nacional Catalana acaba de suggerir data i pregunta concretes sobre la consulta. El president té poca capacitat de maniobra i difícilment pot fer marxa enrere sense trencar l’aliança amb Esquerra o frustrar els centenars de milers de manifestants que demanaven la independència.

La pregunta que es formulen molts convergents amb qui parlo és qui aconsella Mas. Esmenten els noms d’Homs, Rull, Turull i Mascarell. Unió navega amb una altra brúixola.