El Punt Avui

Impost bancari mínim

Montoro estudia transferir el tribut a les comunitats

El gravamen estatal es preveu molt inferior al català, que es mou entre el 0,3% i el 0,5%

26/11/13 02:00 BARCELONA - MARC BATALLER
Cristóbal Montoro , durant l'esmorzar organitzat per l'agència Europa Press, ahir a Madrid Foto: FERNANDO ALVARADO / EFE.
Mas destinarà els diners a retornar part de la paga extra als funcionaris

El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, va revelar ahir que estudia fórmules perquè les comunitats puguin cobrar l'impost sobre dipòsits bancaris. A primer cop d'ull, una bona notícia per a Catalunya, que fa temps que exigeix aquest gravamen, però si es llegeix i es compleix la lletra petita es pot acabar convertint en un anunci trampa. La figura retributiva catalana, que encara no s'ha pogut aplicar, té uns tipus impositius d'entre el 0,3% i el 0,5% i preveu recaptar uns 500 milions d'euros, mentre que l'estatal seria molt i molt inferior i es podria situar en el 0,02%. Una diferència abismal i que no arribaria a les pretensions de la Generalitat, que amb aquests diners vol retornar la paga extra als funcionaris.

La modificació s'emmarcaria en la reforma fiscal que prepara La Moncloa per a la primavera del 2014 i es podria articular a través de dues vies: transferir directament el tribut als territoris o fer-los partícips dels ingressos. Ahir Montoro no va concretar quin percentatge haurien de pagar les entitats bancàries, però sí que va destacar que hi haurà “límits” per preservar la unitat de mercat i perquè no es produeixin “desordres en el sector”. Tot i això, el titular d'Hisenda sempre que s'ha referit a aquesta qüestió ha deixat clar que els tipus seran “moderats” i el mes de març va parlar d'un 0,01% o 0,02%. Amb aquestes imposicions, el Banc d'Espanya calculava aconseguir uns 300 milions d'euros.

Arran d'aquesta situació, el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, es va mostrar cautelós, però va destacar que, si la transferència de l'impost s'acaba realitzant, serà un exemple de “negociació política”. Mentrestant, el president de la Generalitat, Artur Mas, va assegurar, des de l'Índia, que Catalunya “mereix” poder cobrar el gravamen, perquè el va crear abans que el govern de Rajoy. També va reiterar la seva intenció, com ja havia fet en el debat de política general, de destinar la recaptació a recuperar part de la paga extra dels empleats públics.

Ara caldrà veure com acaben les negociacions i quins tipus s'acaben implementant. Mas es va mostrar optimista i va recordar que, encara que s'hagin de recalcular les estimacions inicials, la suma podria ser igualment “molt alta”. ERC va ser més contundent i ja va avisar que no acceptarà el 0,02% que pugui venir de Madrid. Els republicans batallaran perquè la Generalitat aposti pels marges de l'impost català, que a hores d'ara s'està tramitant al Parlament com un projecte de llei.

Enfrontats amb Madrid

Els governs català i espanyol han mantingut un intens estira-i-arronsa. A finals d'any, l'executiu de Mas va crear el tribut i es va avançar a l'Estat, que ja havia anunciat que en faria un de semblant amb una càrrega del 0%. Cristóbal Montoro va reaccionar amb virulència i va recórrer al Tribunal Constitucional (TC). Els magistrats, però, van avalar provisionalment l'impost català en espera d'una sentència definitiva. Per tant, el Departament d'Economia ara ja el podria estar recaptant, però s'ha mostrat caut i no l'ha volgut aplicar, perquè si el TC el declarés inconstitucional hauria de tornar tots els diners. És per això que Mas va centrar les exigències en una altra direcció: que La Moncloa compensés Catalunya com fa amb altres comunitats que tenien regulada la figura abans que l'Estat, però la tàctica no va funcionar.

500
milions
preveu recaptar la Generalitat si s'aplica el seu gravamen amb uns tipus que oscil·len entre el 0,3% i el 0,5%.
300
milions
són les previsions de recaptació a tot l'Estat que va fer Montoro si es fixen uns tipus entre el 0,01% i el 0,02%.

Linde atia la por de la independència

El governador del Banc d'Espanya, Luis María Linde, va subratllar ahir que la independència és inviable perquè portaria Catalunya a una situació de fallida. Ho va argumentar assegurant que el Banc Central Europeu (BCE) només finança els estats membres, de manera que Catalunya –que no va citar directament– es veuria obligada a emetre la seva pròpia moneda i tenir el seu propi supervisor bancari. Tot plegat, va comentar, constitueix “un escenari molt dolent” per al nou estat, ja que “els actius del nou país estarien en una moneda pròpia i els passius estarien en euros”. Hi va afegir que la situació financera per a l'Estat espanyol també seria nefasta, perquè “tant el territori petit com el gran patirien molt”. Linde va fer aquestes reflexions en el marc de la convenció anual de l'Associació de Mercats Financers.

Darrera actualització ( Dimarts, 26 de novembre del 2013 02:00 )