El Punt Avui

LA CRÒNICA

Plou i fa sol sobre el riu Clyde

27/11/13 02:00 ÒSCAR PALAU
Alex Salmond i Nicola Sturgeon durant la presentació ahir del Llibre Blanc a Glasgow Foto: RUSSELL CHEYNE / REUTERS.
L'expectació política i mediàtica ahir a Escòcia no es correspon encara amb el debat al carrer

La grisa Glasgow es va llevar ahir amb un temps boig. A la vora del riu Clyde feia sol i plovia alhora minuts abans de la presentació del llibre blanc, un dels documents oficials més importants de la història d'Escòcia, en el marc del modern Science Center, elegit a última hora en detriment del Parlament de Holyrood d'Edimburg per simbolitzar la mirada del país cap al futur.

Va ser una posada en escena, això sí, austera, sense més escarafalls dels necessaris. I és que el “projecte més extens que mai ha publicat cap nació per a la seva independència”, en paraules del primer ministre Alex Salmond, va crear una expectació política i mediàtica poc en consonància encara amb l'expectació popular que genera el debat independentista al país. Els 200 periodistes acreditats, una cinquantena d'ells internacionals –ben pocs d'espanyols, per cert–, contrastaven així amb la mitja dotzena escassa d'activistes que a l'entrada volien mostrar el seu suport al sí, tot i reivindicar que no eren de l'SNP. Hi ha independentistes més enllà, clamaven. I el llibre blanc els dóna la raó, des del moment que en les primeres planes explicita dos escenaris: una Escòcia independent amb el govern actual, o amb un de diferent. En tot cas, sempre millor que seguir lligat a Westminster, aclaria Salmond.

El primer ministre va haver de fer això, aclarir moltes coses, davant del punyent primer grau a què el van sotmetre els periodistes britànics –ahir “encara” en el sector de “premsa del país”, bromejava algun– durant el torn de preguntes que, de fet, va monopolitzar la major part de l'hora llarga que va durar la presentació. Els interrogants sobre la viabilitat econòmica –un parell de rotatius britànics havien saludat ahir l'acte amb alarmants titulars en portada sobre la pujada d'impostos que hauria d'afrontar una Escòcia independent–, les pensions, la defensa o, sobretot, la pertinença a la lliura, van posar de manifest que molts dels punts que el llibre dóna per fets no són tan clars. Bàsicament, perquè s'hauran de negociar amb altres actors, com el govern britànic, la Unió Europea –a què el document dóna per feta la pertinença per mitjà d'una simple esmena dels tractats– o l'OTAN, aquí tot i l'oposició a tenir armes nuclears.

Però Salmond i la seva lloctinenta Nicola Sturgeon van driblar ahir tots els dubtes amb tanta contundència com elegància. “Estic segur que el Daily Mail serà el primer que defensarà que no hi hagi fronteres i que Escòcia es mantingui en la lliura”, etzibava Salmond a un periodista unionista. I és que en una compareixença preparada a fons, i molt segurs del discurs –fins i tot van respondre en diverses ocasions remetent a planes concretes del llibre–, tots dos van mostrar un gran domini de la situació i van portar l'aigua al seu molí per fer èmfasi en les oportunitats de creixement econòmic i de millora de les polítiques de benestar, d'igualtat i per a la infància que donarà un estat independent.

El document, en tot cas, és exhaustiu, i dóna resposta a fins a 650 preguntes, algunes d'allò més concretes. Una Escòcia independent, així, podrà continuar veient a la BBC sèries com Doctor Who i Gent del barri, reduirà un 5% la factura dels serveis energètics i donarà la nacionalitat a tots els fills de pare o mare escocesa. Ah, i també conservarà la reina i la loteria nacional. Amb les qüestions emocionals més en un segon pla –no fa l'efecte que necessitin un estat per veure protegida la seva identitat–, el debat a Escòcia és molt més racional, i el govern espera amb aquesta allau d'informació provocar un punt d'inflexió en les enquestes, que fins ara donen un majoritari suport al no en el referèndum previst d'aquí a 294 dies. D'entrada, a més d'oferir-lo en un web al qual es poden continuar adreçant totes les preguntes que es vulgui, ha fet 20.000 còpies del llibre, i l'enviarà a tothom que ho demani. Això sí, de les seves 670 planes només dues fan referència a les conseqüències (negatives) si es vota que no. No correspon al govern escocès explicar-ho, de fet...

En tot cas, si bé les repercussions potser no s'evidenciaran de manera immediata, en el procés hi haurà un abans i un després del document. Tot just presentat, els detractors ja deien que no aporta res de nou, tot i que ben segur que aprofitaran el seu enorme detall per trobar munició també per a la campanya del no. Entretant, en l'àmbit acadèmic s'obre un vibrant focus de discussió els propers mesos, en espera que el debat arribi finalment al carrer.

Mentre a Catalunya encara es discuteix el com, Atlàntic enllà ja s'han capbussat en l'anàlisi del què es farà amb la independència. En acabar ahir la presentació, la pluja s'havia imposat al sol. Ara caldrà veure si elwhite paper no acaba sent això, paper mullat.

Darrera actualització ( Dimecres, 27 de novembre del 2013 02:00 )