El Punt Avui

L'estat propi i l'estat del benestar

27/11/13 02:00 JOSEP MARIA FORNÉ I FEBRER
L'estat del benestar no és barat, però són més cares les conseqüències de no tenir-lo

El liberalisme que té les seves arrels en el pensament de Stuart Mill, és a dir, el liberalisme polític que no necessàriament ha d'anar de bracet del liberalisme econòmic, és un dels corpus teòrics de l'estat del benestar. Stuart Mill era plenament conscient dels perills de falta de cohesió social que hi ha en una societat basada en l'utilitarisme i el liberalisme. La recerca del benefici propi com a criteri darrer de l'acció humana comporta l'individualisme, i amb ell la falta de cohesió i justícia social. Per tal de corregir aquest individualisme cal introduir alguns correctius. Aquests correctius els ha de dur a terme l'estat. L'estat ha de compensar l'individualisme que comporta que cadascú faci el que vulgui mentre no envaeixi la llibertat de l'altre. La compensació que ha de fer l'estat és a través d'aportar benestar a aquells que tenen més dificultats per trobar-lo de forma individual. Aquest plantejament és un dels pilars teòrics de l'estat del benestar que es desenvoluparà, en gros, després de la Segona Guerra Mundial, i especialment durant la guerra freda en el marc de la confrontació amb els països autoanomenats socialistes, i de forma particular en el context europeu.

L'estat del benestar s'ha manifestat com un dels elements cohesionadors i equilibradors més potents les darreres dècades. No és un estat barat, però encara són més cares les conseqüències de no tenir-lo. No obstant això, la crisi econòmica, les lògiques ideològiques que s'han imposat amb la globalització i els interessos d'un liberalisme econòmic no compensat ens duen cap a un afebliment de l'estat del benestar a escala europea. Catalunya és dins aquest entorn i se l'ha de contextualitzar en ell. Les realitats, però, no són tan fàcilment domesticables. Les bondats de l'estat del benestar no es poden aparcar fàcilment, ni convé fer-ho. Certament que caldrà reformular l'estat del benestar en allò que s'ha manifestat com a feble, per exemple en la responsabilitat individual. El papa o la mama estat no ho ha de resoldre tot. Tampoc pot, ni convé que ho faci. La societat per ser funcional necessita que l'individu se la senti seva, i que s'impliqui en l'assumpció dels beneficis socials. És un tema en què caldrà pensar. Especialment al nostre país, que viu l'esperança de fer les coses millor.

En aquest moment de la nostra història com a país, en el qual volem bastir les estructures d'un estat propi, la formulació i reformulació de l'estat del benestar és un dels temes centrals en què hem de pensar. Mentrestant, però, també hem de gestionar el dia a dia present. La feina feta, i la feina ben feta que s'ha fet i es fa, topa en aquest moment amb un obstacle important: la falta de disponibilitat de la gestió dels recursos econòmics propis.

Les dues raons principals per les quals se'ns fa urgent tenir un estat propi, la de la dignitat i la del benestar, la identitària i l'econòmica, tenen la mateixa arrel: patir un estat que va a la contra. Es podria no disposar dels recursos propis, però es podria gaudir-los per aportació de qui els disposa. No és el cas i a més se'ns priva de gaudir-los en forma de benestar amb el que això pot significar de descohesionador i reequilibrador. Cal assenyalar la causa d'aquesta situació perquè hi ha qui confon l'origen del problema. La falta d'estat propi i l'existència de l'estat en contra fan necessari superar la situació per poder garantir l'estat del benestar dels catalans, i per garantir la cohesió social i la viabilitat del país.

Darrera actualització ( Dimecres, 27 de novembre del 2013 02:00 )