“El futur d'Escòcia és a les mans dels escocesos.” El primer ministre del país, Alex Salmond, va expressar així la responsabilitat dels seus conciutadans a l'hora de votar en el referèndum del setembre del 2014 durant la presentació, ahir a Glasgow, del llibre blanc de la independència, document que assegura que la hipotètica nova Escòcia romandria dins la Unió Europea (UE), conservaria la lliura com a moneda, es desfaria de l'armament nuclear ara a la base naval que la Navy té a 40 quilòmetres d'on tenia lloc l'acte i situaria les polítiques socials al cor de l'estat. El llibre respon a 650 preguntes.
La qüestió europea, i la manera de resoldre el debat que hi ha entre els que creuen que Escòcia, en cas d'independència, hauria de tornar a demanar-ne l'adhesió i els que no, és una de les aportacions més cridaneres del document, de 670 pàgines. El llibre suggereix que, durant la transició, de 18 mesos, Escòcia negociaria amb la UE la seva plena acceptació com a estat de dret a partir de l'article 48 dels tractats europeus. L'article remet al terme “efecte de continuïtat”. És a dir, totes aquelles regles i excepcions que ara s'apliquen a Escòcia, en tant que part del Regne Unit, s'hi continuarien aplicant.
En més d'una ocasió Salmond va utilitzar l'expressió “sentit comú” per defensar l'opció independentista. Però va admetre que “és l'elecció de la gent, no la meva o la dels mitjans de comunicació. El que fem [amb el llibre blanc] és cridar l'atenció sobre què i com podem fer les coses diferents”, si s'aconsegueix la independència. Per Salmond, però, “no es tracta d'un objectiu en si mateix, sinó que és un mitjà per fer d'Escòcia un lloc millor.”
El multitudinari acte de presentació del document va tenir lloc poques hores després que el Tresor britànic llancés una torpedinada a la línia de flotació del projecte, en difondre un informe que assegurava que la independència costaria als escocesos unes mil lliures anuals (1.195 euros) més en impostos. Quant a aquesta consideració, Salmond va argumentar que, “només tenint en compte els últims cinc anys, cada escocès hauria viscut millor per valor d'unes 2.400 lliures (2.870 euros) si Escòcia hagués controlat les pròpies finances. En el futur, la independència podria beneficiar els escocesos en unes 600 lliures”.
Probablement, però, Salmond pensava més en el Tresor escocès que no pas en la butxaca de cada ciutadà. Amb un dèficit, a partir de les xifres actuals, que oscil·laria entre un 62 i un 38 per cent del PIB, segons el sistema de càlcul que s'emprés a l'hora del repartiment, el dèficit d'Escòcia sempre serà molt inferior al que té ara el Regne Unit, que s'acosta al 91%, i que, exclosa la part proporcional del veí del nord, suposaria un 80% del PIB.
La millor condició de les finances públiques permetria dur a terme polítiques socials que van centrar bona part del missatge de l'SNP. “El govern d'una Escòcia independent tindria prioritats diferents –va dir Salmond–. Una de les nostres no seria gastar milers de milions en armes nuclears. Els invertiríem en la cura dels nens, trenta hores setmanals de franc per als infants a partir d'un any, polítiques que ens sembla que estan molt més d'acord amb els desitjos dels escocesos.”
L'explicació sobre per què es posa tanta insistència en aquest punt rau en la diferència, segons registren les enquestes, que homes i dones mantenen sobre la independència. Entre els homes, el sí i el no gairebé estan igualats. No així pel que fa a les dones, que en són molt contràries. Salmond els va llançar una picada d'ullet. Caldrà veure, però, si n'hi ha prou per convèncer-les. El debat, real, però, comença ara. Com va dir Salmond en tancar la conferència de premsa: “Hem fet un bon xut a la pilota.”
