El Punt Avui

Qüestió de sentit comú

El govern escocès situa les polítiques socials en el cor de l'hipotètic nou estat

El document respon a 650 preguntes sobre diversos aspectes del procés

Mantenir la lliura, una prioritat de l'SNP

27/11/13 02:00 LONDRES - QUIM ARANDA
Alex Salmond és el primer ministre d'Escòcia.
La manera de resoldre el debat europeu, novetat del llibre blanc

“El futur d'Escòcia és a les mans dels escocesos.” El primer ministre del país, Alex Salmond, va expressar així la responsabilitat dels seus conciutadans a l'hora de votar en el referèndum del setembre del 2014 durant la presentació, ahir a Glasgow, del llibre blanc de la independència, document que assegura que la hipotètica nova Escòcia romandria dins la Unió Europea (UE), conservaria la lliura com a moneda, es desfaria de l'armament nuclear ara a la base naval que la Navy té a 40 quilòmetres d'on tenia lloc l'acte i situaria les polítiques socials al cor de l'estat. El llibre respon a 650 preguntes.

La qüestió europea, i la manera de resoldre el debat que hi ha entre els que creuen que Escòcia, en cas d'independència, hauria de tornar a demanar-ne l'adhesió i els que no, és una de les aportacions més cridaneres del document, de 670 pàgines. El llibre suggereix que, durant la transició, de 18 mesos, Escòcia negociaria amb la UE la seva plena acceptació com a estat de dret a partir de l'article 48 dels tractats europeus. L'article remet al terme “efecte de continuïtat”. És a dir, totes aquelles regles i excepcions que ara s'apliquen a Escòcia, en tant que part del Regne Unit, s'hi continuarien aplicant.

En més d'una ocasió Salmond va utilitzar l'expressió “sentit comú” per defensar l'opció independentista. Però va admetre que “és l'elecció de la gent, no la meva o la dels mitjans de comunicació. El que fem [amb el llibre blanc] és cridar l'atenció sobre què i com podem fer les coses diferents”, si s'aconsegueix la independència. Per Salmond, però, “no es tracta d'un objectiu en si mateix, sinó que és un mitjà per fer d'Escòcia un lloc millor.”

El multitudinari acte de presentació del document va tenir lloc poques hores després que el Tresor britànic llancés una torpedinada a la línia de flotació del projecte, en difondre un informe que assegurava que la independència costaria als escocesos unes mil lliures anuals (1.195 euros) més en impostos. Quant a aquesta consideració, Salmond va argumentar que, “només tenint en compte els últims cinc anys, cada escocès hauria viscut millor per valor d'unes 2.400 lliures (2.870 euros) si Escòcia hagués controlat les pròpies finances. En el futur, la independència podria beneficiar els escocesos en unes 600 lliures”.

Probablement, però, Salmond pensava més en el Tresor escocès que no pas en la butxaca de cada ciutadà. Amb un dèficit, a partir de les xifres actuals, que oscil·laria entre un 62 i un 38 per cent del PIB, segons el sistema de càlcul que s'emprés a l'hora del repartiment, el dèficit d'Escòcia sempre serà molt inferior al que té ara el Regne Unit, que s'acosta al 91%, i que, exclosa la part proporcional del veí del nord, suposaria un 80% del PIB.

La millor condició de les finances públiques permetria dur a terme polítiques socials que van centrar bona part del missatge de l'SNP. “El govern d'una Escòcia independent tindria prioritats diferents –va dir Salmond–. Una de les nostres no seria gastar milers de milions en armes nuclears. Els invertiríem en la cura dels nens, trenta hores setmanals de franc per als infants a partir d'un any, polítiques que ens sembla que estan molt més d'acord amb els desitjos dels escocesos.”

L'explicació sobre per què es posa tanta insistència en aquest punt rau en la diferència, segons registren les enquestes, que homes i dones mantenen sobre la independència. Entre els homes, el sí i el no gairebé estan igualats. No així pel que fa a les dones, que en són molt contràries. Salmond els va llançar una picada d'ullet. Caldrà veure, però, si n'hi ha prou per convèncer-les. El debat, real, però, comença ara. Com va dir Salmond en tancar la conferència de premsa: “Hem fet un bon xut a la pilota.”

Tenint en compte els últims cinc anys, cada escocès tindria 2.870 euros més si Escòcia hagués controlat les seves finances
Per a la resta del Regne Unit, rebutjar una àrea de la lliura esterlina seria anar contra
els propis interessos
El govern d'una Escòcia independent tindria prioritats diferents que el britànic, com ara no gastar milions en armes nuclears

LES FRASES DEL PRIMER MINISTRE ESCOCÈS

El que fem [amb el llibre blanc] és cridar l'atenció sobre com podem fer les coses de manera diferent
en una Escòcia independent

L'unionisme es copia a si mateix els arguments

Pel cap visible de la campanya unionista, el laborista i exministre d'Economia, Alistair Darling, el primer ministre escocès, Alex Salmond, viu en una “terra de fantasia”. “Res no ha canviat com a resultat de la publicació del llibre blanc. Els nacionalistes han perdut l'oportunitat de respondre a les grans preguntes sobre el futur d'Escòcia. Hem esperat mesos per això i [Salmond] no ha aconseguit donar respostes creïbles sobre qüestions d'importància fonamental. Quina moneda usaríem? Qui fixarà els interessos hipotecaris? Quants impostos s'apujarien? Com pagaríem les pensions i es mantindria l'estat del benestar? És una fantasia dir que podem deixar el Regne Unit però que mantindrem tots els beneficis que comporta ser-hi. El llibre blanc
és una obra de ficció.”

Des de Downing Street, el primer ministre, David Cameron, no va fer cap pronunciament oficial. Però un portaveu va etzibar que “el llibre blanc no suposa cap punt d'inflexió en el debat”. I hi va afegir: “El document ha fallat a l'hora de respondre a les grans preguntes al voltant de la moneda, la sostenibilitat fiscal i Europa. D'altra banda, el govern ha dit reiteradament que, en el cas que els escocesos optin per la independència, és molt poc probable que hi hagi una unió monetària. La posició no ha canviat.” El ministre d'Economia, George Osborne, i el seu homòleg a l'ombra, Ed Balls, sostenen el mateix.

La retòrica més afilada va anar a càrrec del tot just nomenat ministre d'Escòcia, Alistair Carmichael. “Durant anys se'ns havia promès que totes les respostes les trobaríem al llibre blanc. Finalment arriba el gran dia i només ens deixa 670 pàgines que no donen resposta a cap qüestió crucial, com ara la moneda, les pensions o el cost de la independència. En rares ocasions s'han utilitzat tantes paraules per dir tan poca cosa.” En el mateix bàndol liberaldemòcrata que Carmichael, el líder del partit a la cambra dels comuns, Menzies Campbell, va fer una referència explícita al conflicte territorial que es viu a l'Estat espanyol com a possible entrebanc perquè els escocesos ingressin a la Unió Europea. “Espanya potser no veuria de bon ull l'entrada d'Escòcia a la Unió, a causa dels seus conflictes territorials. No es tracta de jugar a l'estratègia de la por, es tracta de dir als escocesos quins són els riscos que corren.”

Però, malgrat tots els advertiments i amenaces velades que s'utilitzen i s'utilitzaran, si el 18 de setembre del 2014 els escocesos voten que sí, Londres haurà de seure's a negociar. A partir d'aquell moment, l'interès comú aconsellarà tothom que es trobin fórmules d'acord.

Darrera actualització ( Dimecres, 27 de novembre del 2013 07:41 )