• 30 nov. 2013
  • La Vanguardia (Català)
  • Ramon Aymerich

Teoria del suflé

En un conflicte asimètric, compta més la psicologia que l’ús de la força. La legitimitat és la clau

Malcolm Gladwell és un escriptor dels Estats Units que navega amb habilitat entre el periodisme d’investigació i la psicologia social. La gràcia que té és que desmunta creences socials ben arrelades per posar-les al seu lloc. El seu llibre més conegut és Outliers (Fora de sèrie), on fa miques alguns tòpics sobre el talent. Per Gladwell el que va propulsar als Beatles no va ser el Love me do, sinó els mesos d’assajos en locals foscos. De la mateixa manera, l’èxit de Bill Gates no s’explica tant pel seu talent com pel fet d’haver ensopegat amb un ordinador ja el 1968. El talent hi és, diu, però l’èxit el garanteix saber aprofitar les oportunitats quan arriben. I fins i tot encunya una llei –la de les 10.000 hores– per assegurar que són l’esforç continuat i l’aprenentatge el que garanteix l’èxit.

Al seu últim llibre, Underdog, Gladwell descriu històries de persones amb debilitats de partida que han arribat força més lluny que molts que tenen el vent de favor. I això val tant per a David contra Goliat com per a tots els vietnams –civils o militars– que hi ha hagut al món. L’adversitat, la inadaptació, confereixen una força que cal saber aprofitar, diu...

En realitat, Gladwell té poc de científic. És tan ful com la llei de les 10.000 hores que esmenta. Però és un gran explicador d’històries que reescriu veritats. Al seu últim llibre, Gladwell no hauria fet més que actualitzar un concepte ben conegut en la història: el del conflicte asimètric. El fort contra el feble.

El conflicte asimètric, ben estudiat per la historiografia militar dels Estats Units en ple fiasco del Vietnam, precisa que la resolució del conflicte depèn de la legitimitat de les parts. El costat fort guanya si sap persuadir el feble que la seva autoritat és legítima. I a la inversa, la part dèbil guanya si sap afirmar i mantenir que el comportament de la part forta és il·legítim. Conclusió: en el conflicte asimètric es guanya més per psicologia que no pas per força.

Quan llegeixes això i observes com es desenvolupa el conflicte (digueu-ne el procés, la cosa, l’encaix o el que vulgueu) entre Catalunya i Espanya (o entre una part majoritària de Catalunya i una part majoritària d’Espanya), sorprèn que no hi hagi, al costat fort, prou intel·ligència emocional per persuadir el feble. Aquella capacitat de persuasió que depèn de l’exposició clara dels costos i dels beneficis de les decisions que es prenen.

Segur que el món empresarial mira inquiet el que està passant. Però no és clar que el discurs de l’apocalipsi que periòdicament proposa la part forta del conflicte –en l’última versió, Luis María Linde, governador del Banc d’Espanya, adverteix de la fallida del país o del seu sistema bancari– pugui guanyar gaire legitimitat a la causa.

Per als amants de la metàfora del suflé: aquest és dels que no baixen.