• 2 dic. 2013
  • La Vanguardia (Català)
  • SILVIA HINOJOSA Barcelona

Els liberals europeus donen suport al dret a decidir a instàncies de CDC

El manifest aprovat per a les europees defensa “la voluntat dels ciutadans”

El Govern català assegura que el 2014 és “l’únic calendari” que preveu per a la consulta

Desde la página 1 CDC va sumar aquest cap de setmana un suport rellevant al dret a decidir, el dels seus socis al Parlament d’Estrasburg. Els liberals europeus, que han celebrat el seu congrés a Londres, van incloure un suport explícit a la voluntat dels ciutadans, en el manifest aprovat de cara a les eleccions europees del maig del 2014. L’esmena va ser presentada per la delegació de CDC, formació que és membre de ple dret des del 2005 del Partit de l’Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa (ALDE), que és el tercer grup de l’Eurocambra, i al qual pertanyen, entre d’altres, Anders Fogh Rasmussen, secretari general de l’OTAN, i Olli Rehn, comissari econòmic de la UE.

CDCMarc Guerrero (CDC) va ser reelegit dissabte vicepresident dels Liberals i Demòcrates europeus

La ponència política dels liberals parla de l’essència d’Europa i d’una Europa que ha d’incloure totes les voluntats dels seus ciutadans, i CDC va considerar crucial, segons fonts del partit, que es recollís el suport al dret a decidir, un assumpte sobre el qual els seus socis europeus mai no s’havien pronunciat. La frase original en la qual va ser incorporada la menció era “una Europa que treballa per a tu”, que va ser substituïda per “una Europa basada en la democràcia autèntica i la voluntat dels ciutadans (‘the will of citizens’)”.

El ple, format per més de 600 delegats de 55 partits europeus, va elegir dissabte la nova direcció, que estarà encapçalada pel britànic lord Graham Watson i que tornarà a tenir un català en una de les cinc vicepresidències, el membre de la direcció de CDC Marc Guerrero, que va quedar segon en les votacions, fet que el posiciona molt bé de cara al futur per a la presidència del partit, segons els càlculs de CDC. Guerrero va ser elegit per al càrrec europeu el 2009 i reelegit el 2011.

En paral·lel, el Govern manté el 2014 com l’any per a la celebració de la consulta. És “l’únic calendari” amb què treballa l’Executiu d’Artur Mas, segons va subratllar ahir el conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs, en declaracions als periodistes a Cambrils (Tarragona). Homs, que va presidir la commemoració del setge a aquest municipi el 1640 durant la Guerra del Segadors, va puntualitzar que la data concreta serà fruit de l’acord entre els partits i el Govern, i va assegurar que una vegada s’hagi fixat no serà especulativa. “Serà una data per celebrar-la i anirem a totes per fer la consulta”, va dir.

Homs va afegir que el Govern facilitarà que els catalans puguin votar sobre el futur de Catalunya i que ho facin “amb coneixement de causa”, amb tota la informació necessària. A més, va desvincular el procés sobiranista català de l’escocès, perquè a Catalunya fan “aportacions” diverses formacions i entitats.

A la data de la consulta s’hi va referir també la secretària general d’ERC, Marta Rovira, que va dir que preguntar als catalans el 2014 “no és un caprici d’ERC” sinó una qüestió d’“urgència social”. Rovira va dir que no s’entendria que el Govern esgrimís motius tècnics per ajornar-ho.

Per la seva banda, el portaveu de Ciutadans, Matías Alonso, va considerar ahir que CiU no és una opció política de govern perquè “no representa ni pot representar ja mai més una majoria de la societat” per la seva actitud “extremista”.