• 3 dic. 2013
  • La Vanguardia (Català)
  • David González

Amb pany i forrellat

Sóc dels que tenien deu anys quan es va votar la Constitució, així que no vaig poder fer el gest, però això només suposa, a la pràctica, que en porto 35 vivint-la. Ja sé que aquí molts escriurien “patint-la”, però, convidats o no, estem d’aniversari. Recordo les tapes color terrós clar de l’exemplar que van enviar a les cases quan el referèndum; el vaig guardar perquè, curiosament, si el llegies per darrere ho podies fer en català. La qual cosa em va portar a pensar que Catalunya era important perquè aquell document tant important també estava escrit en aquella llengua que alguns fills dels de dins i alguns dels de fora –fills d’immigrants espanyols a Catalunya, vull dir– ja aleshores apreníem amb alguns mestres audaços en algunes escoles agosarades. (A casa meva, extremenys, eren de Felipe, però a Suárez no el veien malament. Fins i tot Joan Carles tenia el seu lloc. La nit que el seu avi, Alfons XIII, va marxar cap a Cartagena, el meu estava de guàrdia. Com que era corpulent i feia 1,80, a l’avi Antonio li va tocar fer la mili a la Guàrdia Reial i estava allà, a la Plaza de Oriente,

protegint el Palau Reial quan es va proclamar la Segona República.)

Enguany, l’aniversari constitucional mira cap a Catalunya. Més ben dit, cap a l’“órdago independentista del Gobierno catalán”, concretava ahir un diari seriós de Madrid. No hi cap article a la Constitució del 1978 que prohibeixi als catalans o als murcians manifestar-se sobre quina mena de vincle volen amb la resta de ciutadans de l’Estat amb els que comparteixen legalment la condició d’espanyols. És a dir, d’expressar democràticament si pensen que cal deixar el vincle com està, replantejar-lo o prescindir-ne en tot allò que no sigui estrictament necessari. El valor jurídic-polític que després es doni al que manifestin –si és que al final ho poden manifestar– dependrà dels intèrprets. No són els catalans els que tenen un problema amb una Constitució que al seu dia van decidir ferse seva molt majoritàriament, bastant més que els bascos però també que els madrilenys, per exemple. El problema el tenen els altres: els que mai han cregut en la Constitució com a solució consensual, com a construcció dinàmica, com a camí a transitar, sinó com a garantia que tot quedava tancat amb pany i forrellat. Sobren jutges i falten intèrprets.