• 3 dic. 2013
  • La Vanguardia (Català)
  • Isabel Garcia Pagan

 La temptació
viu a ERC

Mas firmaria ja una pregunta com el “Hauria Escòcia de ser un país independent? Sí o no” pactat entre el primer ministre britànic, David Cameron, i l’escocès Alex Salmond, però sense un Cameron a la Moncloa i perdut el PSC pel camí del dret a decidir, el president només aspira a mantenir intacte el bloc que formen CDC, UDC, ERC, ICV i la CUP. Mas està disposat a baixar un esglaó perquè d’altres en pugin dos, però la temptació viu a ERC.

Els republicans mantenen avui dia la seva intransigència pública sobre la necessitat de preguntar explícitament sobre la independència, el que deixaria a democristians i ecosocialistes pel camí. Els uns i els altres retreuen en públic i en privat un excés de tacticisme del partit d’Oriol Junqueras i fins i tot alerten de la hipòtesi que ERC vulgui enarborar en solitari la bandera de l’independentisme amb la pretensió de continuar esgarrapant escons de CiU. Vots inútils si després d’unes eleccions la victòria és previsiblement pírrica i es trenquen tots els ponts que fan possible la governació. L’única manera de deslliurar-se de la temptació és caure-hi, però aquesta caiguda seria cap a l’abisme.

Sis setmanes és el termini que Wipro, el gegant indi de desenvolupament tecnològic, es fixa per desenvolupar una idea susceptible de desembocar en un producte. Si en aquell termini no s’intueixen solucions a totes les preguntes que generi la idea, es descarta. Artur Mas va visitar la seu de la multinacional a Bangalore, el Silicon Valley indi, poques hores abans de tornar a l’habitual cocció lenta dels projectes polítics catalans fins que se salven per la campana. La negociació de la reforma de l’Estatut es va prolongar durant dos anys al Parlament per tancar-se l’última nit de setembre del 2005, i després d’aparcar la reivindicació del pacte fiscal fa un any, el setembre passat es va acordar fixar la data i la pregunta de la consulta a Catalunya abans d’acabar l’any. Descartats PP i Ciutadans per voluntat pròpia, i induïda el PSC, els partits pro consulta es veuen immersos en un nou esprint a la recerca d’un acord per un camí atapeït de temptacions.

El principal objectiu del president de la Generalitat és evitar l’abisme –el ridícul, en paraules de Josep Antoni Duran Lleida– en el qual cauria la majoria del Parlament si és incapaç d’arribar a un acord sobre la consulta, al marge que s’arribi a celebrar o no. Artur Mas demana responsabilitat per evitar la fatiga del debat estatutari i la imatge de guirigall que a Madrid esperen amb ànsia poder explotar. El problema és que el president té un èxit relativament escàs en les formes. Per molt que s’autoimposi silenci fins a tenir la qüestió –l’acord, la pregunta– encarrilada, els interessos partidistes continuen prevalent en el debat i augmentant les asprors públiques entre els protagonistes.