El Punt Avui

El llegat de Maragall

El govern i totes les sensibilitats del PSC reten homenatge a l'expresident de la Generalitat

La Fundació Catalunya Europa “donarà resposta als interrogants” de la seva trajectòria

04/12/13 02:00 BARCELONA - SERGI PICAZO
Maragall, acompanyat de la seva dona, va rebre el reconeixement de la Generalitat com a expresidentFoto: JUANMA RAMOS.
“Volem arribaral fons. Sense callar res. No serem presoners dels tòpics”, diu el seu germà
Notícies de ...

Els grans presidents de la República Francesa, més enllà de la seva gestió del dia a dia, deixen a la ciutat de París un llegat cultural amb la seva petjada. Pompidou va deixar el Centre Pompidou; Giscard d'Estaing, el Museu d'Orsay; Mitterrand, la piràmide del Louvre, i Chirac, el Quai Branly. A Catalunya no hi ha encara aquesta tradició. Però la Generalitat sí que ha mostrat sovint la seva voluntat de retre homenatge institucional a cada expresident. Ahir va ser el torn d'una personalitat especial en la història catalana: Pasqual Maragall, el primer president d'esquerres després de la Segona República, l'alcalde de la Barcelona olímpica i l'impulsor de l'actual Estatut.

Maragall no deixa, encara avui, indiferent ningú. El llegat de Maragall tampoc no ho farà. La Fundació Catalunya Europa, encarregada d'estudiar i difondre el pensament de l'exlíder del PSC, va posar ahir en marxa el programa de recerca i reflexió per difondre “les llums i les ombres” d'una trajectòria política de trenta anys. Un grup d'investigadors obrirà una reflexió sobre el pensament de Maragall en sentit ampli a partir del fons documental donat a la Generalitat per l'expresident. Segons expliquen, “permetrà conèixer millor què ha passat a Catalunya els últims 30 anys”. Ernest Maragall, exconseller i germà de Pasqual, va matisar que “no es tracta de passar comptes amb el passat ni tampoc d'influir en el present”, però sí que volen “donar resposta a preguntes que van quedar per respondre”. Encara avui hi ha molts interrogants oberts sobre la figura i la trajectòria de Pasqual Maragall. Sobre les interioritats dels Jocs Olímpics i sobre les negociacions del pacte del Tinell amb ERC i ICV. Sobre el seu exili interior a Roma i sobre el seu polèmic adéu al govern de la Generalitat. “Volem arribar al fons de cada batalla lliurada per ell. Sense callar res. Sense fugir de cap circumstància. Hi ha una voluntat de no quedar-nos presoners d'alguns tòpics”, va concloure el seu germà i exconseller d'Educació.

Els impulsors de l'acte d'homenatge d'ahir al Palau de la Generalitat van reivindicar l'actitud de Maragall a favor d'obrir fronts, ampliar relacions, la capacitat d'inclusió i la suma d'interlocutors “dins i fora de casa”. Ahir precisament, Maragall, visiblement afectat per l'Alzheimer, va tenir encara la força d'unir dirigents polítics de signe diferent, com ara Francesc Homs i Oriol Pujol (CiU), Pere Navarro (PSC) o la veterana Eulàlia Vintró (ICV). Fins i tot, quelcom potser més complicat, va unir les diferents sensibilitats del socialisme català: des dels sectors crítics catalanistes del partit, representats per Marina Geli, Pia Bosch, Rocío Martínez-Sampere o Laia Bonet, fins a Maurici Lucena i el mateix Navarro. No hi era, però, l'home que el va substituir en el lideratge socialista: l'expresident José Montilla.

Darrera actualització ( Dimecres, 4 de desembre del 2013 02:58 )