• 6 dic. 2013
  • La Vanguardia (Català)
  • JOSEP PLAYÀ MASET Barcelona

Els nens de fins a 6 anys tindran dret a l’educació en castellà

El Suprem concedeix als pares la doble opció lingüística

Rigau diu que l’auto és “inaplicable”, que qüestiona la immersió i que el recorreran al Constitucional

La secció quarta de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem (TS) ha reconegut el dret d’uns pares que viuen a Catalunya que la seva filla pugui “rebre en castellà l’educació infantil”. La sentència es basa en una altra del Tribunal Constitucional que va establir que en l’ensenyament el castellà era llengua vehicular juntament amb el català, ja que totes dues són cooficials a Catalunya.

AGUSTÍ ENSESA / ARXIULa sentència del Tribunal Suprem afecta el tram d’educació infantil

La consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, va denunciar ahir poques hores després de conèixer la sentència que es tracta d’un “salt qualitatiu” contra l’Estatut i la llei d’Educació de Catalunya respecte a anteriors resolucions judicials, ja que per primera vegada es reconeix el dret d’“opció lingüística” als pares en el tram de 0 a 6 anys. L’altra novetat és que el tribunal condemna “la Generalitat al pagament de les despeses del seu recurs per una quantia màxima, en tots els conceptes, de cinc mil euros”.

El litigi neix d’un recurs dels pares de Rosario contra una resolució de l’11 de maig del 2009 del director general d’Educació Bàsica i Batxillerat. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en sentència del 29 de maig del 2012 va resoldre a favor dels recurrents, Severo B. i Susana M., perquè “el castellà s’utilitzi també com a llengua vehicular” en l’educació de la seva filla. Igualment exigia que “totes les comunicacions, circulars i qualsevol altra documentació, tant oral com escrita, que els siguin dirigides pel centre escolar ho siguin també en castellà”.

Les dues parts van presentar recurs i ara arriba la sentència definitiva. Tot i així, la consellera Rigau va anunciar que la sentència és “inaplicable” perquè és “impossible tornar enrere” i a la pràctica suposaria “separar els alumnes en grups per qüestió de llengua, i aquesta és una línia infranquejable”. També va explicar que l’executiu recorrerà la interlocutòria al Tribunal Constitucional (TC). Per Rigau es tracta d’un atac a la immersió lingüística, especialment quan reconeix “el dret dels nens en educació infantil a rebre l’ensenyament en la llengua demanada pels pares”. La sentència ordena que es desenvolupi a Catalunya “un model de conjunció lingüística en què no té cabuda una opció d’exclusivitat en els ensenyaments dels cicles obligatoris de primària i secundària” (és a dir, sembla que en aquests trams es demana la presència de les dues llengües), però afegeix que en l’educació infantil existeix el “dret a rebre-la en la llengua habitual”.

Rigau considera que “a través d’un mecanisme jurídic es vol canviar un model pedagògic d’èxit avalat per la majoria del Parlament de Catalunya, i per tant, per la majoria de la societat”. La consellera va remarcar que “amb aquesta sentència s’incrementa el menyspreu a la potestat legislativa del Parlament, que a més regula un tema que és exclusiu de Catalunya”.

A diferència d’altres sentències, on la Generalitat interpretava que la fórmula de l’atenció individualitzada respectava els mandats judicials, ara s’obre una fractura que si no hi ha una sentència aclaratòria del TC pot crear un altre greu problema entre la Generalitat i l’Estat.