El Punt Avui

Els reptes econòmics

08/12/13 02:00 -
Euros en un banc europeu
L'acció de promocióexterior ja té el
suport important
dels organismes
És necessari posardamunt la taula les diverses arestes que,
en nous escenaris, incidirien en l'economia
Catalunya és un paísamb una cultura econòmica i empresarial prou forta per portar
les regnes del seu destí
Caldrà construir unanova cultura tributària de compliment
no supeditat a la repressió inspectora
Els condicionantspolítics són els que poden marcar
uns costos de transició més o menys alts
Es preveu que siguiinterès de la Comissió i del CE clarificar el rol
que volen atorgar al govern de Catalunya
Deixar de banda
un grup de ciutadans europeus seria insensat i acabaria arrossegant el mateix regne d'Espanya
L'acord és totalquant a no configurar estructures duaneres separadores,
a les quals es renunciaria explícitament
En cap cas una tarifaexterior comuna
no seria postulada, i es mantindria, així, el lliure trànsit de mercaderies
S'haurà d'acabardecantant la implementació de les legalitats a favor d'una administració tributària

Si el govern de la Generalitat de Catalunya aconsegueix realitzar la consulta i els votants catalans expressen la seva voluntat majoritària de configurar un camí propi per al nostre país, caldran estructures de govern econòmic que regeixin el seu destí. Institucions, acords de procediments, recursos humans capaços de tirar endavant les polítiques econòmiques que els diversos governs vulguin desenvolupar... seran les institucions d'un país normal, les pròpies d'un estat independent, com Dinamarca i Lituània, o les d'un de federat, com Califòrnia i Puerto Rico. Com que aquestes coses no s'improvisen i el rigor de la proposta exigeix seriositat en l'anàlisi, un grup d'acadèmics de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), professionals i estudiosos de l'economia, es van trobar a porta tancada recentment per valorar els reptes que aquesta disjuntiva pot comportar, responent a una crida d'Òmnium Cultural i de l'IEC.

Aquestes dues entitats volen contribuir, així, a la reflexió sobre el futur de l'economia d'un país que es vol normal. L'objectiu és posar damunt la taula les diverses arestes que, en nous escenaris, incidirien en l'economia, sense pretensions prescriptives i mantenint una màxima connexió amb la realitat. Es tracta de valorar-ne el tractament més adient, en primer lloc, per no malmetre, en el canvi, el benestar de la ciutadania i, en segon lloc, aprofitar els canvis per millorar el capital institucional del país. Això implica identificar problemes resolubles amb l'acció, complexitats abordables amb la feina, restriccions mitigables en els diferents terminis (curt, mitjà i llarg) i pensar amortidors per fer una transició tan suau com sigui possible.

En la trobada va ser majoritàriament compartit entre els assistents que la viabilitat econòmica no estava en qüestió: Catalunya és un país desenvolupat amb una cultura econòmica i empresarial prou forta per poder portar les regnes del seu destí. Són, per contra, els condicionants polítics –de més o menys respecte a la decisió democràtica que la ciutadania en el seu cas expressés– els que poden marcar uns costos de transició més o menys alts per al que pugui ser, ara sí, la viabilitat del procés.

Tres van ser els àmbits estudiats: el tributari (responsabilitats en l'exercici de noves competències recaptatòries, reguladores i d'inspecció), el financer (supervisió d'entitats creditícies, d'assegurança i fons d'inversió, i de mercats de valors i institucions col·lectives) i el comercial (institucions internacionals, acords i convenis comercials).

En el primer dels àmbits, es va remarcar la importància de construir una nova cultura tributària de compliment no supeditat a la repressió inspectora: la maquinària informàtica i de sistemes d'informació i estadística de control ha d'existir, però ha d'operar com a referència per a la col·laboració dels contribuents, per una banda, i la corresponent lleialtat del fisc, per l'altra. Dues legalitats imposades, amb un únic compliment transitori i no imposat a una de les dues, amb separació de declaració i pagament de les obligacions tributàries, es veien com una via potencial d'avenç a curt termini, per la capacitat d'estoc d'informació i per la seva major continuïtat a la vida de les empreses i dels ciutadans contribuents.

Certament, s'haurà d'acabar decantant la implementació de les legalitats a favor d'una administració tributària, per la qual cosa es consideraran importants aquells reclams que generin més complicitat entre contribuents i administració: més seguretat jurídica, coherència en les respostes a consultes vinculants, i, per sobre de tot, el convenciment que el nou govern proveïdor fa un millor ús de l'esforç fiscal dels ciutadans en la gestió dels interessos públics. Per això té tanta importància que una nova administració fiscal sàpiga trobar palanques facilitadores del procés amb un cos d'inspecció, en bona part de nova contractació, format i habilitat en aquests objectius. Aquesta tasca pot semblar ingent si s'ha de fer en escenaris de no-cooperació interadministrativa, en què té, malauradament, menys rellevància l'agent europeu, encara que es mostri un respecte exquisit per les directrius, acords i convenis, tant de la Unió Europea (UE) en general (es deixi estar o no el país a la zona euro) com de l'Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE). Aquesta tasca és, però, possible des del convenciment que se sap el que es vol, es fa de manera pausada, sense estirabots, i evitant tot sentiment d'impunitat fiscal. Sens dubte, això exigeix una continuïtat de la legislació fiscal preexistent, encara que no agradi, pel bé superior del valor de la seguretat jurídica en el funcionament de la vida econòmica.

En l'esfera de la regulació i supervisió financera, l'acord va ser gairebé total respecte al valor de l'euro com a moneda d'ús comú, fins i tot en el cas de restar fora de l'eurosistema (més que probable en escenaris de no cooperació) i/o de la zona euro. I, assolit aquest ús, millor si es basa en un acord monetari (com en els casos d'Andorra i Mònaco) o, altrament, amb l'adopció unilateral (Kosova i Montenegro). Cal fer el que calgui –el que ens demani Europa– per aquesta continuïtat, tal és el valor que es dóna a la seguretat jurídica del manteniment en euros per les transaccions empresarials de les companyies d'aquí o de fora i aquí localitzades. En qualsevol cas, es considera necessari un incipient supervisor nacional, amb les capacitats i competències reguladores i supervisores i els cossos d'inspecció corresponents, davant la falta de subrogació competencial del Banc d'Espanya a les noves tasques. La posada en marxa dels mecanismes europeus de supervisió única poden alleugerir en part aquesta funció. En tot cas, estar fora de l'eurosistema es va considerar un mal menor; més rellevant es creu el fet que si s'està fora de la zona euro resten limitats els col·laterals de cara a la liquiditat del Banc Central Europeu. No és tant una qüestió d'accés a la liquiditat, resoluble mitjançant filials o sucursals a la península Ibèrica o a qualsevol altre estat de la Unió, com del quàntum. En tot cas, els perills d'aquella restricció –pels efectes en l'escenari catastrofista de “no-acord”– es creu que els minoraria finalment la mateixa UE com a tercer agent aquí molt rellevant. Per això es preveu que sigui interès de la Comissió i del Consell Europeu clarificar el rol que voldran atorgar al govern de Catalunya, ja com a “continuador” (manteniment dels drets de ciutadania europea i altres aspectes laterals –mobilitat, moneda–), i restar, així, coresponsables en deures també del deute sobirà preexistent del regne d'Espanya, o del que s'anomena successor –seqüencials en el temps, sense continuïtat en l'assumpció d'obligacions–. La disposició de la voluntat fortament europeista dels reunits era “fer aquí el que digui Europa”, en el sentit que es considera que sabrà calibrar prou bé les conseqüències d'una decisió o d'una altra, i no solament en clau nacional o espanyola, sinó sobretot europea, de construcció de l'espai comú, de respecte als compromisos i de garantia dels creditors del regne d'Espanya. Eren majoria en aquest sentit els que pensaven que la mateixa Unió afavoriria un acord, ja que deixar de banda per inanició un grup de ciutadans europeus seria insensat i, en qualsevol cas, acabaria arrossegant el mateix regne d'Espanya, ja que la solvència del seu deute s'afebliria fortament i així la mateixa credibilitat de la construcció europea. Malgrat que es van jutjar amb detall les inconveniències de l'escenari catastrofista (en aspectes relatius a l'operativa del Target II, cambra de compensacions, o credit crunch d'una economia avui molt endeutada, amb hair cuts i ràtings diferencials que poden penalitzar el deute del govern de la Generalitat i dels agents econòmics catalans), es mantenia el convenciment que la UE no ho permetria, i no per un tema de governs, sinó de ciutadans, i que en el pitjor cas els efectes serien només a curt termini.

Finalment, en l'àmbit del comerç exterior, l'acord era total sobre la conveniència de no configurar estructures duaneres separadores, a les quals es renunciaria explícitament mostrant vocació integradora i la garantia màxima d'estabilitat en els negocis. En el cas de restar fora de la UE, es buscaria un acord comercial (no es requereix unanimitat per fer-ho en el si del Consell Europeu i no existeix possibilitat de vet). No caldria córrer tampoc en aquest sentit a abraçar-se a l'Organització Mundial del Comerç, per no trobar-se després limitats en el moment de l'acord amb la UE per la clàusula vigent d'extensió de la “nació més afavorida”. Si l'acord comercial que Catalunya signés fos d'incorporació a l'espai econòmic europeu –tipus Noruega– o d'unió duanera –tipus Andorra–, aplicaria l'aranzel exterior comú a les importacions procedents de fora de la UE. Cap altre aranzel no estaria vigent, ni per a les importacions comunitàries ni de fora de la UE. En cap cas, doncs, una tarifa exterior comuna no seria postulada, de manera que es mantindria el lliure trànsit de mercaderies, i es mostraria, així, una màxima disposició a seguir les recomanacions que Europa instrueixi a les noves estructures per al bon funcionament de l'espai europeu de lliure comerç.

S'és conscient que són consubstancials les estructures d'inspecció fronterera (controls veterinaris, inspecció fitosanitària) del Servei d'Inspecció, Vigilància i Regulació de les Exportacions (Soivre), així com de la inspecció de la qualitat comercial, l'examen documental, el control dels productes d'importació i exportació, la certificació, la iniciació d'expedients sancionadors, etc., i de la necessària participació en organismes de qualitat i certificació. Però s'és conscient també d'altres solucions limitades a partir de les virtualitats que dóna l'Espai Econòmic Europeu, que permet una unió duanera específica (Andorra, San Marino, Mònaco i Turquia), amb aranzel comú, i dels diferents acords comercials de lliure comerç que té la UE amb vint-i-dos països més (alguns d'aquests no són ni tan sols membres de l'ONU, com l'Autoritat Palestina). La llista de països inclou Albània, Bòsnia i Hercegovina, Montenegro, Macedònia i Sèrbia. També inclou països amb què la UE té interessos comercials considerablement menors que els que té amb un país veí com Catalunya (Hondures, Nicaragua, el Perú o Sud-àfrica). D'altra banda, l'acció de promoció exterior ja té el suport important dels organismes d'acció amb xarxa d'oficines comercials a desenvolupar, però de les quals ja es coneix el camí per fer-ho en concordança amb la política exterior del Consell de la Diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat) o de qui assumeixi les seves actuals funcions.

GUILLEM LÓPEZ CASASNOVAS
Economista
Llicenciat en economia i en dret per la UB. Doctor en economia per la Universitat de York i catedràtic d'economia de la UPF, de la qual ha estat vicerector i degà. Especialitzat en temes d'hisenda pública, política fiscal i anàlisi de la despesa social. És membre de diversos consells assessors nacionals i internacionals i és conseller de govern del Banc d'Espanya.
Darrera actualització ( Dilluns, 9 de desembre del 2013 19:59 )