El Punt Avui

El menjar, arma del no

Les grans distribuïdores d'aliments del Regne Unit avisen d'una puja dels preus en cas d'independència d'Escòcia

Els sobiranistes insinuen un boicot als supermercats

14/12/13 02:00 LONDRES - QUIM ARANDA
Q.A.

La millora o l'empitjorament del cost de la vida és clau en el debat


Molts arguments que s'utilitzen, a favor o en contra, són futuribles


Una de les qüestions capitals en la resolució, el 18 de setembre de l'any que ve, del debat independentista que viu Escòcia és la possible millora o l'hipotètic empitjorament del nivell i el cost de la vida que la independència duria als ciutadans. Les teories sobre si seria millor o pitjor són múltiples i les variables en joc a favor o en contra, també. Però potser una de les més sensibles, si més no, cridanera, és el possible encariment o abaratiment dels aliments en funció del que el país opti, si esdevenir un estat independent de l'actual Regne Unit o continuar com fins ara.

La possibilitat de l'encariment, quelcom que ha enfurismat els independentistes, fins i tot amb crides al boicot des del sector de la campanya Yes Scotland, l'han apuntat aquesta setmana responsables de tres de les quatre grans cadenes de distribució d'aliments del Regne Unit, que són Asda, Tesco, Sainsbury's i Morrison. L'encreuament de declaracions i els incòmodes silencis respecte a la possibilitat de l'esmentat boicot s'han disparat entre els diferents actors des que el sempre prestigiós diari econòmic amb seu central a Londres, Financial Times, recollint declaracions d'alts directius de les cadenes, assegurava que “uns escocesos independents s'enfronten a un preu més elevat dels aliments”. És realment així o, ras i curt, s'ha volgut utilitzar aquesta matèria, extremament delicada, com a arma política dels favorables al manteniment d'una unió que ja compta amb més segles d'història?

El diari sosté, sempre segons els directius, que actualment els supermercats “absorbeixen els costos addicionals de fer negocis a Escòcia a través de les seves operacions del Regne Unit”. Però, “privadament”, qüestionen aquesta pràctica i insinuen que podrien “deixar de dur-la a terme si Escòcia esdevé independent”.

Sobre l'hipotètic cas d'un vot afirmatiu, un dels executius –el diari no esmenta de quin supermercat, com tampoc identifica les tres empreses amb què ha parlat– assegura: “Tractaríem els nostres negocis a Escòcia com un mercat internacional i actuaríem en conseqüència, apujant els preus.” La raó és que “els costos de distribució a Escòcia són molt més alts, però de moment això és absorbit per tot el negoci del Regne Unit”.

La densitat mitjana de població escocesa per quilòmetre quadrat és de 68 persones, d'acord amb el cens del 2011. Es tracta d'una de les més baixes dels països de la UE. És similar a Irlanda i Bulgària, només superada, a la baixa, per la dels països bàltics i els escandinaus. No obstant això, hi ha grans variacions en tot el país. A les illes occidentals i les Highlands només es registra una densitat de 9 habitants per quilòmetre quadrat, mentre que Glasgow, la ciutat més gran del país, en té 3.395. Els únics llocs fora del cinturó central amb una densitat superior a 500 són Aberdeen i Dundee. A Anglaterra, en canvi, la densitat de població mitjana és de 400 persones per cada quilòmetre quadrat.

Una altra raó que els directius han assenyalat per justificar un possible encariment dels preus són els hàbits alimentaris dels escocesos, més proclius al consum d'aliments frescos, el transport dels quals és més car que el del menjar no perible. Menys distribució d'estocs també podria fer apujar els preus, raonen, encara més a causa de la dispersió de la població abans esmentada.

Un altre motiu seria el fet que els escocesos consumeixen més marques blanques que no pas la resta de britànics. Els beneficis que en deixen són més petits que els de les marques comercials independents dels supermercats.

Des del sector independentista, però, les reaccions no s'han fet esperar. Gordon MacIntyre-Kemp, un analista de negocis i membre fundador del grup Business for Scotland, sosté en una conversa amb aquest diari que, “de fet, hi ha una gran quantitat d'informació a l'abast del públic que demostraria que, a llarg termini, els preus dels aliments es reduirien en una Escòcia independent”.

Quins? Per exemple, sosté MacIntyre-Kemp, el cost que el canvi de preus requeriria en matèria informàtica i cartells als establiments. No és gens clar, tampoc, que unes despeses més altes, com efectivament són les de transport i emmagatzematge en zones rurals, no poguessin quedar compensades per preus més baixos quant a lloguer dels establiments o preu de la propietat, així com els sous dels treballadors, més baixos a Escòcia que a la resta del Regne Unit en prop d'entre 4.800 i 7.600 euros anuals de mitjana.

En el debat, és clar, molts arguments són futuribles. Tant els que s'expressen en un sentit com en un altre. Entre aquests futuribles favorables als independentistes, segons recorda MacIntyre-Kemp, també hi ha el benefici que s'obtindria d'un nou sistema fiscal, amb la reducció de l'impost de societats per a les empreses, o la millora de la possible productivitat que seguiria a la independència, així com un probable augment de les exportacions de menjar i beguda –gràcies a polítiques actives en aquest sentit del govern d'Edimburg–, que constitueixen el 18% del total de les vendes a l'exterior d'Escòcia. Per contra, en el cas del Regne Unit, aquests dos sectors només contribueixen a l'economia en l'1,5% del total del que la Gran Bretanya factura a l'estranger.

Un dels punts febles de l'argumentari de MacIntyre-Kemp, però, és el benefici que obtindria la indústria agrícola escocesa de “la reassignació dels crèdits de la política agrària europea”. I ho és perquè la pertinença o no a la Unió en cas d'independència, de moment, i a falta que un vot afirmatiu faci capgirar les declaracions fins ara fetes pels membres de la Comissió com a fet consumat i sancionat per Londres, és contestada des de Brussel·les.

Darrera actualització ( Dissabte, 14 de desembre del 2013 02:00 )