El Punt Avui.

LA CRÒNICA

Un estrany silenci

29/12/13 02:00 QUIM ARANDA
El primer ministres escocès sempre ha evitat parlar a fons del procés català Foto: ARXIU / AFP.

A principis de l'any que està a punt de tancar-se, en el decurs d'un sopar que la delegació del govern català al Regne Unit ofereix tradicionalment als mitjans de comunicació més importants establerts a Londres, bona part dels convidats catalans expressaven la sorpresa, o fins i tot la indignació, pel distanciament que el primer ministre d'Escòcia, Alex Salmond, mostrava en relació amb les aspiracions independentistes de bona part de la societat catalana, aspiracions que s'havien fet paleses en la manifestació de l'11 de setembre del 2012 i, posteriorment, en la declaració pel dret a decidir del nou Parlament, constituït amb posterioritat a les eleccions del 25 de novembre.

Recentment, el diputat del Partit Nacional Escocès (SNP) Stewart Maxwell, en la seva compareixença davant de la Comissió del Dret a Decidir, no va anar gaire més enllà d'afirmar: “Nosaltres no hi podem interferir”, referint-se al conflicte obert entre les institucions catalanes i l'Estat espanyol. Tanmateix, hi va afegir: “Sí que diem que la gent hauria de tenir el dret a decidir i, si som demòcrates, aquest dret no es pot negar.” Un ús del condicional massa tou per ser companys de lluites polítiques en aparença semblants. Així, entre amplis sectors del sobiranisme català es detecta una tossuda fredor dels independentistes escocesos a l'hora de mostrar-hi cap simpatia.

Què ho explica? És pur tacticisme de l'SNP, que no vol obrir un front potencialment explosiu amb el govern espanyol? És, només, l'aplicació de la regla d'or de la hipocresia diplomàtica sobre la “no-ingerència” en afers interns d'altres estats? En el famós llibre blanc del govern escocès sobre la independència tampoc no s'esmenta res sobre el dret d'altres nacions d'Europa a constituir-se en un estat i formar part de la UE. Por d'enfrontar-se amb Espanya, Bèlgica, Itàlia, França…

Més dades. Quan el president Mas va anunciar la pregunta i la data del referèndum, el portaveu de la campanya Yes, Scotland va adreçar a aquest cronista el següent comunicat després d'haver-li demanat una valoració política: “Les circumstàncies constitucionals a Escòcia i a Catalunya són molt diferents. El referèndum d'Escòcia és el resultat d'un acord formal entre els governs d'Escòcia i de Westminster i tots dos s'han compromès a acceptar el resultat de la votació. Pel que fa a l'adhesió a la UE si guanya el sí, és molt clar que Escòcia en continuarà sent membre. Si guanya el vot afirmatiu el setembre vinent, hi haurà un període d'uns divuit mesos abans que Escòcia esdevingui una nació independent. Fins i tot assessors jurídics del govern del Regne Unit han assegurat que hi ha prou temps per negociar els termes de la continuïtat d'Escòcia com a membre de la Unió Europea.”

Fins aquí. Paraules decebedores? ¿Ho són també les del professor Michael Keating, de la Universitat d'Aberdeen, quan assegura que, en cas que guanyi el sí el 18 de setembre del 2014, “el Regne Unit reconeixeria una Escòcia independent; per tant, no hi ha cap raó perquè altres estats de la UE es neguin a reconèixer-la, també el govern espanyol, ja que aquest reconeixement no implica que s'estableixi un precedent per a Catalunya, atès que la Constitució espanyola no preveu la secessió”? L'SNP i els independentistes escocesos també invoquen la immutable Constitució, com Rajoy i Rubalcaba. Tot plegat, paradoxal. L'SNP ha posat gran èmfasi en la significació històrica internacional de la Declaració d'Arbroath, del 1320, en la qual rauen suposadament els principis històrics de la llibertat d'una nació o de les nacions. La política exterior del govern de Salmond, però també la del partit o fins i tot les declaracions oficials deYes, Scotland, suggereixen que aquests principis només s'apliquen als escocesos. ¿Si guanyés el sí, Escòcia seria un estat més de la Unió Europea tan entestat a defensar les seves fronteres com els actuals socis del club de Brussel·les, o bé intentaria esbossar una Europa diferent? Preguntes que no es responen amb silencis.

Darrera actualització ( Diumenge, 29 de desembre del 2013 02:00 )