El Punt Avui

La diplomàcia espanyola llança la campanya del no

El Ministeri d'Afers Estrangers fa arribar a tota la xarxa d'ambaixades i consolats un argumentari de 210 planes per desqualificar i contrarestar el procés català

Reconeix un dèficit fiscal de 6.900 milions

31/12/13 02:00 BARCELONA - Ò.P.J
El ministre García-Margallo, aquí amb el president espanyol Mariano Rajoy, ha desencadenat una nova ofensiva contra el procés català Foto: ARXIU / REUTERS.

El poderós engranatge exterior estatal ha passat al contraatac, i ha desplegat la seva particular campanya internacional. El Ministeri d'Afers Estrangers ha tramès a les seves més de 200 ambaixades i consolats al món un extens argumentari amb què, amb el títol Per la convivència democràtica, intenta proveir de raons el personal diplomàtic per contrarestar els arguments a favor de la consulta a Catalunya –i, al cap i a la fi, per la independència– amb què el govern i la societat civil estan començant a fer forat en l'opinió pública internacional.

El text, que avançava ahir El País, desqualifica el “separatisme” com a opció democràtica i que suposi cap millora del benestar, i alerta que “entronca” amb els moments “més greus de la nostra història recent”. Els arguments de la por, com ara que “una acció política unilateral trenca la convivència”, i per tant “és impropi parlar d'un principi democràtic”, o el fet que Catalunya quedaria fora de la UE, i per tant molt empobrida, s'ajunten així en el text amb els purament legalistes, que recorden l'hegemonia de la Constitució i la impossibilitat d'aplicar el dret internacional. A més, minimitza l'espoli fiscal català, que qualifica de “solidaritat”, i fins i tot el quantifica en una xifra inèdita fins ara, en espera de les noves balances fiscals: tan sols 6.910 milions de mitjana els últims anys.

Des del principi que el ministre d'Afers Estrangers, José Manuel García-Margallo –i, per extensió, tota la xarxa diplomàtica espanyola–, s'ha significat en la seva oposició al procés català i ha mirat de posar traves als intents del govern d'explicar-se a fora, fet que pot resultar clau per a l'èxit final. I si bé és cert que la comunitat internacional veu amb certa recança la creació d'un nou estat, no ho és menys que es comença a estendre la idea que Espanya hauria de moure fitxa i permetre la consulta als catalans. Els darrers viatges del president Mas a Israel i l'Índia i, sobretot, la fixació de data i pregunta per al novembre vinent han acabat de fer saltar les alarmes al ministeri, que s'ha decidit ara a repartir un document “intern”, segons admetien a l'ACN fonts oficials, en què treballava des de feia un any.

Un fet “habitual”, deien per minimitzar-lo, amb la diferència que altres documents no solen tenir més d'un parell de planes i aquest en té 210, que es podrien ampliar en funció de les circumstàncies, en forma de preguntes i respostes inspirades en l'Stronger together (‘junts, més forts') que el govern britànic ha repartit al seu cos diplomàtic per fer campanya pel no en el cas escocès.

Constitució i lleis

El text recorda que la Constitució es va aprovar amb el 91,9% dels vots i el 68% de participació a Catalunya, i que una reforma és “complexa” i l'ha d'aprovar el “poble espanyol”, “titular de la sobirania”. Es recorda també que Catalunya ha assolit “el major grau d'autogovern” de la seva “història democràtica”, i minimitza les contínues baralles entre l'Estat i la Generalitat com a “discrepància habitual en la vida política, com en qualsevol altra democràcia”.

Dret internacional

El document assenyala que el principi d'integritat territorial és “bàsic” en el dret internacional, i que l'autodeterminació només està permesa “en supòsits molt precisos”: antigues colònies, pobles oprimits i violacions massives i flagrants dels drets humans. La sentència sobre la independència de Kosova, així, no és un referent, perquè allà es van cometre “atrocitats contràries als més elementals postulats” del dret internacional.

Escòcia i el Quebec

El ministeri s'esforça a presentar els processos d'Escòcia i el Quebec com a “exemples” dins de la llei que, això sí, no tenen res a veure amb Catalunya. En els dos casos, diu, els referèndums s'han pactat dins dels marcs legals dels estats britànic i canadenc.

Unió Europea

Un estat català, s'assegura, quedaria “ipso facto” fora de la UE, la reincorporació podria ser vetada per qualsevol i podria durar “anys” i, mentrestant, els catalans no tindrien, tret de casos de doble nacionalitat, la ciutadania europea. L'aparició de nous aranzels, la deslocalització d'empreses i el pagament d'un deute acumulat de més de 50.000 milions durien a un “empobriment econòmic segur”, que fins i tot quantifica en una “caiguda a l'entorn del 20% del PIB”.

Res d'espoli

El text considera que no hi ha espoli, sinó solidaritat, que compara amb l'alemanya respecte a la UE, i diu que si es recapta més a Catalunya és “perquè hi ha més ciutadans amb rendes altes”. Recorda que el sistema fiscal vigent fins avui té el vistiplau català, i que també provoca el recel d'altres comunitats. Quant al dèficit, indica que hi ha diversos mètodes de càlcul, i que el 2009 podia oscil·lar, així, entre els 792 i els 16.409 milions denunciats per la Generalitat. Entre el 2006 i el 2010, això sí, admet una mitjana anual de prop de 7.000 milions.

LES FRASES

Mai, des de la recuperació de les llibertats, la societat catalana no havia viscut episodis de trencament, 
fractura social i risc d'enfrontament 
com el d'avui
Quan es proposa una acció política unilateral que el que persegueix és la fi de la convivència, és impropi parlar d'un principi democràtic
És incongruent acusar el govern [estatal] de nul·la voluntat de diàleg amb els qui promouen un projecte que vol posar fi al diàleg
No s'admet que hi hagi un espoli fiscal, tret que s'admetin càlculs poc fiables; [...] hi ha una contribució a la solidaritat prevista en la Constitució i 
que afecta moltes altres comunitats autònomes
Darrera actualització ( Dimarts, 31 de desembre del 2013 02:00 )