• 10 abr 2013
  • La Vanguardia (Català)
  • JOSÉ LUIS JIMÉNEZ Vitòria

Urkullu planteja una consulta sobre l’autogovern d’euskadi el 2015


El lehendakari sosté que el futur basc no pot dependre de “tercers països”

L’OBJECTIU “Euskadi ha de ser una nació d’europa” junt amb “les que demanen pas, com Catalunya” L’ARGUMENT El lehendakari defensa que no vol enfrontament, només l’interès ciutadà

Després de mantenir una prudent distància amb la proposta sobiranista d’Artur Mas durant la campanya electoral i de passar de puntetes pel debat sobre el dret a decidir, Iñigo Urkullu ha fixat la consulta sobre l’autogovern basc com a un dels eixos del seu mandat. El Govern basc recull en el seu programa de legislatura la consecució d’un nou marc polític que reconegui de forma expressa el dret a decidir i l’eventual institucionalització de les relacions amb Navarra i el País Basc francès “en la mesura que així ho demandi la ciutadania”.

ADRIÁN RUIZ DE HIERRO / EFEEl lehendakari, Iñigo Urkullu, va presentar ahir el seu pla de legislatura

El futur de l’autogovern basc no seria objecte d’una iniciativa legislativa del Govern d’Urkullu, sinó que seria el resultat del debat entre els partits en una ponència en el Parlament basc, i aquest acord hauria de ser després ratificat pels ciutadans en referèndum. El lehendakari, Iñigo Urkullu, que ahir va presentar en roda de premsa el programa de govern per a la legislatura, va recordar que a la campanya electoral el PNB va fixar per al 2015 l’objectiu d’aconseguir un nou acord sobre l’autogovern.

El Govern basc assumeix mitjançant aquest programa d’actuació el compromís de desenvolupar fins al 2016 un total de 615 iniciatives agrupades en 160 objectius, 28 àrees d’actuació i tres eixos. Els tres eixos prioritaris són l’ocupació i les persones, la pau i la convivència, i la consecució d’un nou estatus polític per a Euskadi.

Aquest document, aprovat ahir al Consell de Govern i remès al Parlament basc, defensa la necessitat de posar sobre la taula “un nou sistema d’autogovern per donar resposta als reptes de la societat actual” i “que permeti el desenvolupament d’una comunitat basca amb identitat pròpia, plural i oberta al món”.

El programa esbossa alguns elements que, segons el Govern basc, ha d’incloure el nou marc, com la institucionalització de les relacions amb Navarra i el País Basc francès.

A més se subratlla que “l’avanç cap a la sobirania i en l’autogovern es plantegen ara en un nou projecte estratègic de país que integri els principis democràtics del reconeixement del dret i la capacitat a decidir el futur, així com el respecte a tots els drets humans”. El programa de govern justifica la necessitat de superar l’actual Estatut de Gernika en el fet que Euskadi i la societat basca necessiten “assolir un ritme de desenvolupament que és impossible d’aconseguir mentre depenguin de circumstàncies de tercers països”.

L’autogovern, afegeix, és “un propòsit de benestar, de qualitat de vida i de construcció del país”. El document assenyala que l’objectiu és que el País Basc pugui convertir-se en “referència internacional, no només en termes polítics sinó també socials i econòmics”. I indica que “els desequilibris econòmics i institucionals de l’Estat espanyol generen una gran desconfiança internacional”.

L’avanç en l’autogovern es justifica perquè els bascos “ambicionen un futur millor” i els assisteixen “els mateixos drets que a la resta de nacions al món”. El programa d’Urkullu planteja que “Euskadi ha de ser nació a Europa juntament amb algunes que ja hi són, com Estònia o Croàcia, i altres que demanen pas, com Escòcia, Flandes o Catalunya”. Això exigeix, afegeix el document del PNB, “estructurar políticament el principi de sobirania, és a dir, dret i capacitat per decidir el futur” del país. El programa aclareix que no es planteja per enfrontament polític, sinó per interès ciutadà.