El Punt Avui

Radiografia del ‘tsunami'

La consulta d'Arenys de Munt va marcar, el 2009, l'inici d'una revolució que ha convertit l'independentisme en el sentiment majoritari a Catalunya

El Punt Avui reviurà a partir del 10 d'agost els episodis més significatius que des d'aleshores han propiciat l'augment del sobiranisme i han situat el país en la ruta cap a la consulta del 9-N

01/08/14 02:00 BARCELONA - RICARD PALOU
La sèrie començaràel diumenge dia 10
i s'allargarà fins al 31 d'aquest mes

El 13 de setembre del 2009, la riera d'Arenys de Munt es va convertir en l'epicentre de l'independentisme. La consulta celebrada en aquesta població del Maresme, sortejant l'oposició de l'Estat i responent amb civisme a les provocacions i amenaces de la ultradreta, va donar el tret de sortida a un autèntic tsunami que, en onades successives, es va acabar estenent a 547 municipis de Catalunya. Cinc anys després, El Punt Avui dedicarà una sèrie a repassar els episodis més significatius que hi ha hagut des d'aleshores en la relació entre Catalunya i Espanya, i que ajuden a entendre i a explicar per què l'independentisme ha deixat de ser un sentiment minoritari per convertir-se en l'objectiu comú d'una majoria creixent de catalans. Episodis com ara el de la sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut, retallat i aprovat al Congrés i referendat a les urnes, o la contundent manifestació de rebuig a aquella resolució, que va inundar de gent el centre de Barcelona el 10 de juliol del 2010. Diades històriques com ara la del 2012 o la de l'any passat, amb la Via Catalana que va travessar el Principat de nord a sud, sense oblidar fites polítiques igualment transcendents per a l'expansió del sobiranisme, com per exemple el canvi de govern a La Moncloa o el distanciament i posterior trencament entre CiU i el PP a propòsit d'un moviment que mai ha deixat de créixer. O aquella reunió mantinguda entre Artur Mas i Mariano Rajoy el setembre de fa tres anys, i que va significar el comiat definitiu d'una proposta de pacte fiscal que gran part de la societat catalana i del teixit empresarial consideraven l'última possibilitat d'entesa. Una fita que va desembocar en un avançament de les eleccions catalanes, que va donar una clara majoria a les formacions partidàries del dret a decidir. Altres capítols, com ara els dedicats a la Declaració de Sobirania aprovada per la cambra catalana, el pacte sobre la pregunta i la data de la consulta del mes de desembre passat o el debat i l'aprovació inicial de la llei de consultes també formen part d'una història que aquest diari repassarà i interpretarà durant bona part del mes d'agost.

La sèrie començarà diumenge de la setmana vinent, dia 10, i s'allargarà fins al 31 d'aquest mes. Alternarà els reportatges d'anàlisi amb entrevistes a alguns dels impulsors d'aquella primera consulta, i també a representants d'algunes de les entitats que han jugat un paper més actiu i determinant a l'hora de vertebrar i articular un procés seguit amb interès arreu del món pel seu caràcter pacífic i transversal, i pel fet que ha estat impulsat des d'una societat civil que ara reclama amb insistència el seu dret a decidir el futur de Catalunya. Els exalcaldes d'Arenys de Munt, Carles Mora i Josep Manel Ximenis, el jurista i exlíder de Solidaritat Catalana per la Independència Alfons López Tena, l'economista Elisenda Paluzie, l'escriptora Patrícia Gabancho i l'activista Anna Arqué són alguns dels personatges que oferiran la seva visió del procés en les entrevistes contingudes en la sèrie.

546
municipis
van imitar l'exemple protagonitzat per Arenys de Munt el 13 de setembre del 2009 i van organitzar consultes sobre la independència arreu del territori.
Darrera actualització ( Divendres, 1 d'agost del 2014 02:00 )