Política | La qüestió catalana El front judicial ANÀLISI

El cas Pujol, una qüestió d'Estat

Edició impresa Política | 14/09/2014 - 00:00h

Manel Pérez


JORDI ROVIRALTA

Presumptes informes policials pretenen sembrar el pànic entre la burgesia barcelonina
El 25 de juliol Mas va dir a Rull: "Pujol ens donarà un disgust aquesta tarda"; des d'aleshores, res més
L'aparell de l'Estat també pot començar a patir les primeres baixes per l'escàndol dels Pujol


El 25 de juliol, Jordi Pujol i Soley va llançar una bomba atòmica amb la seva fosca confessió de l'existència d'uns comptes familiars ocults a Andorra durant més de tres dècades. Malgrat ser a les portes del gran èxode de vacances, la declaració del patriarca del nacionalisme va commocionar la societat i va col·locar en el punt de mira el procés polític català i el partit que Pujol va fundar, Convergència Democràtica de Catalunya (CDC).

Aparentment, l'admissió del pecat circumscrivia el perímetre del terratrèmol a Pujol i els seus, entenent per aquests últims tant la seva família personal com la política. Però menys de dos mesos després, el cas Pujol s'ha revelat com una autèntica qüestió d'Estat, i l'últim episodi que així ho posa de manifest són els SMS entre María Victoria Álvarez, l'examant del fill gran de l'expresident, Jordi Pujol Ferrusola, i Jorge Moragas, el cap de gabinet del president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, en els quals l'alt càrrec animava la seva interlocutora a denunciar el fill gran de l'expresident. Les mans dels jutges no són les úniques de l'Estat que remenen aquest cas.

La confessió de Pujol, l'efecte desmobilitzador del qual ha estat escàs en vista dels fets, en contra del que van somiar molts a Madrid i uns quants a Barcelona, ha estat acollida amb incredulitat per la majoria social, que no es creu que l'origen dels quatre milions d'euros aflorats procedeixi d'un llegat familiar ocult a Suïssa des dels anys vuitanta i pensa que la corrupció és la seva explicació més versemblant.

Els tribunals i Hisenda estan sobre el cas i demà mateix tindrà lloc la primera declaració davant el magistrat Pablo Ruz del jutjat número 5 de l'Audiència Nacional de l'implicat que ha donat origen a tot plegat, Jordi Pujol Ferrusola, denunciat per la seva examant i per Javier de la Rosa Martí, l'exvicepresident de Torras-KIO els anys vuitanta, multicondemnat a diverses penes de presó a Barcelona, Madrid i Londres per dos dels fraus més importants de la història econòmica espanyola; empresari exemplar de Pujol pare.

Enlloc no es viurà aquesta declaració amb més desemparament que a la seu del partit que ara ocupa la presidència de la Generalitat en la persona d'Artur Mas, CDC. Al capdavant del partit hi ha una nova generació encapçalada pel nou coordinador, Josep Rull, un equip que no va viure l'anterior fase de Govern de Pujol, liquidada el 2003, i que no disposa del llibre de codis per desxifrar què va passar llavors. L'únic pont entre aquell passat i l'actualitat és el mateix Mas, que va ocupar diverses conselleries en els governs de Pujol, d'Obres Públiques a Economia, fins a acabar sent conseller en cap. Però Mas ha adoptat l'actitud de l'esfinx. El mateix Rull ha explicat als passadissos de la seu embargada del partit que el matí del crític 25 de juliol el president simplement li va anunciar que "Pujol ens donarà un disgust aquesta tarda". En honor a la veritat s'ha de deixar constància que tampoc Mas no tenia gaire més informació. Pujol tot just li va esbossar alguns detalls sobre la bomba que portava plegada a la butxaca de la jaqueta quan a dos quarts de nou del matí el va informar del que faria la tarda d'aquell mateix divendres.

Des d'aleshores, les dues parts, la família Pujol i el partit, han actuat cada un pel seu compte i en funció dels seus interessos, judicials els primers, polítics el segon. L'equip jurídic dels Pujol, encapçalat pels lletrats Cristóbal Martell i Alberto Carrillo, a Espanya, i Joan Miquel Rascagneres, a Andorra, s'ha enclaustrat les últimes setmanes per preparar la declaració de demà, però sense mantenir cap contacte amb la seu del carrer Còrsega, on Convergència té el seu quarter general. Igual ha succeït amb el sainet de la compareixença de Pujol pare al Parlament de Catalunya, fixada per la setmana que ve. Malgrat les expectatives, quan el patriarca vagi al parc de la Ciutadella, asseguren les fonts consultades, es limitarà a recitar la confessió de juliol, ja que continuarà al·legant que una vegada mort el seu pare, Florenci, i nomenat l'encara no revelat administrador dels diners llegats a la seva esposa Marta i els seus set fills, ell es va desentendre d'aquesta qüestió i no va saber-ne res més per pròpia voluntat.

Els advocats de Pujol Ferrusola han ensinistrat el seu client perquè demà respongui a les preguntes del jutge i el fiscal aportant tota la documentació disponible i creuen que això desmuntarà els informes de la unitat central de delinqüència econòmica i fiscal (Udef), sobre els informes de la qual es fonamenta la imputació del jutge per blanqueig i delicte fiscal.

Però el temor a CDC no rau tant en aquestes operacions, la gran majoria de les quals es van produir quan el partit ja estava fora de la Generalitat i el govern era del tripartit o afecten ajuntaments d'altres partits, com el socialista de Palamós. Les perilloses aventures de Pujol júnior són conegudes per molts a Catalunya, especialment en l'àmbit empresarial, i hi ha abundants episodis que testifiquen els seus intents de mantenir una línia de finançament propi, paral·lela a la del partit, fins i tot quan CDC ja no governava, com els seus mateixos dirigents coneixen. Molts a CDC consideren que per això el cas Ferrusola és un perillós artefacte sense control.

I aquí torna a aparèixer l'activa implicació de determinats aparells de l'Estat. La denúncia d'inquietants personatges com De la Rosa, desacreditat per a qualsevol altra cosa, i de l'examant de Pujol júnior, estimulada per Moragas, animada per la presidenta del PP català i custodiada amb cotó fluix per la Policia, va acabar al jutjat de Ruz, que les va rebutjar el desembre del 2012, fins que el gener del 2013 la secció tercera de l'Audiència el va obligar a donar-li curs. Des d'aleshores, la causa tot just va progressar fins que va aparèixer, i no al jutjat, la famosa transferència a Andorra dels comptes dels Pujol des d'Andbank fins a BPA, cosa que va obligar la família a presentar declaracions de béns a l'estranger i blindar-se de l'acusació de frau fiscal.

María Victoria Álvarez, també va acudir a l'Oficina Antifrau de Catalunya, que dirigeix Daniel de Alfonso, i hi va dipositar un ordinador i un telèfon mòbil, on hi havia els SMS. Antifrau tampoc no va trobar motius per seguir la causa i va passar la informació al jutge Ruz. Posteriorment, a Antifrau se li va atribuir negligència i falta d'interès. Precisament, després d'aquestes insinuacions han aparegut els SMS que revelen la intervenció de Moragas en el cas.

Tots aquests moviments que arrenquen la tardor del 2012, en plena campanya electoral a Catalunya, i que van coincidir amb la fabricació d'informes atribuïts a unitats d'intel·ligència policial amb relats sobre presumptes activitats d'una part cada vegada més àmplia de l'elit barcelonina. Majoritàriament són simples reescalfats de rumors i deliris que barregen transvestisme amb serials matrimonials i especulacions econòmiques sense constatació, però que acaben veient la llum pública, especialment en mitjans digitals, i que sembren el pànic entre àmplies capes de la burgesia de la ciutat. Potser aquest sigui justament l'objectiu dels seus guionistes.