El PUnt Avui

LA CRÒNICA

Independentistes contra l'home del sac

21/01/14 02:00 ÒSCAR PALAU
Foto de família dels premiats a l'acte a l'Ateneu Barcelonès Foto: QUIM PUIG.

Fa quinze o vint anys, quan eren minoria i encara mal vista, els independentistes se'n proclamaven en privat, no fos cas que els anés en contra, per exemple, en la vida professional. “Tinc companys convençuts que he sacrificat la meva carrera, però no puc entendre la meva llibertat personal sense la del meu col·lectiu”, exposava ahir l'actor Joel Joan. Però avui la truita s'ha girat. Treballar per la llibertat del país no només ja no fa por, sinó que “a la llarga surt a compte”, proclamava el seu col·lega Quim Masferrer, a qui no ha parat de sortir feina des que va agradar a Joan com va presentar un acte de Sobirania i Progrés el 2010.

Tots dos ho confessaven en recollir la insígnia de la Fundació Catalunya Estat, que per tercer any ha premiat els catalans que han destacat en la defensa del país. Deu distingits que, de fet, pertanyen a un moviment que ha fet forat des de la rereguarda i en tots els àmbits, una gent que treballa “des de l'anonimat, l'abrandament i la generositat de qui no espera res a canvi”, s'enorgullia el docent Josep Carbonell.

La majoria admetia que era el seu primer reconeixement, si bé tots, des del periodista lleidatà Eugeni Casanova fins a l'economista barcelonina Elisenda Paluzie, van saber transmetre en els seus breus discursos el mateix entusiasme pel projecte comú de futur que transmeten en la seva feina diària. El jutge Santiago Vidal, com van fer el periodista Martí Anglada i l'impulsor del Col·lectiu Emma Salvador Garcia Ruiz, va recordar que no hi ha impediments jurídics internacionals al procés, i va “agrair” la contribució de l'oligarquia mesetaria amb la seva “deriva centralista i uniformitzadora”. Els moments més emotius, això sí, es van deixar per al final, quan Eduardo Reyes, fundador del col·lectiu Súmate, va reivindicar “la veu castellana” que diu que Catalunya també és casa seva i que “amb Espanya no hi ha res a fer”, i quan els integrants de la Companyia Elèctrica Dharma, amb quaranta anys de carrera, van dedicar el premi als desapareguts Esteve i Josep Fortuny.

El món sobiranista té tan gola avall que la fita és a tocar que ja es permet el luxe de premiar els seus petits herois, tot i que el president de l'entitat, Jaume Vallcorba, posava el toc final de seny i avisava de dos perills: que el sí i sí no guanyi, o que l'Estat espanti els catalans prohibint la votació. Anglada havia donat abans l'antídot: l'home del sac ja no fa por.

Darrera actualització ( Dimarts, 21 de gener del 2014 02:00 )