• 1 ene. 2014
  • La Vanguardia (Català)
  • Madrid

El Govern de Rajoy limita el diàleg amb Catalunya a la gestió ordinària

El president ordena que el xoc per la consulta no pertorbi les negociacions sectorials

LA CONSIGNA La Moncloa vol consolidar la idea que també és el Govern dels catalans ESTABILITAT ECONÒMICA El compliment del dèficit obliga a la col·laboració entre l’Estat i la Generalitat

Desde la página 1 Carmen del Riego Entre la pregunta “de què parlarem?”, amb què Mariano Rajoy va despatxar l’última pretensió del president de la Generalitat de mantenir una reunió discreta per abordar la petició de celebrar una consulta a Catalunya, i la confirmació del subsecretari del Ministeri de la Presidència, Jaime Pérez Renovales: “Hi ha més col·laboració amb Catalunya del que es pensa”. Entre aquests paràmetres es mou la relació entre l’Executiu espanyol i el Govern d’Artur Mas. Rajoy va oferir per carta el setembre passat diàleg sense data de caducitat amb la Generalitat, per bé que la consulta continua sent per al president espanyol innegociable. I aquesta és la consigna transmesa a la taula del Consell de Ministres.

Diàleg fluid i cooperació entre departaments ministerials i conselleries per a la gestió ordinària de les administracions, que només es trenca quan els dos governs dirimeixen diferències sobre la sobirania i entorn de les qüestions identitàries com ara la defensa tancada de la Generalitat de Catalunya i la majoria del Parlament, del català com a llengua vehicular en l’educació.

Aquest és el mapa de les relacions que dibuixen ara alguns dels membres clau del Govern de Mariano Rajoy. I si el mateix Artur Mas admetia que, al marge de diferències polítiques, era difícil enfadar-se amb el president del Govern espanyol, els ministres afirmen que les relacions personals amb els consellers són excel·lents i l’entesa en les matèries que han d’abordar dia a dia és molt bona. Un diàleg que es trasllada als segons i als tercers esglaons dels ministeris i les conselleries on es considera des de Madrid que existeix “una cooperació lleial, i d’anada i tornada”.

Segons el secretari d’Estat de Relacions amb les Corts, José Luis Ayllón, mà dreta de la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, l’argument per mantenir oberts els canals ordinaris de col·laboració no és cap altre que el Govern central “també és el govern dels catalans, i cap Govern no fa pagar els ciutadans els problemes amb altres governs”. Per això, recorda, “quan governem no pensem en qui governa Catalunya, sinó en els catalans”.

El plantejament enllaça amb el compromís del president Rajoy de dedicar tots els seus esforços a evitar que el procés sobiranista “perjudiqui els catalans”.

En la vicepresidència saben de què parlen. Soraya Sáenz de Santamaría manté un diàleg fluid amb Josep Antoni Duran Lleida, com a president de la part catalana de la Comissió Bilateral Estat-Generalitat, però també treballa colze a colze amb la vicepresidenta catalana Joana Ortega. La negociació de la reforma de les administracions està en les seves mans i Ortega compta amb el vot de confiança dels partits catalans per evitar que els plans de simplificació dissenyats per Santamaría arrasin part de l’entramat institucional català.

De tots els ministres consultats per La Vanguardia per dibuixar l’estat de les relacions entre el Govern central i la Generalitat, només el titular d’Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, reconeix que “una mica de desconfiança sí que existeix”, sobretot en l’àmbit dels discursos polítics, encara que assegura que la relació entre les administracions “és molt bona”. Malgrat tot, la interlocució de Montoro i Ortega en l’àmbit de la reforma de l’administració local no ha arribat a bon port.

Quant al terreny econòmic, els equips de Cristóbal Montoro i d’Andreu Mas-Colell tenen un contacte diari. “I no només per demanar”, admeten al Ministeri d’Hisenda. Montoro fins i tot assegura que des de la conselleria els diuen “als meus subordinats ‘ que bé que ens arribin aquests 800 milions, podrem pagar’...”, en referència a l’extra del Fons de Liquiditat Autonòmic remès a Catalunya.

Al ministre Cristóbal Montoro li agradaria que el conseller MasColell digués en públic quelcom positiu sobre aquesta ajuda que rep la Generalitat de l’Estat i que no es limiti a votar a favor de les propostes del Ministeri al Consell de Política Fiscal i Financera, com per a la transferència de l’impost de patrimoni. Encara que també admeten que ja és més que el que fa la Comunitat de Madrid, en guerra oberta amb el ministeri d’Hisenda pel finançament, pel dèficit i per les candidatures madrilenyes del Partit Popular.

DANI DUCH / ARXIUSantamaría i Montoro assumeixen la interlocució de temes sensibles amb Catalunya

Montoro i Mas-Colell mantenen les seves tensions a compte de la tresoreria de la Generalitat, però es veuen amb regularitat i amb discreció. L’última vegada, aprofitant una conferència del conseller a Madrid, el 18 de novembre. El conseller li va proposar una trobada i Montoro el va rebre al ministeri. D’aquesta reunió, Mas-Colell es va emportar el compromís, segons Montoro, que el Govern central no deixaria que Catalunya caigués en un “abisme fiscal, perquè per evitar això estem nosaltres”.

El ministre que manté la relació més complexa amb el Govern català és el de Cultura i Educació, José Ignacio Wert, Els seus interlocutors en la Generalitat són la consellera Irene Rigau, per a Educació, i el conseller Ferran Mascarell, per a Cultura, amb els quals assegura tenir unes relacions “formidables”, encara que només en el terreny “personal i institucional”. On tot grinyola és en matèria educativa. La consellera Rigau encapçala l’oposició autonòmica a la nova llei d’Educació i s’ha convertit en el baluard en defensa del model de normalització lingüística a Catalunya que Wert aspira a desactivar. Es tracta, admeten al ministeri, de diferències irreconciliables. Al contrari, assegura Wert, sempre coincideix amb la consellera a l’hora d’abordar mesures per millorar el sistema d’ensenyament.

El ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, ha tingut els seus estirai-arronses amb el conseller d’Interior, Ramon Espadaler, però tots dos han optat per posar la necessitat de preservar la professionalitat dels cossos policials per davant de la disputa.

La ministra de Sanitat, Ana Mato, assegura que les relacions amb els consellers de Salut, Boi Ruiz, i de Benestar Social i Família, Neus Munté, no poden ser millors, i la seva complicitat amb el conseller de Salut és total. “Parlem i dinem sense que se sàpiga, de forma habitual”, assegura la ministra Mato, que recorda que en l’últim Consell Interterritorial de Sanitat, Catalunya va donar suport a totes les propostes del ministeri. Això és fruit de moltes hores de conversa per telèfon, explica la ministra de Sanitat. No hi ha setmana que no parlin, fins a tal punt, assegura Mato, que el conseller ha deixat en ocasions que el ministeri porti el lideratge en determinades matèries sanitàries, malgrat que es tracta de competències transferides a les comunitats autònomes. I no creu que sigui només una qüestió de sintonia personal: “Amb la consellera de Benestar Social passa el mateix”.

La ministra de Foment, Ana Pastor, sí que creu que la qüestió personal influeix, i molt, perquè ella ha notat una clara diferència en la relació que tenia amb l’anterior conseller, Lluís Recoder, i l’actual responsable de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila. Amb ell ha aconseguit el que entre altres consellers i ministres va ser impossible. Entre els acords principals la ministra subratlla els acords sobre els plans d’inversió en Rodalies, l’impuls dels accessos al Port de Barcelona o l’acord per rebaixar de 800 a 650 milions el cost final de la futura estació de la Sagrera i incloure un inversor privat que doni viabilitat al projecte. El secret, per la ministra de Foment, és parlar, escoltar i crear complicitats, fer partícips els altres de les decisions, i així tot és més fàcil “i la col·laboració amb Catalunya és més de la que sembla”.