• 1 ene. 2014
  • La Vanguardia (Català)
  • Fernando Ónega

Sentit a Madrid

Quin Mas és l’autèntic, el que admetia que Catalunya quedaria fora de la UE o el del missatge de Cap d’Any?

l cronista va escoltar el missatge del president Artur Mas al plató madrileny de 8tv. Us puc assegurar que les seves paraules no sonen igual a Madrid que a Catalunya. A Madrid sents això de “compatriotes”, que ho va dir diverses vegades, i la primera pregunta és: s’estarà referint a mi, que sóc gallec, o només la Meritxell, que és la meva companya de pupitre? Me’n vaig al diccionari: “Compatriota, persona que és de la mateixa pàtria que una altra”. Entenc que parla només per a Catalunya i els seus ciutadans, no em sento al·ludit. El missatge no és per a mi. La pàtria de Mas és la catalana, no la pàtria espanyola. Els compatriotes del president no són els espanyols.

Establert aquest insolent matís acadèmic, el cronista proclama que el missatge presidencial ha estat bo. Entengui’s per bo un missatge ple de bondat, magnífica aparença de bonhomia, ànsia de superar divisions, somriures ben administrats, voluntat de fer caure muralles i el seu toc també virtuós i somiador d’il·lusió demandada en una espècie de carta als Reis Mags perquè permetin votar. Molt bo, de suprema bondat, molt sensible, molt nadalenc. I un adjectiu més: molt coherent. El president, ficat com està en la seva cerca d’identitat, havia de fer el que va fer, la canonització de la consulta: “No hi ha res més democràtic”.

Es poden demanar més qualitats i virtuts? Sí, senyor. S’ha de destacar la seva grandesa de mires, sempre posades a Europa, “una Europa més unida, més forta i més federal”, que Espanya li queda petita, xata i potser una mica opressora, que no deixa al poble català governar-se per si mateix, la molt malvada.

Europa és el punt de cita gran i hospitalari, troballa realment venturosa, a només uns dies de confessar que aquesta mateixa Europa pot obligar la Catalunya independent a posar-se a la cua per al seu ingrés com a membre de ple dret. Quin dels dos Artur Mas serà l’autèntic, el que es confessava així a La Re

pubblica, o el del missatge de dilluns? Resulta emocionant la seva manera de relacionar-se en el futur amb l’Estat: “Que no ens vegi com un adversari ni molt menys com un enemic”. Quin gran sentit de la fraternitat i dels llaços culturals i històrics! Llàstima que també uns dies abans el mateix Artur Mas hagi comparat aquest mateix Estat espanyol amb un propietari que té llogat l’habitatge en condicions inacceptables! Llàstima també d’aquella llista de greuges que va presentar! Llàstima del simposi titulat

Espanya contra Catalunya, exemple d’intenció amistosa i patrocinat i promogut per la Generalitat que ell mateix presideix!

I el més entendridor, gairebé al final: “Volem ser i podem ser en el futur un aliat, un bon aliat”. És a dir, que la proposta és trencar l’aliança per aliar-nos després. L’aportació és original i brillant. No sé com no l’entenen a l’Estat espanyol. No estan preparats per a tanta profunditat ni per a una innovació tan gran.