El Punt Avui

Tallar de soca-rel

02/01/14 02:00 MIQUEL SELLARÈS
Cristina Losantos Foto: Cristina Losantos.
L'unionisme ha començat a virar i a plantejar-se seguir els manuals de desestabilització

Comencem el 2014, un any carismàtic i simbòlic pels catalans, i l'ofensiva democràtica pel dret a decidir avança no sols a nivell nacional al Principat sinó a nivell internacional, com no haurien pensat mai els més agosarats sobiranistes. Però el nostre dret a decidir és també l'objectiu prioritari que l'Espanya uninacional i oficial vol abatre. Els ulls del món contemplen com un poble pacífic es mobilitza per aconseguir la seva normalitat nacional amb formes de sensibilització i mobilització originals amb les quals ja es comencen a emmirallar altres pobles. Aquesta victòria dels arguments i la mobilització pacífica de la majoria social catalana provoca, però, una gran excitació i radicalització al si del nacionalisme espanyol ultra i al seu Estat, els quals veuen com, dia a dia, fracassa el seu argumentari polític. A això cal afegir-hi el fracàs de la mobilització de l'unionisme. Això podria ser la causa que aquest unionisme ha començat a virar i a plantejar-se seguir els manuals de desestabilització per portar Catalunya a una situació d'enfrontament comunitari i violent com el d'Euskadi durant aquests darrers anys –afegint-hi també alguns elements propis de l'Ulster, com ja ha amenaçat un important dirigent unionista. Operacions com Bandera Oculta (apedregar dos o tres locals unionistes i pintar-los) i suposats contracops a dos o tres locals sobiranistes en són indicis, com també ho és la presència d'alguns tertulians orgànics unionistes a diferents programes de ràdio i televisió, on hi han començat a presentar situacions inventades a Catalunya. Aquests tertulians han assegurat que a Catalunya hi ha intolerància, imposició, crispació i suposada violència, i tot plegat seguint esquemes del manual de l'argumentari més ultra i radical unionista.

L'unionisme, conscient de la derrota del seu argumentari de la por, el desastre i les set plagues bíbliques, i conscient que tampoc no es pot amenaçar amb intervencions judicials o armades –que saben que els desautoritzaria internacionalment– podria estar temptat d'usar les clavegueres i els grups de l'extrema dreta per crear situacions reals de violència a Catalunya que, per ara, són simples invencions seves. El govern de la Generalitat i totes les forces polítiques i socials del país han de fer un gran pacte contra qualsevol intent de trencar la pau cívica que viu el poble de Catalunya. I a la vegada han de posar en alerta la ciutadania i la policia de Catalunya per tal que aquest cos faci les tasques de prevenció, informació i intel·ligència i talli de soca-rel qualsevol intent, projecte o germen de violència. En cas que aquest intent s'acabés duent a terme, caldria intervenir-hi amb la màxima contundència i amb tolerància zero, sigui quin sigui l'origen i els autors. Vull creure que ningú no farà cap pas per portar el país a la desestabilització amb la violència, però aquell qui ho faci s'haurà de trobar amb la força de la llei i amb les nostres forces de seguretat que han de garantir que no hi haurà tolerància ni connivència amb ningú. També vull advertir als sectors més radicals del sobiranisme que la resposta violenta a possibles agressions no faria més que debilitar la força de la raó democràtica del nostre país i del nostre poble pacífic i mobilitzat. Amb violència sempre guanyarà l'ultranacionalisme espanyol, com històricament s'ha demostrat.

El 2014, doncs, els sobiranistes de la societat civil caldrà que treballin defensant el nostre govern, el nostre Parlament amb els seus representants polítics i també l'ANC, Òmnium i l'AMI, i cal que donin suport a totes les mobilitzacions democràtiques i pacífiques que ens caracteritzen. Però també hem de deixar de banda una cosa que també ens caracteritza: la innocència. Cal estar alerta per la gran campanya política, mediàtica i de clavegueres que l'Estat i el nacionalisme espanyol engegarà per capgirar l'opinió pública catalana, comptant amb la connivència dels poders fàctics catalans que viuen del negoci d'Espanya. Som més dels que ells voldrien, guanyarem. Serà un 2014 de fermesa i mobilització en el qual no haurem de donar ni un sol pas enrere. El temps de les “pastanagues”, el “peix al cove” i de les “gàbies autonòmiques” s'ha acabat. Ara el que cal és un divorci pactat i ordenat, i cal també establir un bon veïnatge de cara al futur.

Per acabar, cal tenir present que també podrien intentar trencar el bé més preuat del poble català: el Catalunya un sol poble, la cohesió social del país. Els sobiranistes hem de treballar cada dia per atreure el projecte de dignitat i sobirania nacional a tots i cadascun dels ciutadans de Catalunya, sigui quin sigui el seu origen i llengua, i els hem de fer partícips del repte i la il·lusió de crear un nou estat, no amb l'objectiu únic de ser lliures nacionalment sinó també per construir una societat nacional basada en el progrés social i en el model europeu de llibertats. Aquest 2014 cal tallar de soca-rel qualsevol provocació violenta. Si ho aconseguim, no podran amb nosaltres.

Darrera actualització ( Dijous, 2 de gener del 2014 02:00 )