El Punt Avui

Catalunya inicia el seu any decisiu

La negociació política per convocar el 9-N la consulta sobre el futur del país s'erigeix com a principal repte del 2014

La cursa comença el proper dia 16 al Parlament, amb el trasllat a Madrid del procés sobiranista

02/01/14 02:00 BARCELONA - EMMA ANSOLA

CiU i ERC han de resoldre primer
la formació d'un govern conjunt


Les eleccions europees, primer assaig per al front sobiranista


La política serà la protagonista d'aquest 2014, any de forta càrrega simbòlica en coincidir la commemoració del tricentenari de la pèrdua de les institucions catalanes amb el repte de fer possible la vella aspiració d'aconseguir per a Catalunya un nou estatus polític basat en les màximes quotes d'autogovern, amb l'horitzó de la independència.

Aquest anhel aterra enguany als despatxos dels representants dels partits i del govern català, que hauran de fer realitat una promesa electoral: la celebració d'una consulta perquè els catalans puguin decidir el futur del país. Ja hi ha data i pregunta del referèndum, però perquè la votació es faci realitat el 9 de novembre caldrà superar tot un seguit d'obstacles que marcaran el nou any polític.

La primera barrera, que s'albira com la més senzilla de totes les que s'aproximen, se salvarà el dia 16 de gener a la cambra catalana gràcies a l'acord fet públic el 12 de desembre passat pels partits sobiranistes. Els 87 diputats que sumen els grups de CiU, ERC, ICV i la CUP permetran aprovar la fórmula per sol·licitar al Congrés dels Diputats la delegació de competències en matèria de referèndums, tal com preveu l'article 150.2 de la Constitució. Tot i el suport explícit dels partits sobiranistes, el repte se centra ara a atreure alguns parlamentaris socialistes cap a la bancada del sí, malgrat la negativa de la direcció del PSC a donar suport a la proposició de llei. Alguns diputats socialistes són partidaris que el partit se sumi al bloc sobiranista, però aquesta vegada la direcció ja ha alertat que la desobediència podria ser castigada amb duresa. Si finalment el sector crític del PSC s'afegís a la iniciativa, la proposició de llei podria tirar endavant amb el suport de dos terços de la cambra catalana. La importància de la xifra, 90 diputats, no és menor, ja que és la majoria parlamentària imprescindible per emprendre tràmits com la reforma estatutària o aprovar normes legals com la futura llei electoral.

El debat a Madrid

Un cop aprovada la proposició de llei a la cambra catalana, la mesa del Parlament traslladarà la petició al Congrés dels Diputats. Si la institució accepta la tramitació, la proposta podria ser debatuda a Madrid cap a la primavera. En cas contrari, serien els grups catalans presents a l'hemicicle els que registrarien la iniciativa perquè pogués ser tractada en sessió parlamentària. El resultat de la votació, que previsiblement serà negatiu, tal com ha reiterat el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, marcarà els següents passos a seguir dels partits catalans un cop constatat oficialment el no de l'Estat a la consulta.

Llei de consultes

Paral·lelament, la cambra catalana també haurà d'aprovar, durant el primer trimestre d'aquest any, la llei de consultes que ha de donar cobertura legal a la votació ciutadana tant si l'Estat accedís a delegar-ne la competència com si no ho fes, ja que la nova norma podria esdevenir l'aixopluc legal per consultar la ciutadania sense el vistiplau de Rajoy.

Comicis al maig

En aquest últim escenari, el recorregut de la llei es preveu incert, ja que el PP i el govern de l'Estat ja han anunciat que tenen la intenció de presentar-hi recurs en contra al Tribunal Constitucional, la qual cosa comportaria la suspensió del text i n'impediria l'aplicació. Arribats a aquest punt, el govern i els partits polítics del Parlament favorables al dret a decidir haurien de tirar endavant el pla B exposat ja pel president Mas i que es concretaria en unes eleccions plebiscitàries.

Els partits catalans tenen la possibilitat d'assajar aquest pla B dins l'escenari electoral que ofereixen els comicis europeus el 25 de maig. CDC aposta per configurar una candidatura conjunta que traslladi a la Unió Europea la possibilitat de consultar la ciutadania. ERC, que ja ha triat el catedràtic de filosofia Josep-Maria Terricabras per encapçalar la llista republicana, és reticent a afegir-se a un front únic, i ICV ho ha rebutjat de ple. Els ecosocialistes també han designat el cap de llista. Ernest Urtasun representarà la candidatura que ara busca ampliar la base amb el suport de moviments socials. El número 1 a les europees ja ha assegurat que no compartirà files “amb qui aplica les polítiques de la troica”.

Tanmateix, la possibilitat de fer visible a Brussel·les la demanda catalana de convocar una consulta i la negativa del govern espanyol a acceptar-la tempta la classe política a confeccionar un nexe programàtic amb el reclam de la consulta com a mínim comú denominador.

A banda de les negociacions i els camins que hauran d'anar construint els partits catalans i el govern de Mas per poder fer efectiu el dret a decidir dels catalans, el nou curs polític inclou altres obstacles no exempts de polèmica que marcaran els primers mesos de l'agenda política a
la cambra catalana.

Pendents del pressupost

La decisió del PP de portar al Consell de Garanties Estatutàries el pressupost del 2014, pactat entre CiU i ERC, n'ha demorat l'aplicació i ha comportat la pèrdua, segons el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, d'entre 10 i 15 milions d'euros que s'haurien recaptat amb les noves taxes que no han entrat en vigor. El PP està entestat a impedir la consulta, i la partida pressupostària de 5 milions per a la compra d'urnes va ser l'argument esgrimit pels populars per paralitzar els comptes del 2014. El Consell podria trigar un mes a emetre el dictamen, i tant Mas com el líder d'ERC, Oriol Junqueras, ja han acordat posar
fil a l'agulla perquè, de manera immediata i un cop
hi hagi l'informe, els pressupostos es puguin aprovar a final de gener.

ERC al govern?

Serà també al llarg del primer trimestre quan, amb la concreció de la data i la pregunta de la consulta, CiU i ERC podrien oficialitzar el seu pacte amb l'entrada dels republicans al govern. La gestió de l'administració catalana no es preveu gens fàcil durant un any en què, si bé el govern ha assegurat que no hi haurà més retallades, les perspectives econòmiques no són gaire optimistes a causa d'un atur que afecta ja 800.000 persones i una previsió del creixement limitat al 0,7%. A més, i per compensar la pèrdua d'ingressos, l'acció de govern s'haurà de concentrar a determinar d'on treure els 2.300 milions que falten per arribar a l'1% de dèficit el 2014. La venda de béns patrimonials i les privatitzacions estaran en l'ordre del dia, segons els primers càlculs anunciats per Mas-Colell que no van obtenir el vistiplau dels republicans. El conseller fins i tot ja ha admès que tancarà el 2013 amb un forat superior a l'1,58% dictat per Madrid.

Amb aquest escenari complex, els de Mas volen que els republicans s'impliquin en el dia a dia de la gestió, i poder compartir així el desgast d'un nou any de vaques magres. ERC, en canvi, té els ulls posats en la convocatòria de la consulta i el sí a formar part del govern està aferrat a la seva participació directa en el Departament de Governació, que ha d'organitzar la votació. El que fins ara ha estat un mer festeig es preveu que es faci oficial aquest mes de gener amb els de Junqueras asseguts al consell de govern. No en va, el conseller de la Presidència, Francesc Homs, en l'última compareixença davant dels mitjans de comunicació va pronosticar, amb una certa càrrega enigmàtica, canvis
en l'executiu. Solucionat aquest escull, el govern català se centraria en la convocatòria de la consulta i en els possibles contactes “discrets” entre Mas i Rajoy.

Agenda atapeïda

Per donar cos a la consulta electoral, els partits també tenen sobre la taula la redacció d'una nova llei electoral que permeti disposar d'una sindicatura pròpia que vetllaria pels resultats. A final de desembre, els grups parlamentaris van optar per tornar a la taula de negociacions per enllestir una norma que s'arrossega des del 1977. El repartiment d'escons en funció dels vots obtinguts per cada partit continua sent el principal obstacle per assolir el consens i aprovar la llei en el segon trimestre de l'any. Altres textos jurídics seran de més fàcil execució, com ara la llei de transparència que afronta al gener la recta final.

Desena legislatura i una sola llei

Des de l'inici de la X legislatura, iniciada a mitjan desembre de l'any 2012 fins al 31 de desembre passat, en què va acabar el tercer període de sessions, el Parlament ha aprovat una sola llei, referent al tipus impositiu que s'aplica a la transmissió patrimonial de béns immobles, i set decrets llei, entre els quals hi ha l'impost sobre els dipòsits en les entitats de crèdit i l'impost sobre el patrimoni, entre d'altres. En la memòria del 2013 queda registrada la declaració de sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya, impugnada al Tribunal Constitucional pel govern espanyol i pendent de les conclusions dels jutges.

A la cua de la tramitació resten per aprovar onze projectes de llei, entre els quals hi ha la llei de pressupostos
i de mesures fiscals per al 2014, la de governs locals, i la que afecta la nova tributació que s'aplicaria, a la baixa, a centres dedicats al joc, concretament al futur Barcelona World, que s'ha de construir a Tarragona.

Darrera actualització ( Dijous, 2 de gener del 2014 02:00 )