El Punt Avui

Tot cuinant

04/01/14 02:00 VÍCTOR BATALLÉ
Poques reivindicacions serioses poden fer-se al FM, o sigui Federalisme Moribund, que salvaria uns quants vots a Pere Navarro

En la gran arquitectura dels partits, n'hi ha uns que li dediquen més espai, a la cuina, que d'altres. El farciment és, més o menys, el mateix –en aparença– i la posada en pràctica dels estris, un detall del cuiner. Tot i que no deixa de ser interessant: tenir coneixement de qui o quins eren els cuiners que obrien ampolles de cava per a Pere Navarro, Albert Rivera, Sánchez-Camacho o la mateixa María de los Llanos de Luna. Per al C de C, o sigui Cos de Cuiners, la festeta no va tenir cap mena de transcendència, un parell de cartutxos més i prou.

Hi havia neguit, això sí, entre la tropa. Es parlava d'accident. El mateix Balmón ja havia fet un símil amb una reunió amb ERC i CiU a la Via Catalana, tot brindant amb ratafia. “Manutencions innecessàries” més aviat i a la recerca, d'una foto més –corria la veu–. Amb aquests estris, poques reivindicacions serioses poden fer-se al FM, o sigui Federalisme Moribund, que salvaria uns quants vots a Pere Navarro; de fet aquesta és una proposta política que, analitzada, en la seva profunditat, comporta un seriós replantejament constitucional, però aquest és un valor que al bell mig de la confusió passa desapercebut.

Malgrat aquest acte “innecessari”, qualsevol dirigent esmentat, menys la senyora De Luna, accepta la proposta de reformar una Constitució que encara porta inscrita el “servei militar” com una alta obligació per a la pàtria. Però una cosa és acceptar amb la boca petita la necessitat de canvi i l'altra és donar la sensació que tu ets “responsable” d'iniciar uns canvis que desitges però no tens ni la més allunyada idea de com encetar, continuar i tancar. Deixant a l'oblit pantanós qui és aquell dirigent polític que li ha de posar el llaç, a la bestiola en qüestió. Malgrat que els tambors indiquen Junqueras, diríem per als conversos i desconeguts: es tracta d'un polític sense solvència contrastada, a part d'esquivar amb encert totes les trampes i aigües pantanoses que li han posat a casa seva. Però no estimo pas que siguin notes definitòries per portar aquest país a una mínima plenitud, més aviat si no es promouen unes aliances que van més enllà de la foto; el calendari dels propers tres anys es presenta mogut i, a la vegada, en constant moviment. Fets que porten el segell dels dos partits polítics de l'Estat espanyol i que disposen d'una intel·ligència cuinada a través dels anys, aleshores si bé l'esforç del govern és ingent i necessari, fa por que quedi curt i aquest sentiment majoritari de cercar un espai de llibertat quedi sotmès a manifestacions travades només per sentiments i que no es disposi d'un currículum polític al qual fer referència.

El PSC, menys entrenat en l'ambigüitat governamental, ha patit una escissió interna de la qual gairebé ningú parla; però en Ros, la Marina Geli, la Tura o el mateix Ernest Maragall –sense oblidar la contribució a l'enteniment de Nadal– ha quedat palès que no comptar amb la seva experiència i visió del país és una pèrdua important. Desconec si els noms esmentats se senten amb forces per tirar endavant una explicació versemblant del federalisme oficial; el fet que no ho hagin portat a terme és prou significatiu i, a la vegada, em deixa amb el sentiment que hem passat un llindar força significatiu. Ara l'objectiu és la consulta, i segur que ens emportarem més d'una grata sorpresa amb els vaivens que ens faran la diversitat de cuiners que ens acompanyaran.

Darrera actualització ( Dissabte, 4 de gener del 2014 02:00 )