El Punt Avui

Ministres sense nivell

05/01/14 02:00 FRANCESC CABANA
Montoro, en el debat de pressupostos de l'Estat al Congrés, l'octubre passat Foto: REUTERS.
A Catalunya hi ha economistes que
donen mil voltes als ministres espanyols

Un estat centralista és un estat centralista, però pot tenir ministres ben qualificats professionalment per a la seva feina. Ha estat així a l'Estat espanyol en alguns casos dintre de les etapes Aznar o Rodríguez Zapatero, però no pel que fa als ministres d'Economia i Hisenda. El cap de govern és, per descomptat, el responsable del nomenament. Algú recorda Elena Salgado, que va ocupar aquell càrrec en un govern socialista (2009-2011)? I algú té consciencia de l'enorme espifiada de Rodrigo Rato, que, després d'ocupar el ministeri, va aconseguir gràcies al suport del govern del PP ser nomenat president del Fons Monetari internacional, del qual va sortir amb un greu escàndol al darrere per a ocupar un altre càrrec de responsabilitat a Bankia? No cal explicar com ha acabat aquesta entitat financera.

Actualment, hi ha dos ministres: un d'Economia i un d'Hisenda. No deixa de ser sorprenent això, ja que en un moment de crisi econòmica seria lògic que es concentrés el poder econòmic en una sola mà per a donar més força i cohesió a la seva política.

Però resulta que el senyor Cristóbal Montoro, a més de ser un ministre fluixet, no sap dir ni Good morning i el govern s'ha vist obligat a afegir com a ministre Luis de Guindos, que és una persona amb ampla experiència internacional i parla anglès fluidament. Recordem que el tema de la llengua ha estat sempre un dèficit dels governants espanyols: González parlava francès, però no anglès; Aznar només català “en la intimidad” i Rajoy només ha après a dir “no” en tots els idiomes al president Mas.

Catalunya representa el 15% de la població, el 20% de la producció espanyola i el 28% de les exportacions, però no ha tingut cap ministre d'Economia i Hisenda durant aquests darrers anys. És clar que hauríem de retrocedir més per trobar un cap de govern: 144 anys. I a més, a Prim el van assassinar a Madrid. Tinc molt clar que el problema catalán no l'haurien resolt incorporant catalans al govern, però amb un mica d'astúcia s'haurien guanyat simpaties.

Però tornem al nivell professional dels nostres ministres econòmics. A Catalunya hi ha economistes que donen mil voltes als ministres espanyols. Poden estar tranquils perquè cap president de govern pensarà en ells. Però els mateixos catalans fem una mica el préssec en aquest terreny. Cadascú té dret a tenir la seva opinió política i defensar-la. Però em fa angúnia a vegades veure un diputat del Parlament de Catalunya discutir amb el conseller Andreu Mas-Colell temes d'economia general que mereixerien un suspens en un segon curs de la Facultat d'Econòmiques de qualsevol universitat.

Ara, tots els que es volen dedicar a la política han de saber economia i llengües, encara que no projectin tenir responsabilitats econòmiques. No es pot anar pel món sense uns coneixements econòmics d'una certa dimensió i sense parlar l'idioma de Shakespeare per a fer-se entendre a qualsevol lloc del món. Els polítics haurien de poder parlar entre ells sense necessitat d'intèrpret. I els que ocupen un ministeri haurien de tenir una experiència suficient per a assegurar que un estat en crisi està dirigit per una persona de categoria econòmica.

Darrera actualització ( Diumenge, 5 de gener del 2014 02:00 )