• 5 ene. 2014
  • La Vanguardia (Català)
  • Jordi Barbeta

Què diran els veïns?

Quan els veïns europeus diuen que el procés català és un afer intern estan demanant que el president espanyol el resolgui

Tots els governs occidentals que s’han vist obligats a referir-se al procés sobiranista català han preferit escaquejar-se sobre el fons de la qüestió –el dret a decidir– al·legant que es tracta d’“un afer intern”, espanyol per descomptat. Tot i així, el Govern espanyol i el Govern de la Generalitat s’han entossudit a disputar una competició de relacions públiques davant les cancelleries de resultat incert per a tots dos, però que posa de manifest una convicció compartida: l’opinió dels veïns determinarà la resolució del plet.

Des d’un bon principi el ministre d’Exteriors, José Manuel García-Margallo, va anunciar una mobilització general del servei diplomàtic espanyol contra el procés sobiranista català. Hi ha hagut estratègia, pressió a dirigents europeus, hostilitat en alguns viatges del president Mas, i s’ha impartit la corresponent doctrina en un prolix argumentari de 210 planes.

La Generalitat ha mobilitzat un exèrcit de voluntaris instal·lats en diversos països per fer promoció de la causa sobiranista catalana, la secretaria d’Exteriors ha inundat les cancelleries amb els seus memoràndums, el president Artur Mas juga les seves cartes en persona i per escrit i, sobretot, intenta presentar el procés català com una aspiració democràtica, procurant, per damunt de tot, que no el confonguin amb el líder d’un moviment friqui.

Les campanyes dels dos governs han contribuït a donar a conèixer la qüestió catalana a la resta del món, però en cap cas no han aconseguit cap pronunciament nítidament a favor ni en contra de cap de les posicions. Òbviament, la capacitat de pressió de l’Estat espanyol és enorme comparada amb la diplomàcia voluntarista catalana, però tot i així la resposta unànime ha estat la no-ingerència en un afer intern espanyol. A Madrid se celebra aquesta resposta com si fos un reconeixement de l’espanyolitat de Catalunya, però en realitat el que vénen a dir els interlocutors estrangers és que el que és espanyol és el conflicte i “ja s’apanyaran vostès”. És una manera d’advertir Espanya que ha de resoldre aquest problema abans no sigui massa tard. I evidentment, des del punt de vista extern, l’encarregat de resoldre els problemes que afecten l’Estat espanyol és el Govern d’Espanya. S’equivoquen els que pensen que l’espanyolitat, la catalanitat o el dret a decidir trobaran suports externs per avançat. Ningú no es mullarà per ningú i menys per Catalunya... sempre que no afecti els seus interessos.

Si el Govern espanyol no és capaç de resoldre el problema català i deriva en un conflicte que arriba a desestabilitzar la Unió Europea o l’euro, llavors sí que intervindran els veïns i la fitxa que no haurà volgut moure Rajoy la mouran ells, però no pensant en Espanya, ni en Catalunya, ni en la democràcia. Mouran la fitxa que més els convingui a ells.