El Punt Avui

Estat català, sense exèrcit

06/01/14 02:00 RICARD LOBO
La història mostra que els exèrcits han generat moltes desgràcies i inseguretat

Des de l'adveniment de la democràcia a Espanya i des del restabliment de les institucions de la Generalitat, l'any 1977, mai a Catalunya havia tingut lloc un fet tan transcendental com l'acord d'una majoria de partits polítics parlamentaris catalans i diputats per iniciar el procés cap a la independència de Catalunya. El procés respon també, i sobretot, a una exigència nascuda en el si de la societat civil (Assemblea Nacional Catalana) i de l'administració local (Associació de Municipis per la Independència), que constitueixen un poderós reclam de sobirania política com la de qualsevol estat democràtic europeu.

De fet, la creació d'un nou Estat avui fa possible poder prescindir del pes dels condicionaments històrics dels vells estats. Partint d'aquelles estructures, instruments i experiències que ens han llegat els anys d'exercici d'autonomia política, cal que es construeixi un nou estat que no pretengui copiar mimèticament en el segle XXI rutines que avui, en la majoria dels casos, no responen a veritables exigències ètiques, socials, culturals, econòmiques i financeres coherents amb les necessitats i valors actuals. Afortunadament, la nostra Catalunya d'avui la constitueix una societat dinàmica i participativa, de manera que hi ha entitats, associacions i institucions que ja han començat a pronunciar-se en aquest sentit amb propostes d'un gran valor ètic, cívic i polític. Així, en data 1 de novembre del 2013, arran del seminari Catalunya, nació de pau. Com enfocar la seguretat i la defensa en un nou estat d'Europa, diverses entitats socials, com ara Fundipau, Pau i Treva i d'altres de molt sensibles en aquesta temàtica, amb el suport de nombrosos signants, feien públic l'esmentat document-proposta, les bases del qual no haurien de ser ignorades en el disseny del nou estat català: “Catalunya, des del moment que es projecta com a nou estat, ha d'optar de manera decidida per la seguretat humana, la pau i la cooperació internacional, per atendre les necessitats i la seguretat de les persones i del país, que no pressuposa necessàriament dotar-se d'estructures pròpies de segles passats. Seria un greu error vincular la seguretat a la creació d'un nou exèrcit o a l'enfortiment d'exèrcits ja existents. La història mostra que els exèrcits han generat moltes desgràcies, inseguretat i malbaratament de recursos... Volem un estat fonamentat en els valors de la cultura de la pau: democràcia, justícia social, solidaritat, inclusió, diàleg, que cerqui la dignitat, el benestar i la felicitat humanes”.

Amb tot això, a més de destacar valors ètics fonamentals d'una societat que es vulgui civilitzada de nom i de fets, el document afirma que “vol donar resposta a un concepte fallit de “seguretat nacional” que, durant segles, ha construït tot un entramat militar i industrial, i una doctrina de defensa armada que no ha estat capaç de resoldre de manera eficaç les principals amenaces a la ciutadania, malgrat les inimaginables cotes de destrucció i de mort que la humanitat ha patit.”

Aquestes afirmacions podrien portar a creure erròniament que el que es proclama a favor d'una societat desmilitaritzada pot entrar en contradicció amb aquella seguretat humana sense la qual la societat quedaria a la intempèrie davant multitud d'amenaces: siguin d'elements agressius o insolidaris que poden afectar la seguretat del territori, la protecció davant el crim organitzat, el narcotràfic, el terrorisme, el tràfic d'armes, els atacs informàtics o les causades per fenòmens i catàstrofes naturals, desastres ecològics, etc. Aquestes amenaces han de ser previstes o combatudes en cada cas amb serveis especialitzats i eficients de seguretat, de predicció i de prevenció, de detecció i d'informació, amb xarxes de serveis d'emergències de protecció civil, d'assistència sanitària, etc. I comptant sempre que la seguretat exigeix també que l'estat català disposi de cossos policials armats, com ja disposa Catalunya amb els Mossos d'Esquadra actuals, veritable policia de Catalunya. Així, Catalunya pot ser capdavantera en polítiques de seguretat i protecció civil.

Darrera actualització ( Dilluns, 6 de gener del 2014 02:00 )